8 llocs de silenci per desconnectar

Per sentir-vos com Robinson Crusoe desembarcant en una illa deserta haureu d’anar més enllà de la cala Sant Jordi i la cala Forn, als voltants de l’Ametlla de Mar. La caracteritzen una gran roca a la zona de la dreta, els murs de pedra erosionats pel vent i l’aigua que els envolta i dues entrades separades al mar. La cala és de còdols, amb aigua cristal·lina, i té una entrada al mar molt suau, ja que és poc profunda. S’hi accedeix des de la cala Forn, pel mateix camí asfaltat que va pel costat de la via del tren. Des de l’Ametlla de Mar, s’hi arriba fàcilment gràcies a les nombroses indicacions.

Al mirador de la Llevantina, a la urbanització del mateix nom, a Sitges, podeu deixar el cotxe i començar a caminar pel sender GR 92. Seguint les indicacions arribareu, en aproximadament 45 minuts, a l’ermita de la Trinitat, blanca, d’estil mediterrani i que conté una petita capella d’estil modernista. Davant de l’ermita, hi ha diferents miradors a les costes del Garraf i el mar. No hi acostuma a haver gaire gent.

Un cim perfecte per satisfer el cuquet de fer un cim sense gaires esforços i gaudir de la sensació de pujar al capdamunt d’una muntanya. Amb 861 metres, és el sostre de la comarca del Baix Penedès i una talaia per admirar unes magnífiques vistes de gran part del Camp de Tarragona, del Penedès i, en un dia clar, fins i tot dels cims del Pirineu o de Mallorca. La ruta per arribar-hi és molt entretinguda, passa per dues ermites i per algun tram de petites grimpades.

El refugi de Malniu, situat a prop de Meranges, és el punt de partida d’aquesta excursió fins a l’estany del mateix nom, a uns vint-i-cinc minuts de caminada. La ruta està indicada amb els senyals del GR (marques vermelles i blanques). Al començament el camí fa una forta pujada, però de seguida es torna més agradable i menys costós. En quinze minuts arribareu al lloc on es forma l’estany Mal (sec en moltes ocasions) i, en deu minuts més, fins a l’estany de Malniu. L’estany es troba a 2.550 metres d’altitud, envoltat de pi negre i d’imponents muntanyes com el Puigpedrós.

Situat en una petita esplanada entre penya-segats i amb vistes extraordinàries sobre el vessant sud del cap de Creus, el far de cala Nans, al costat de la petita cala homònima, és un dels indrets més màgics i solitaris de tota la costa. El fet que s’hi hagi d’arribar a peu per una pista de tres quilòmetres des de Cadaqués el fa molt menys concorregut que el de cap de Creus. El millor moment per visitar-lo és just abans que el sol s’amagui, quan coincideixen la darrera llum daurada de la tarda i els primers batecs lluminosos de la farola. El seu senyal està format per quatre llampecs més un cada vint-i-cinc segons.

Una excursió curta, però intensa (pel desnivell que cal fer en poca estona), us portarà a descobrir un dels secrets més ben guardats de la vall de Boí: el poble abandonat de Saraís. S’hi puja des del pont de Saraís, a prop del poble de Coll i el riu la Noguera de Tor. El camí surt des de prop de la casa rural Casa Arnalló. Travessa boscos i rierols i va pujant fins a trobar les primeres cases del poble. L’edifici més sorprenent són les ruïnes de l’església de Sant Llorenç, amb el seu campanar d’espadanya, tan cobert de vegetació que es mimetitza amb el paisatge. El nucli i, en concret, aquesta església i la creu que corona el campanar van inspirar la novel·la ‘La creu de Saraís’, de Jordi Badia i Luisjo Gómez.

La Foradada és un mirador i un forat espectacular que travessa la serra del Montsià. Des d’allà es pot gaudir de la vista del paisatge del delta de l’Ebre a 700 metres d’altitud. S’hi arriba caminant unes dues hores des d’un punt situat a tres quilòmetres d’Amposta, a l’altura del Mas de Miralles. El sender que cal seguir és el GR 92. L’itinerari transcorre pel fil de la serra, passant per la font del Burgar, els plans de Mata-redona i finalment la Foradada. Per gaudir de la natura a la zona, també podeu baixar de la serra i visitar la zona d’aiguamolls i arrossars a Sant Carles de la Ràpita, amb alguns amagatalls i miradors des d’on es poden observar ocells.

Aquest bosc de roures és tota una descoberta per als amants de les passejades solitàries enmig de la natura. Es tracta de la roureda plana més gran del Prepirineu. S’hi arriba des de l’Espluga de Serra, continuant per la carretera en direcció a Aulàs i Sapeira. Es passa per la font dels Capellans, on, sota una bona ombra, podeu beure aigua i descansar. De camí cap al poble de Castellet, es deixa el paisatge arbustiu de boixedes i comencen a veure’s roures, alzines i també alguna moixera. Passareu per una zona de roques de conglomerat, que recorden les de les muntanyes de Montserrat i, després de passar pel poble de Castellet i la roca foradada popularment anomenada ‘l’ull de Déu’, cal prendre la desviació cap al poble d’Aulàs. A mig camí hi ha la roureda.