8 propostes per conèixer els nostres espais de memòria

La batalla de l’Ebre (juliol-novembre del 1938) va ser un dels episodis més importants de la Guerra Civil espanyola, tant per la violència i la durada dels combats com per les seves conseqüències. Hi van morir milers de combatents i va determinar l’enfonsament del front republicà. Avui, a les terres on va tenir lloc la batalla, s’hi respira una tranquil·litat absoluta, res a veure amb el que s’hi va viure durant els 115 dies de batalla: trets de fusell, crits, bombardeigs. Ara, la calma regna a les serres de Pàndols i Cavalls, al Poble Vell de Corbera d’Ebre, a Gandesa, a Vilalba dels Arcs o a la Fatarella, escenaris de la lluita. Tot recorrent la zona, a peu o en cotxe, podreu veure les ruïnes de pobles malmesos per la guerra, trinxeres, miradors situats en punts estratègics de la batalla, monuments, museus i centres d’interpretació dedicats a aquest episodi de la història. En un cap de setmana tindreu temps suficient de visitar els punts més representatius, entre els quals, el Poble Vell de Corbera, on podeu passejar per les ruïnes i visitar les diferents creacions artístiques que formen l’Abecedari de la Llibertat, el memorial de les Camposines, les trinxeres dels barrancs a Vilalba dels Arcs, la serra de Pàndols o el coll del Moro. L’objectiu de tot plegat: recordar els que van morir en aquestes muntanyes i fer que fets tràgics com aquests no restin en l’oblit i no es repeteixin. Abans de fer la ruta, us recomanem visitar els diferents espais museístics de la zona: el Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre a Gandesa i els Centres d’Interpretació 115 dies, a Corbera d’Ebre; Veus del Front, a Pinell de Brai; Hospitals de Sang, a Batea; Internacionals a l’Ebre, a la Fatarella, i Soldats a les Trinxeres, a Vilalba dels Arcs.

www.batallaebre.org

Memorial de l’Exèrcit Popular. És així com s’anomena l’espai museïtzat de Pujalt, a la comarca de l’Anoia. Força desconegut per a molts, es tracta d’una reconstrucció del que va ser el Camp d’Entrenament del XVIII Cos de l’Exèrcit Popular de la República a Pujalt. Recorrent el bosc, immersos en un paisatge magnífic, descobrireu els diversos espais del poble i del campament, així com els refugis antiaeris, els barracons, les tendes de campanya, les latrines, el camp de tir... Al poble hi ha un parell de rutes senyalitzades. La primera va des de l’església de Sant Andreu pels carrers del poble de Pujalt, en els quals veiem com estaven distribuïts els diferents serveis de la base entre les edificacions existents l’any 1938 i com s’han conservat avui dia (cases, coberts, magatzems, edificis públics civils i religiosos...). També es visita el refugi de la plaça de Dalt, un dels quatre de què disposa el nucli urbà. La segona ruta porta el visitant, partint des de l’església de Sant Andreu, pel camí antic de Pujalt fins a l’entrada de les instal·lacions de la base en el sector del bosc dels Obacs, on, per una ruta senyalitzada, es visiten les diferents restes conservades, consolidades i reconstruïdes del campament.

www.exercitpopular.org

A la vora del Segre van tenir lloc algunes de les batalles més cruentes de la guerra. A Camarasa hi ha el turó del Merengue, un puig recordat pel gran combat que s’hi va dur a terme, que va durar del 25 de maig al 3 de juny de 1938. En aquesta setmana tràgica van morir centenars de soldats dels dos bàndols i va entrar en escena la coneguda Quinta del Biberó. El Merengue formava part del cap de pont de Balaguer que les tropes de Franco havien ocupat durant l’abril de 1938. L’atac republicà sobre aquesta posició i sobre el cap de pont pretenia eliminar aquesta situació d’avantatge de cara a un possible atac franquista sobre Catalunya. Diuen que el nom de ‘El Merengue’ li ve d’una frase que el capità republicà Cabrera va dir als seus soldats abans de l’atac: “Venga muchachos, que esto nos lo comeremos como un merengue”. Ara, l’espai ha estat adequat per a visites, amb diferents plafons que assenyalen els punts més emblemàtics. S’hi poden veure trinxeres, nius de metralladores, refugis i diferents punts panoràmics des d’on és possible contemplar les serres dels voltants o els llocs on s’ubicaven els dos bàndols. La visita és lliure.

El Pirineu català va ser, durant els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1944), escenari d’un constant pas de persones que, des de França, arribaven a territori espanyol fugint de la barbàrie nazi o per combatre, des d’Anglaterra o el nord d’Àfrica, al costat dels aliats. Guies, evadits i forces policíaques desafiaven les temperatures extremes, les nevades de l’hivern i el relleu accidentat. La vila de Sort, com a cap de partit judicial, era la destinació dels estrangers que eren apressats al Pallars Sobirà i de bona part dels que ho havien estat a la Vall d’Aran. La seva petita presó va viure (entre 1939 i 1944) una autèntica saturació. Aquesta presó, ubicada a l’antiga capella de Sant Cosme i Sant Damià, s’ha convertit en un interessant museu anomenat ‘El camí de la llibertat’. El projecte ‘Perseguits i salvats’ ha senyalitzat sis de les rutes principals utilitzades pels fugitius del nazisme.

www.camidelallibertat.cat / www.perseguitsisalvats.cat

La llista de vestigis de la Guerra Civil a Catalunya és interminable. A banda dels mencionats, caldria afegir-n’hi molts més, com el refugi antiaeri de la Garriga, un refugi museïtzat molt ben conservat, amb més de 110 metres de galeries; el refugi de Sant Adrià del Besós, el de Cambrils o el de la Sénia. A Barcelona es pot visitar el Refugi 307 del Poble-sec, situat a la confluència dels carrers Nou de la Rambla i del passeig de Montjuïc. Al Pirineu es poden visitar diferents zones de trinxeres, com les de la Vall de Cardós o la Vall Ferrera; i a l’Albera es pot fer alguna de les rutes de l’exili, que van utilitzar els republicans per fugir del país, i, molt a prop, a la Jonquera, hi trobareu l’imprescindible Museu de l’Exili.