Els reguers del canal d’Urgell a Bellvís

El canal d’Urgell va ser una de les infraestructures hidràuliques més importants del segle XIX a tot el continent, projectada i executada per regar més de 50.000 hectàrees de la plana de Lleida. Amb el pas dels anys els pagesos es van adaptar al canvi i ara el Pla d’Urgell és un mosaic d’arbres fruiters, alfals i panís pensat per al mercat nacional, però també internacional.

Bona part del terme de Bellvís es rega amb l’aigua que arriba per la séquia Tercera, que flanqueja la banda meridional del poble. La ruta comença a la casa de la vila i enfila tot el passeig central fins als afores, on agafem  el camí que ressegueix  el braçal a contracorrent.

La séquia, que en època de reg baixa abundosa d’aigua fresca, en molts trams està resseguida per immensos plataners que, segons l’hora del dia, fan una ombra molt agradable. A banda i banda del nostre camí, els camps se succeeixen amb la disciplina pròpia de la terra ben treballada. A la darreria de la tardor encara és possible trobar-hi pagesos i temporers que cullen varietats de poma tardana, una bona oportunitat perquè els petits de casa coneguin l’ofici que ens alimenta. El canvi climàtic ha anat trastocant els calendaris rurals i avançant collites. Camps de panís que no fa tants anys no maduraven fins al novembre i que ara ja es comencen a recol·lectar al setembre.

El Pla d’Urgell és un paisatge geomètric, gairebé cartesià, en què no hi ha zones de bosc salvatge. Tot són camps de terra cultivada, parcel·les ben definides, marges de terra aspra i males herbes que delimiten de manera inequívoca els confins de cada propietat. Sense desnivells ni senderons complicats, la segona part de la ruta és per camins polsosos de la xarxa local. Si la fem cap al tard segur que gaudirem d’una de les grans sorpreses de la plana lleidatana: les postes de sol, que us deixaran a tots bocabadats.