Al voltant del cim del Mondúver

Des d’aquest cim de la Safor podem gaudir, en dies de tramuntana, de la presència imponent de tot el conjunt de serralades del sud valencià. I, a més, atresora un patrimoni cultural d’altura. Quan serà parc natural?

Text:
Santa Maria de Valldigna és d’origen gòtic, però avui hi predomina el barroc
Santa Maria de Valldigna és d’origen gòtic, però avui hi predomina el barroc FOTO: Paco Tortosa
24 de febrer de 2017 a les 00:00
Guardar a favorits

Iniciem a Gandia el nostre periple cap al Mondúver per una carretera de trànsit no massa indolent que ens permet arribar fins a la partida de Mar- xuquera. Al bell mig d’aquesta contrada, monjos jerònims edificaren el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, allà pel 1388. Ben bé que sabien els religiosos on manaren construir els edificis del monestir, entre una fertilitat de terres enlluernadora i amb el millor clima i benestar del món.

Des de les planes de Marxuquera iniciarem una pujada que ens permetrà pedalejar ben propers a coves i balmes, on els homes i dones del Paleolític van fer vida i via, al llarg de vora 7.000 anys.

Albirarem sense presses i de manera atenta tot l’entorn des del forat estant de la cova del Parpalló. El decorat és digne de déus. Els perfils superposats retallant el cel, lliures d’edificacions i infraestructures, del mateix massís del Mondúver, de la serra de Marxuquera i del Montgó al fons, conformant una imatge d’una qualitat estètica captivadora.

Diuen del Mondúver que és un dels indrets del País Valencià on més plou. Aquest fenomen meteorològic, provocat per la combinació de la propera mar i la trampa climàtica que conforma el mateix massís, deixa caure l’aigua de pluja damunt i entre materials calcaris. El resultat ha estat la formació d’una zona endorreica de grans dimensions que dóna fama entre els espeleòlegs a l’anomenat pòlie de Barx, amb el famós avenc de la Donzella. Aquest avenc és pas obligat els dies de pluja per a les aigües de Barx, aigües que carreguen amb força fonts com les del Clot de la Font o la Fontarda.

Baixant ja de Barx en direcció a Simat de la Valldigna, enlluernarà la nostra mirada des d’un petit coll de Barx el monestir de Santa Maria. La seua localització, al peu del Mondúver, junt amb els mosaics de cítrics, una de les raconades de la Unió Europea on la gent que hi habita gaudeix de major qualitat de vida. No és casualitat, doncs, que els monjos cistercencs ho entengueren així fa molts segles.

I des de Simat de la Valldigna, un intimista camí rural ens portarà fins a Tavernes de la Valldigna i la seua estació de tren, punt i final d’aquesta ruta per un petit tros de paradís saforenc. Bon viatge.