Safor: una ruta de vora mar

Platja a platja descobrim la costa i els seus atractius

Text:
Daimús, poble d’origen àrab que fins al 1535 va pertànyer a Gandia, té una platja d’1 km de llarg
Daimús, poble d’origen àrab que fins al 1535 va pertànyer a Gandia, té una platja d’1 km de llarg FOTO: Xavier Gómez
25 de juliol de 2008 a les 00:00
Guardar a favorits

Per quina raó a l’estiu s’acumulen autèntiques multituds en les platges de la Safor? Què hi troben que no hi haja en les seues poblacions d’origen? A pesar dels qui enyorem aquestes platges en el seu estat dels anys seixanta, existeixen un munt de raons per les quals les platges saforenques s’omplin de gom a gom, fins i tot per nostàlgics d’altres temps.

No reconeguda i promocionada pel món oficial, la ruta de vora mar de la Safor és una raó ben sòlida per a l’atracció turística. De nord a sud compteu aproximadament amb més de 27 quilòmetres, per dividir-los en unes quantes jornades, que constituiran un bon passeig o excursió, a més d’una experiència vital formidable, fresca i profitosa.

Mirada distreta

Caminar xipollejant en l’aigua de la vora de la mar resulta una delícia i un exercici físic saludable a l’abast de tothom. Durant les primeres hores del matí o quan entra a la vesprada l’embatada (nom popular del llebeig), amb la refrigeració natural de l’aigua, fer la ruta fa baixar de pes; el sol actua contra l’ansietat, la depressió i l’insomni, i activa la vitamina D (distribuïdora del calci en els ossos). Però no acaba ací tot. La ruta us ofereix el luxe de caminar per una terra rossa i fina, que és l’arena. La mirada té on distraure’s: a una banda, les lleugeres barques esportives i les ventrudes barques de pesca; a una altra, la meravella de certs cossos.

Les platges descansen al golf que es dibuixa entre els fars de Cullera i Sant Antoni

En les diferents etapes de la ruta, a més a més, trobareu atractius que mereixen una parada o un retorn amb cotxe. I no oblideu que en el vostre recorregut trobareu restaurants recomanables, on el peix probablement provindrà de la llotja de Gandia i la fideuà és plat oficial de la ciutat de sant Francesc de Borja. Si enceteu la ruta de nord a sud, a l’esquena tindreu el far de Cullera i enfront el de Sant Antoni (Dénia), tancant tots dos una mena de golf, on el referent interior serà el mont Mondúver.

Començareu a caminar en la platja de Tavernes de la Valldigna i seguireu el vostre camí per la de Xeraco fins al riu Vaca. L’obsessió per quadricular i la monotonia, es veu que és molt humana. Però s’hi conserven algunes dunes, s’anuncien cines d’estiu i són moltes les casetes i l’hortet que provoquen la nostàlgia dels nostres estius infantils. Un servidor, fent la ruta i davant del riu Vaca, hi ha vist una fotja de banyetes i, a l’altra banda, tres carros amb cavalls per l’arena i un home fent petxines amb el rastell. El medi, doncs, encara està molt viu.

A la platja de l’Auir hi ha dunes en estat salvatge i verge, sense construccions

La primera platja amb què us trobareu en el terme de Gandia és naturista, acotada dins la platja de l’Auir, i encara es redueix a dunes i mar, ni una construcció. Després ve la tan anomenada platja Nord, si bé la ruta no presenta problemes si se saben esquivar els banyistes. També passareu per davant de l’hotel Bayrén, inaugurat el 1959 i que molts consideraren una bogeria, però va ser el punt d’arrencada d’aquesta platja. I ensopegareu amb l’entrebanc infranquejable de la ruta: el port de Gandia. L’haureu de vorejar, però tindreu l’oportunitat de visitar el tràfec d’un port pesquer i de transport de mercaderies. Cal reprendre la ruta en les platges familiars de Rafalcait i de Venècia, on la dèria de traçar rectes sobiranament avorrides no ha triomfat.

Situat entre les desembocadures dels rius Serpis i Sant Nicolau, el port del Grau de Gandia és un dels més importants d’exportació agrària del País Valencià
Situat entre les desembocadures dels rius Serpis i Sant Nicolau, el port del Grau de Gandia és un dels més importants d’exportació agrària del País Valencià

Després de Gandia, comencen una sèrie de platges de turisme més o menys familiar: Daimús, Guardamar de la Safor, Bellreguard, Miramar i Piles. La tipologia arquitectònica s’assembla, no cal dir-ho, tot i que la platja de Miramar conserva una primera línia de xalets amb gràcia d’estiueig clàssic. Són, això sí, platges de sorra, tret del primer tram de la de Daimús que, com el seu nom indica, els Pedregals, és de pedres, que quan hi ha temporal topen les unes amb les altres i fan un grinyolar profund: l’efecte del bouet de Daimús. Podeu, a més a més, visitar a Miramar (sols a 1 km de la vora de la mar) la torre de guaita de Piles, la més interessant de la Safor (segle XVI), i encetar així la curiositat pels pirates i el món dels moriscos en aquestes terres.

Les millors dunes

Oliva, l’últim terme de la comarca, va tenir la paciència de no voler avançar-se a les altres platges de la Safor i per això manté les més ben conservades de la comarca. Amb diversos noms (Terranova, Rabdells, Pau-Pi, Aigua Blanca, les Deveses), també ofereixen atractius ben diferents. En la primera, més popularment coneguda pel Clotal, sentirem les granotes i, si tenim sort, veurem algun aficionat a llançar el rall (modalitat de pesca que consisteix a pescar manualment amb una xarxa). A Oliva trobareu les dunes més ben conservades de la costa saforenca, així com uns molt concorreguts barets damunt de l’arena i un munt de càmpings.

Proposta

Joies enmig d'un tresor

La Valldigna és un prodigi de bellesa verda i fertilitat. Des de l’altura del mirador de la Visteta de Barx -que trobareu a la carretera que hi ha entre Simat i Barx- us en fareu cabal perfectament. A baix, al monestir, el palau de l’abat és un prodigi d’arcades, mentre que l’església barroca, amb el cancell, té pintures curioses i estranyes. Des d’ací, a peu i entre tarongers, fem cap a la mesquita de Xara, les claus de la qual les té el senyor rector de l’església de Simat de la Valldigna, el poble que és a tocar. I ja per Benifairó pujarem al castell, presó de malfactors i refugi dels monjos quan anaven mal dades.