Tot paisatge humà té en el domini de l’aigua un element modelador imprescindible. Al País Valencià això és una realitat coneguda i reconeguda. Un exemple és el Tribunal de les Aigües, declarat patrimoni de la humanitat. Tanmateix, les comarques valencianes amaguen altres mostres de gran valor històric. Les de Xelva, als Serrans, són parada imprescindible.
Entrem a aquesta comarca, de parla castellana, quan l’autovia es fa carretera i comença a serpentejar una orografia cada cop més severa dibuixada pel curs mitjà del riu Túria —o Blanco, com es diu ací. Una vegada a Xelva buscarem la plaça Major, tutelada per la imponent església arxiprestal. Iniciarem la marxa travessant els carrers estrets i ombrívols del barri andalusí de la Benacacira, fins als afores de la vila. Aviat arribarem al riu Toixa, de cabal regular, on cada pocs metres topetarem amb eixa certesa que brolla de la ruta: la recerca humana immemorial per traure el màxim profit del líquid element. Basses, canals tallats en la pedra, antigues fàbriques de llum o sequiols de reg ens acompanyen fins al poble de Calles.
Des d’ací, a poc a poc enfilarem la rambla d’Alcotas, molt tancada i abrupta, contrastant amb la primera part de la marxa. Entre parets verticals i pineda mediterrània, ens endinsarem als túnels foradats en la roca i d’on tindrem una visió colpidoradel barranc. Sense esperar-ho, just en eixir d’una imponent penya tallada, trobarem, davant nostre, l’aqüeducte romà de Peñacortada, del segle i, que dóna nom a la ruta, molt ben conservat i amb una impactant caiguda de trenta-cinc metres.
El conjunt hidràulic del qual forma part aquest aqüeducte excavat a la roca és una de les millors mostres d’enginyeria civil romana peninsular. Un tranquil passeig ens tornarà a Xelva. Bon moment per reflexionar sobre l’ancestral necessitat de l’ésser humà per dominar l’entorn i els elements.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 257 del Descobrir (Juliol 2019)