Amb la seva vistosa escorça llisa de color bru i unes fulles grosses i caduques, sovint de més d’un pam de llargada, que atresoren tots els colors del món, el castanyer se’ns presenta frondós i atractiu, vestit de gala durant els mesos de tardor. Es tracta d’un arbre noble, pertanyent a la mateixa família que el faig i originari de l’Àsia Menor. Fou portat fins a Catalunya de la mà dels grecs i els romans, que l’apreciaven profundament pels seus polivalents i nutritius fruits. Les castanyes, consumides des d’antic, siguin crues, torrades, confitades o en forma de farina per fer pa, complementaven l’alt valor de la seva fusta, elàstica i molt resistent a la humitat, emprada per fabricar mobles i bótes de vi.
Avui, trobem fragments de castanyeda als indrets del país més ben amarats per la influència de la Mediterrània, com ara el Montseny, les Guilleries i el massís de l’Albera, i fins i tot se’n conserven petits retalls a la serra d’Espadà, les muntanyes de Prades i en sectors elevats i frescos del Montnegre, gairebé sempre establerts sobre sòls sorrencs i pobres en nutrients. Alguns d’aquests boscos viuen sotmesos a gestió i aprofitament per part dels seus titulars, que, al seu torn, intenten combatre des de fa dècades el xancre i la tinta, dues patologies greus de tractament complex que posen en entredit la conservació de l’espècie, a les quals recentment s’ha afegit una vespeta originària de la Xina. Amb afany d’imparcialitat i reivindicant la diversitat dels paisatges, us proposem cinc indrets per gaudir de la seva màgia, a poc a poc, fent savis silencis a peu de bosc. I, sempre amb respecte, podreu assaborir algun sureny, reig o rossinyol, i també trompetes i llores verdes, bolets que viuen associats a les seves arrels.