Mar i història. Cultura i natura. A l'Escala, el pas del temps ha deixat empremtes tan fondes com saboroses. Des de les petjades gregues d'Empúries fins a la pesca sostenible del present, aquest poble de l'Empordà convida a ser viscut amb calma i curiositat. Prepareu-vos per submergir-vos entre les aigües transparents del litoral empordanès i sentir l'eco antic d'una història mil·lenària. L'Escala és molt més que un poble de mar: és una porta oberta a la memòria grega, a les cales de somni i als sabors més autèntics del Mediterrani.
5 plans per gaudir de l'Escala més autèntica
Un recorregut per descobrir l'essència de l'Escala: gastronomia, cultura i paisatge de la Costa Brava

A la ciutat grega d'Empúries hi ha el temple d'Asclepi, consagrat al déu de la medicina
1
Empúries, on tot va començar
Si el nom de l'Empordà prové de Empòrion, cal començar per aquí. Les ruïnes d'Empúries són una de les joies arqueològiques més fascinants de Catalunya: un espai únic on conviuen restes gregues i romanes al costat del blau marí. Passejar entre els temples, les termes i els mosaics és fer-ho també per la història d'un país que va néixer obert al món. Al final del recorregut, no hi ha res millor que banyar-se al Moll Grec per sentir literalment sota els peus dos mil anys d'història.

Sant Martí d'Empúries, amb l'església i la casa del Servei Forestal, des de l'Escala
2
Sant Martí d'Empúries, essència medieval
Després de la decadència d'Empúries, la vida va pujar al turó. Sant Martí d'Empúries, antic illot ara unit a terra, conserva la fesomia medieval, amb la muralla, els carrerons empedrats i una petita església d'estampa singular, coronada per un rosetó i quatre campanes que fan de banda sonora als àpats a la plaça. És una delícia arribar-hi pel passeig marítim i fer un cafè amb vistes al mar.

Museu de l'Anxova i de la Sal, a l'Escala
3
La vida marinera als museus
L'Escala és mar, i això es viu (i s'aprèn) visitant tres espais que expliquen, des de diferents perspectives, la relació de la vila amb la pesca. El MARAM - Centre d'Interpretació del Peix, impulsat per la Confraria de Pescadors, aprofundeix en la vida marinera d'avui: pesca sostenible, arts tradicionals, llotja i tot allò que envolta l'ofici. A més, ofereix tallers familiars, gastronomia i visites guiades que acosten petits i grans al món del peix.
Per completar la immersió, val la pena entrar a l'Alfolí de la Sal, un museu local situat en un edifici rehabilitat, que recorre la història de l'Escala des d'Empúries fins al turisme. I per als més curiosos (i golafres), el Museu de l'Anxova i de la Sal és una parada obligada. Situat en un escorxador modernista, explica com la pesca i la conserva d'aquest peix han estat pilars de l'economia i la identitat del poble.

El camí de ronda permet descobrir antigues construccions de pedra que servien per lligar les barques al litoral de l'Escala
4
Rutes de senderisme per a tots els gustos
Fer senderisme a l'Escala és molt més que caminar: és descobrir racons, camins i paisatges amb història. Aquesta activitat esportiva no competitiva vol apropar les persones al medi natural i al coneixement del territori a través del patrimoni i dels elements culturals i etnogràfics. I l'Escala ofereix un ventall de rutes adaptades a totes les edats i a tots els nivells: des d'una ruta pel nucli urbà fins a una excursió per descobrir el Fluvià o un itinerari per enamorar-se del camí de ronda. Cada ruta permet conèixer un paisatge diferent: el litoral rocallós, la plana agrícola, les masies, els boscos mediterranis, els aiguamolls o els antics vestigis. Només cal calçar-se les sabates i deixar-se endur pel camí.

Cala Montgó, a l'Escala
5
Escollir la cala perfecta
Amb més de set quilòmetres de litoral, l'Escala és un paradís per als que busquen mar. Platges urbanes i cales amagades, sorra fina o còdols, pinedes o penya-segats. Les opcions són infinites: la platja del Moll Grec és ideal per banyar-se entre ruïnes; la de Riells, per gaudir amb la canalla; la del Riuet, per practicar esports nàutics, o les cales salvatges de les Planasses, com Salpatx o Bol Roig, per sentir-se una mica més lluny de tot.