Crònica de la biodiversitat catalana

Havia llegit molt sobre el delta de l’Ebre, i per això, amb el carnet de conduir nou de trinca, va ser el primer viatge que vaig fer, a principis dels vuitanta. Uns xitxarel·los de la Facultat descobríem junts el que per a mi era poc menys que un paradís. Els ànecs s’aixecaven de qualsevol canal, les polles d’aigua creuaven sense avisar i, al vespre, el concert de les granotes, el cel vermell i l’olor de fang se’t ficaven al moll de l’os fins al punt que, en el meu cas, aque