Ruta dels monestirs valencians

Velles esplendors monacals

El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna va ser fundat el 1297 per Jaume II el Just i va ser un dels més importants de l’orde del Cister, vinculat al monestir de Santes Creus
El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna va ser fundat el 1297 per Jaume II el Just i va ser un dels més importants de l’orde del Cister, vinculat al monestir de Santes Creus FOTO: Román Rodríguez
25 de desembre de 2017 a les 00:00
Guardar a favorits

A només mitja hora de València amb cotxe, al cor d’una vall d’exuberància prodigiosa, coneguda antigament com la vall dels Miracles per l’abundància de plantes medicinals, s’alcen les ruïnes del monestir de Santa Maria de la Murta. La Torre dels Coloms, solitària i robusta, presideix aquest oasi de pedres sagrades i verds intensíssims, on monjos i anacoretes van saber-se ben a prop de Déu entre els segles VI i XIX, i on encara hui, el silenci es passeja descalç entre murtes, pins i venerables carrasques.

El que queda del cenobi, i de l’església amb portalada renaixentista, i de l’aqüeducte i les basses de reg immenses, va passar a mans de l’Ajuntament d’Alzira a finals del segle passat, i poc després, les valls germanes de la Murta i la Casella, amb tot el que contenen, van ser declarades bé d’interés cultural. “La memòria oral del pas del Pobre, el camí que travessava la muntanya per comunicar el monestir amb el convent d’Aigües Vives, en Carcaixent, seguia molt viva”, conta Agustí Ferrer, director, coordinadori promotor del projecte de la Ruta dels Monestirs (patrocinat per l’Agència Valenciana de Turisme i la Diputació de València). La idea de recuperar aquell sender d’origen medieval, però, anà creixent, fins a esdevenirun GR (gran recorregut) de no-ranta quilòmetres, que enllaça cinc monestirs i tres comarques: la Ribera Alta, la Vall d’Albaida i la Safor.

Bressol dels Jerònims

La ruta arranca en l’estació de trens de Gandia i travessa els pobles d’Almoines, Beniarjó, Beniflà, Palma de Gandia i Ador abans d’arribar a Alfauir. Allí, sobre un tossalet de terra clara, on hi va haver una alqueria morisca, descansa, majestuós, Sant Jeroni de Cotalba. El monestir és el monument històric millor conservat del País Valencià i fou el bressol de l’orde dels jerònims a la Corona d’Aragó. El va manar construir Alfons el Vell el 1338, atenent la petició d'un grup de monjos que vivien retirats en coves al cap de Sant Antoni, a Xàbia, i que van sobreviure a un segrest dels pirates barbarescos. En ser rescatats,el duc de Gandia els va procu-rar l’anhelada seguretat lluny de la costa, al recer d’un edifici emmurallat i amb semblança de fortalesa, amb una torre de guaita (la Torre de les Campanes) que encara hui conservala inscripció commemorativa de la seua fundació.

Des de l’any 1995, el monestir de la Murta es troba en restauració, com també el seu entorn, declarat paratge natural municipal
Des de l’any 1995, el monestir de la Murta es troba en restauració, com també el seu entorn, declarat paratge natural municipal Román Rodríguez

De dirigir les primeres obres -que s’allargarien ben bé fins al segle XVIII- se’n va encarregar la mà dreta del duc, Pere Marc, pare del poeta Ausiàs. El gran poeta encapçala la llista de personatges il·lustres que hi van fer estades, entre els quals hi ha Joanot Martorell, la família Borja, sant Vicent Ferrer,el pintor renaixentista fra Nicolau Borràs o els reis Felip IIi Felip III.

Després de la desamortització de Mendizábal, el 1835, el cenobi va ser adquirit per la família dels Trénor, que ha anat restaurant i obrint al públic moltes de les estances. Destaquen el claustre mudèjar, amb els maons rojos i blancs, el pati dels tarongers, els jardins ro-màntics i l’església, on recentment s'ha trobat la cripta familiar dels Marc, amb les restes del pare i les dues dones del poeta, Isabel Martorell i Joana Escorna.

