Molt s’ha escrit —i des de fa molts anys— d’aquesta comarca situada al sud de la ciutat de València. Els viatgers que a través del temps han descrit la Safor, han qualificat el seu paisatge de jardí. Alguns, fins i tot, l’han definit com un autèntic verger, un paradís o edèn on la flor del taronger dóna vida als camps mentre que el seu fruit, la taronja, destaca en un tapís de mar i muntanya. Aquesta comarca, també anomenada Assafor, en àrab respon al significat de ‘roqueda’ o ‘pedres’.
Les extenses muntanyes d’aquesta comarca són, tal vegada, la seua cara més desconeguda, però amaguen increïbles paratges i panoràmiques que en dies de cel clar ens permeten albirar la gran de les Pitiüses. Paratges que avui en dia encara sobreviuen tot i l’acció de l’home, que ha esmolat part de la seua bellesa farcint el territori de pedreres, cases i carreteres, tallant arbres i cremant boscos.
Natura
Allà on la Safor concentra la seua majestuositat és en l’anomenat circ de la Safor, una graderia de crestes en forma de mitja lluna que imita les serralades de l’alt Pirineu i que, com a sostre de 1.013 metres, vigila i esguarda tota la zona. No es cap cràter, ni caldera, ni té res a veure amb els fenòmens volcànics. El seu origen és tan complex que el converteix en un capritx natural.
Meravella orogràfica
Als peus de la població de Vilallonga, el circ de la Safor està considerat una de les primeres meravelles orogràfiques del País Valencià. Amb la seua forma semicircular, una longitud màxima de dos quilòmetres i un desnivell de vora mil metres, adquireix una espectacular grandiositat.

Com a conseqüència de l’acció dels reiterats incendis forestals, és escassa la seua vegetació arbòria, però encara s’hi poden trobar algunes pinedes juntament amb exemplars de carrasca i espècies vegetals úniques en la comarca, com l’auró i l’escabiosa de Cavanilles. Ho sabem gràcies a l’etnobotànic saforenc Joan Pellicer, traspassat l’any 2007, que va recórrer tota la zona i va catalogar-ne les espècies.
El circ de la Safor també gaudeix d’una gran riquesa faunística pel fet d’albergar diferents ecosistemes (parets rocoses, secans, conreus de cítrics) i per la moderada pressió antròpica que suporta. El gat salvatge, el porc senglar i l’àguila reial són algunes de les espècies interessants que habiten aquests paratges, però resulten difícils de veure.
La història i el pas del temps no queden oblidats en aquesta zona. Els vestigis dels avantpassats ens recorden que un dia visqueren en coves com les de Bolomor (Tavernes de la Valldigna), del Parpalló-Meravelles (Gandia), de les Malladetes (Barx) i la cova foradada d’Oliva, uns jaciments molt valorats pels arqueòlegs per les seues troballes i que es poden visitar, sempre que se sol·licite amb antelació.
L’auró i l’escabiosa de Cavanilles són espècies vegetals úniques a la Safor
Com les coves, també estan integrats en l’entorn altres fenòmens de la natura; per exemple, el Mondúver, cim de 841 metres d’altitud, que no perd de vista el solemne monestir de Santa Maria, situat al mateix cor de la Valldigna, una vall que reclama una parada imprescindible. Ben a prop també es troben els bells paratges de la Drova, les Foies, la puig Mola, el pla de Corrals o la Sangonera. Les muntanyes de les Creus, Ombria i Toro les creuen una sèrie de sendes i es converteixen en vertaders miradors, com el que hi ha a l’Alt de les Creus, des d’on es contempla la franja litoral fins a Dénia. Queda clar que les aigües de la Mediterrània no són les úniques protagonistes d’una comarca on les serres comparteixen presència en una oferta que va més enllà del sol i la platja.
Aquest article es va publicar en el número 123 del Descobrir (Agost 2008)