De festes de l’arbre se’n conserven, segons les nostres dades, una seixantena als Països Catalans. És significatiu que totes, pràcticament sense excepció, se celebrin entre el solstici d’hivern i el d’estiu, en la meitat de l’any que va del dia més curt al més llarg. O, dit d’una altra manera, des del moment en què la vegetació sembla més adormida fins que recupera la seva resplendor. S’intueix que són ritus que vénen de temps immemorials i que es devien fer per demanar o per agrair als déus la fertilitat de la terra, de la qual depenia la subsistència de la comunitat.
Per què continuen celebrant-se aquestes festes? Per diverses raons. Quan ja s’havien oblidat els motius religiosos originals, van tenir una funció de ritus de pas de la infància a l’adolescència. Encara ara en molts casos els responsables de tallar, carregar i plantar l’arbre són els nois i les noies de divuit anys, els quintos. I molt del jovent que hi participa ho fa, conscientment o no, mogut per l’afany de demostrar-se a si mateix i als altres que és responsable i capaç, que pot ser un membre útil de la societat. Però en aquestes celebracions hi participa gent de totes les edats, i això té a veure amb l’altre motiu pel qual es continuen celebrant: aquestes festes són un signe d’identitat, personal i intransferible, de cada un dels pobles que les fan. Qui hi pren part subratlla el seu lligam amb la comunitat, fa poble, com solem dir.
N’hem seleccionat set que ens meravellen. Totes les que hem visitat, però, tenen la màgia dels rituals que es remunten a la nit del temps...