Llutxent i el mont Sant

De Cotalba, la ruta s’encamina cap al monestir del Corpus Christi de Llutxent, resseguint el curs del riu de Vernissa i assaborint els primers trams de muntanya. Hi ha també una variant, més curta, que fa capa Simat de la Valldigna sense tocar la Vall d’Albaida, però això significa perdre’s una de les sorpreses més grates d’aquest viatge a les arrels de la història dels valencians i les valencianes.

Quasi tot el ric patrimoni que atresora aquest poble de llauradors, situat en la part més oriental de la vall blanca, re-met al miracle dels Corporals. Conta la llegenda que, en temps de la conquesta, els soldats de Jaume I escoltaven missa quan van ser atacats pels sarraïns. El rector va amagar les hòsties consagrades en el corporal -la tela amb què es cobreix el calze- i en acabar l’escaramussa, aquestes s'havien imprés en sang sobre el mocador. Allò va ser interpretat com una intervenció divina, que va encoratjar els combatents i els va fer derrotar els moros.

Al mont Sant, el paratge on es creu que van tenir lloc aquests fets, es va erigir en el segle xv un convent de dominics, que seria seu de la primera universitat valenciana i, més tard, seminari per als missioners que partirien cap a Amèrica. Des de fora, la construcció sembla una immensa masia, envoltada de lledoners, pinsi altres arbres centenaris, amb l’ermita de la Consolació com a dependència annexa. Per dins, el conjunt ha patit nombroses reformes. Guerres, incendis, saquejosi anys d'abandonament han deixat la seua empremta sobre el claustre, el refectori -la part més antiga que es conserva-, la sala capitular i l’església, d’estil gòtic mediterrani.

Un símbol del poble

Santa Maria de la Valldigna, l’acurada rèplica del monestir cistercenc de Poblet, és la destinació següent. Per arribar-hi, és recomanable gaudir abans de la serra de Buixcarró, la nevera de Barx i la gloriosa estampa que ofereix el mirador de la Visteta, amb el reial monestir surant sobre un mar de tarongers. Fundat per l’abat de Santes Creus el 1298, el cenobi va ser adquirit per la Generalitat Valenciana el 1991 i és l’únic monument valencià referenciat a l’Estatut d’Autonomia, que en l’article 57 el considera “temple espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València, i […] símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica”.

Santa Maria de la Valldigna, però, és també el millor i més trist exemple de la degradació que patiren aquestes joies patrimonials arran de l’exclaustració dels monjos en el segle xix. En mans de particulars, el monestir es va convertir en ex-plotació agropecuària i bona part dels carreus dels arcs i de les lloses es van vendre com a material de construcció. Conegut és el cas del claustre gòtic del Palau de l’Abat, que finsa temps molt recents va deco-rar una mansió madrilenya. Fins i tot l’església, un dels màxims exponents del barroc valencià, va ser emprada coma magatzem de taronges.

Des de Simat, farem camí per l’antiga via del tren Carcaixent-Dénia cap al convent de Santa Maria d’Aigües Vives, l’únic que no es pot visitar. D’aquí arranca el tram més emblemàtic de la ruta. El més exigent i evocador: l’anomenat Pas del Pobre, que salva les valls d’Aigües Vives, la Casella i la Murta, en un constant pujar i baixar fins a arribar al monestir alzireny. 

Una ruta que en són quatre

A més de la proposta senderista del GR 236, la Ruta dels Monestirs pot fer-se a cavall, amb bicicleta i amb cotxe o autobús. Hi ha quatre traçats específics diferents, segons el mitjà que es vulga emprar. En el cas de l’itinerari a cavall, cal dir que aquesta és la primera ruta de turisme eqüestre homologada per la Reial Federació d’Hípica Espanyola. Pel que fa a la BTT, la proposta és un recorregut circular de 123 km que pren com a punt d’inici i retorn la ciutat d’Alzira. Per als qui vulguen visitar els cinc monestirs desplaçant-se còmodament en vehiclesde motor, cal dir que la ruta per carretera està perfectament senyalitzada. I per als caminants que se senten pelegrins, hi ha disponible una credencial, semblant a la del Camí de Sant Jaume, que pot recollir-se a la Tourist Info de Gandia.