Fires i mercats de Nadal

Us presentem les 10 fires nadalenques més rellevants

25 de novembre de 2014 a les 00:00
Guardar a favorits

Per trobar l’origen de la majoria de fires i els mercats cal recular fins a l'edat mitjana i més enllà, malgrat que fou entre els segles XII i XIV quan es crearen la majoria. En un primer moment, aquests aplecs primigenis actuaren com a pols d’atracció i fixació de nous habitants, i acabaren esdevenint elements imprescindibles en la vida social i econòmica. Els situats en els nous eixos de comunicació i les grans vies comercials, i també, sobretot, els situats al llarg de les rutes transhumants, guanyaren importància ràpidament. Per això, amb el temps, aquests aplecs van derivar en mercats setmanals i en fires estacionals d’origen agropecuari, estretament vinculats amb el treball agrícola i el cicle ramader, amb la finalitat de vendre els propis excedents, tal com explica la professora Carme Batlle al seu llibre Fires i mercats, factors de dinamisme econòmic i centre de sociabilitat.

Per això la majoria d'aquests mercats tenien i encara tenen lloc entre la primavera i la tardor. En el cas dels mercats d’hivern, però, no és exactament així, ja que durant els mesos de més fred l’activitat agrícola disminuïa i la majoria de trobades servien per, d’una banda, proveir-se de béns davant de la carestia hivernal que arribava, i de l’altra, per omplir cellers i rebostos de cara a la celebració del Nadal. Com a exemple, tenim Taradell, a Osona, que a les acaballes del segle XV obtingué la seva primera fira per Santa Llúcia i la segona, per Sant Vicenç, ja a les acaballes de gener.

La majoria d'aquests mercats tenien i encara tenen lloc entre la primavera i la tardor

Tradicionalment, aquest cicle de fires i mercats hivernals començava per la Puríssima, considerada la primera gran cita del període nadalenc, i ja no s’aturava fins a la Candelera. Que tots aquests aplecs s’encomanessin al santoral no és pas casualitat. Antigament, totes aquestes trobades tenien lloc sota la protecció dels patrons locals, amb Santa Llúcia i Sant Tomàs com a dates més assenyalades donada la seva proximitat amb la celebració del dia 25. I servien perquè tothom —pagesos, menestrals i senyors— firés el necessari per passar unes bones festes: vaixella i roba, atuells, guarniments i, no cal dir-ho, pulardes, capons, dolços, llepolies i altres queviures. I és així com, de mica en mica, amb el pas dels segles, es forjà una tradició familiar, social, comercial i gastronòmica que perdura fins avui.

Avui, però, el Nadal transcendeix el calendari més estricte, dilatant-se atenent l’interès de les campanyes de màrqueting i el desig dels comerciants per allargar la temporada. El consumisme imperant no ha pogut evitar que moltes d’aquestes tradicions encara es mantinguin. És més, moltes de les fires i els mercats nadalencs s’han convertit en un reclam turístic per a moltes poblacions i això ha permès que no poques viles i ciutats recuperessin aplecs oblidats, en creessin de nous o revitalitzessin els ja existents per tal d’atraure visitants i dinamitzar el comerç local.

Des de la darreria de novembre fins a Reis, un rebombori jovial recorre mercadals, places i firals. La canalla s’obre pas entre les cames per deixar volar la imaginació mirant les figures del pessebre; els cuinetes trien les viandes mentre l’aviram aguaita amb mirada atònita. Hi ha qui remena els ornaments, qui carrega rams de boix, qui es deixa endur per les nadales, s’endolceix amb garapinyades o passeja embadalit per les parades. Si fa no fa, la majoria d’aquests mercats mantenen el mateix patró i això ha provocat que d’un temps ençà fires i mercats s’homogeneïtzessin, reproduint fórmules que, en alguns casos, els han fet perdre personalitat.

Hi ha un gran número de fires al voltant de les dates de Nadal

Per sort, hi ha cites al calendari que encara avui són del tot ineludibles. Són fires i mercats genèrics o temàtics que convé conèixer si volem descobrir l’esperit nadalenc més genuí. I la més emblemàtica de totes és, potser, la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, al voltant de la catedral, de la qual es té constància des del 1786. Però n’hi ha d’altres com, per exemple, la de Mataró, que ja duu vint-i-quatre edicions i és un referent per als pessebristes. També de les més veteranes és la Fira Medieval de Vic, una de les pioneres a l’hora de recrear vells oficis en un entorn immillorable com és el seu nucli antic.

Menys coneguda però amb dinou edicions a l’esquena és la de Porqueres, que ha sabut fer un pas endavant creant un espai per als més petits amb una fira de joguines de segona mà. I si parlem de jocs, no podem oblidar la Fira del Joc de Tona la del Joc i de Nadal de Berga, ideals per trobar-hi les joguines més originals. Saltant cap a la cuina, tampoc no podem deixar passar les fires del Prat o de Vilafranca, dedicades a l’aviram. I si parlem de menjar, tenim la de Camprodon, que manté reminiscències de la gran fira de bestiar que va ser; la de Sarral, amb el seu tradicional esmorzar de llonguet amb llonganissa i vi, o la de Gironella, dedicada al blat de moro escairat. Quant a fires de nova creació, hi ha la de Begur, i entre les recuperades destaca la de Sant Nicolau, a la Vall d’en Bas, que després de vuitanta-sis anys sense celebrar-se va retornar l’any 1993 i des d’aleshores s’ha convertit en una de les fires amb més encant del país.

Com també recuperada des del 2009 és la Fira de Nadal a Xixona, on el torró és, òbviament, el gran protagonista. Però també tenim fires singulars a Les, a Cervera, a Amposta, a Deltebre, a Sabadell, a Balaguer, a Martorell... I res no s’atura, ja que passat el Cap d’Any i enfilant la nit màgica de Reis, moltes poblacions acullen fires de joguines per als més menuts. I per si no n’hi havia prou, les fires i festes continuen per Sant Vicenç, Sant Sebastià, Sant Antoni i finalment la Candelera. Es recullen els pessebres i es tanca el Nadal, però com diu la dita: “Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrere”. I tornem a començar...