9 volcans per descobrir a peu

És un dels cràters més espectaculars de Catalunya. Per veure’l de prop cal caminar fins a arribar a la seva boca, des d’on podreu observar la seva perfecta forma circular, amb una amplada de diàmetre de 350 metres. Però, a més de les seves dimensions, crida l’atenció la presència a l’interior del cràter de la petita ermita de Santa Margarida, que li ha donat nom. L’itinerari que hi porta surt des de l’aparcament de Santa Margarida, situat entre Olot i Santa Pau. El camí, encara que fàcil i curt (necessitareu una mitja hora per arribar a dalt), fa pujada. Un cop a dalt, podeu continuar la ruta fins al bosc de la fageda d’en Jordà o bé apropar-vos al fons del cràter i veure de prop l’ermita.

La pujada fins als 786 metres del volcà Croscat és una de les moltes excursions que es poden fer pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La ruta està senyalitzada i forma part de l’itinerari número 15, anomenat ‘Grederes del volcà del Croscat’. A la mateixa àrea de Santa Margarida, a la GI-524 d’Olot a Santa Pau, es troba l’inici de l’excursió, una suau caminada molt agradable per fer amb nens. Un cop a dalt us podreu passejar pel volcà i veure l’efecte del tall fet durant l’extracció de la greda. Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i una altra en fa 14.000.

És un dels quatre volcans d’Olot (els altres són el Montsacopa, la Garrinada i les Bisaroques). Es va crear per una erupció de tipus estrombolià, amb una colada de lava final que va formar el cràter en forma de ferradura. Hi podeu accedir pel barri de Sant Pere Màrtir d’Olot, una urbanització construïda en forma d’eixample durant els anys cinquanta en un moment de creixement de la població amb tot un seguit de cases unifamiliars de dues plantes i jardí. Un caminet s’enfila cap al cim del volcà. Al capdamunt podreu veure la torre de guaita carlina, del segle XIX. Des d’allà, gaudireu d’una bona vista d’Olot i de la vall d’en Bas.

Aquest volcà està situat al centre d’Olot. L’església de Sant Francesc es troba al costat del cràter; per aquesta raó també l’anomenen volcà de Sant Francesc. S’hi pot arribar des de l’aparcament que queda als peus del volcà, o bé pel camí del Viacrucis o bé per la pujada directa, més pronunciada. En 20 minuts arribareu a dalt, on us esperen l’església, dues torres de guaita d’època carlina, un mirador espectacular a la ciutat d’Olot i les vistes al cràter, de 120 metres de diàmetre i 12 metres de profunditat. És el darrer volcà que es va formar a Olot. Va erupcionar fa 10.000 anys.

A 20 minuts a peu des de Santa Pau, el volcà de Rocanegra és un con volcànic amb cràter en forma de ferradura que té un gran interès científic i pedagògic per la seva morfologia i per les seves roques. De fet, es creu que podria ser el més recent de la Zona Volcànica de la Garrotxa, ja que s’han trobat cendres del volcà del Croscat just per sota els piroclastos que formen el volcà de Rocanegra. El volcà de Rocanegra té una antiga gredera, visitable, on es poden observar els piroclastos (lapil·lis i blocs) de color molt negre que van formar el seu con volcànic.

El volcà el Puig d’Adri, format per diversos cràters connectats entre si, es troba al peu de les muntanyes de Rocacorba entre els nuclis de Canet d’Adri, Montcal i Adri, a la vall de Llémena. S’hi pot accedir a través d’una ruta de nou quilòmetres des del nucli històric de Canet d’Adri. Des del volcà l’itinerari pot seguir fins a les gorgues de la Font de la Torre, on el substrat volcànic ha estat excavat per l’aigua i, amb el pas del temps, ha format unes piscines naturals estretes i profundes que són úniques al territori. La ruta és de 3,7 km (anada) i es pot fer en uns quaranta minuts.

Aquest recorregut us portarà a descobrir alguns dels paisatges més desconeguts de la comarca, i el volcà i el despoblat d’Erillcastell, un nucli abandonat d’època medieval, que va ser el feu dels barons d’Erill, promotors de la construcció de les esglésies romàniques de la vall de Boí. El camí passa per pistes d’ús ramader i per corriols fins a arribar a un immens prat verd, amb vistes espectaculars al poble. Us hi podeu acostar (amb compte perquè hi ha edificis en mal estat) per veure el que queda del castell i de l’església de Santa Maria. Des d’aquest punt s’albira molt bé el volcà (extingit) d’Erillcastell, del qual s’aprecia la caldera. La tornada a Malpàs es fa pel mateix camí.

La vall de Llémena, a Girona, amaga racons insospitats i zones volcàniques de gran interès. La ruta que porta al volcà de la Banya del Boc travessa boscos d’alzines i suredes, fins a arribar a aquest con volcànic obert, que va donar lloc a la constitució de l’actual plana de Sant Joan. El volcà té un cràter de 1.300 metres de llargada per 860 metres d’amplada i fa cent metres de fondària. És una ruta de 6,7 quilòmetres des del poble de Llorà, amb l’ermita de Sant Pere, que té unes boniques pintures murals en el seu interior.

Benvinguts al volcà que té el cràter més ample de la península Ibèrica i dels més grans d’Europa (1.250 metres). La seva grandària és deguda a la violència eruptiva a conseqüència de la presència d’una gran bossa d’aigua subterrània. Podeu deixar el vehicle a l’aparcament que hi ha a tocar de la carretera (àrea de les Guilloteres), per fer un circuit a la vora del cràter, així com visitar una mina que servia per treure l’aigua del cràter i una ermita transformada en torre de guaita. En total el recorregut és de quatre quilòmetres i es triga aproximadament una hora a fer-lo sencer.