35 pobles de pessebre que heu de conèixer

Al bell mig de la vall d’Àger i al peu del Montsec, a la Noguera, aquest poble està coronat per la col·legiata de Sant Pere d’Àger, un veritable tresor de l’edat mitjana. Si voleu descobrir una part de via romana del segle II que encara resta, haureu de fer un passeig pels seus voltants.

Amb vistes encisadores d’un paisatge blanc per la neu i de les casetes tradicionals del Pirineu, trobem Bagergue, el municipi més alt de la Vall d’Aran, a 1.419 m i l’únic de Catalunya dins l’Associació Els Pobles Més Bonics d’Espanya. Aquest reconeixement no és en va i quan hi aneu, entendreu per què. La bellesa espectacular dels voltants i de les cases us transmetran pau i tranquil·litat.

El temps sembla no passar al poble medieval de Bausén, situat al bell mig dels boscos pirinencs on les cases de pedra i les teulades de pissarra es conserven intactes i creen un trosset d’autenticitat en un paisatge que passa del verd més intens al blanc més pur en qüestió de mesos. Allà veureu com destaca l’església sobre les cases per la seva alçària i el seu campanar, que sembla que té forma de barret de mag.

A la vora del riu Beget s’alça un poble esglaonat, amb el mateix nom, que sembla tret d’un conte. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 2016 per la seva arquitectura, els dos ponts medievals que es conserven us permetran passejar entre els tres barris del municipi i contemplar l’església romànica de Sant Cristòfor, que és tan bonica per fora com per dins.

Les cases del poble de Begur s’enfilen pel turó com si volguessin tocar el castell que hi ha al capdamunt. Els seus carrers atresoren preciosos palaus que els indians es van fer construir quan van arribar de les Amèriques amb les butxaques plenes. No marxeu sense veure les torres de defensa que es van aixecar al segle XVI per protegir-se de la pirateria barbaresca.

El pont medieval que condueix fins al cor del preciós nucli històric de Besalú és tan de postal que sembla que sigui de mentida. Però no ho és! I ens porta directament a un dels nuclis medievals més monumentals i més ben conservats del Principat i, a més, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Si el veieu des de la carretera, no podreu resistir la temptació d’entrar en aquest nucli de la Vall d’Albaida. El traçat dels seus carrers és un laberint d’origen àrab que ho té tot: pujades, baixades, escales, voltes, placetes, atzucacs… No us perdeu la vista panoràmica ni les Covetes dels Moros, un conjunt de 60 finestres connectades entre si per túnels a l’interior d’un penya-segat.

Diversos castells dels segles XI i XII en un poblet disseminat pel territori és el que trobareu a Castellar de la Ribera, un paisatge de pedra rústic envoltat de petites serres. Per descobrir tots els tresors que amaga el poble, com les necròpolis prehistòriques o les nombroses esglésies i capelles romàniques, haureu de fer un volt pels més de 60 km² que té.

Alguns la consideren ciutat, però Ciutadella ha d’entrar dins d’aquesta llista perquè, tot i no ser ben bé un poble, és una de les poblacions amb més història de l’illa de Menorca. Ho podreu constatar passejant pel seu nucli antic, que es configura per petits carrers d’origen medieval i àrab, a més de ser l’espai on es troben la major part de monuments, com la catedral de Santa Maria. Visiteu Ciutadella, no us en penedireu!

Un indret que desprèn fantasia, amb una estructura medieval i amb empremta musulmana, són els elements que configuren el paisatge de Culla. No us deixaran indiferents les seves construccions de pedra i la bellesa del paratge en què es troba, amb grans desnivells i nombroses coves i barrancs on s’han trobat pintures rupestres.

És considerat el poble més ben conservat de la vall de Boí, amb les cases de pedra i els voladissos de fusta protegits per les teulades de pissarra negra. Un nucli pintoresc de muntanya que preserva el seu esperit de poble medieval i que us deixarà amb la boca oberta.

És un poble de pedra que viu tranquil entre els boscos de les Guilleries, a Osona, popular pel seu entorn natural, l’església romànica i la seva peculiar especialitat en avets de Nadal. I, precisament, és per aquest motiu que es trenca la seva pau cada any quan s’hi celebra la Fira de l’Avet.

És la capital de la vall d’Àneu i de la qual destaca el nucli antic, d’estil medieval i molt singular, amb carrers sinuosos i estrets, ben conservats i escortats per cases antigues, eres i quadres. A més, hi podreu fer diverses activitats, des de passejades amb història fins a recorreguts pel curs de la Noguera Pallaresa.

És un poble preciós i molt cuidat, que ha conservat l’aspecte més tradicional i pintoresc de Conflent. A través de carrers costeruts que uneixen el pla, Eus està coronat per l’església romànica de Sant Vicenç, que impressiona per la seva altivesa, i que es troba als peus del castell.

Al mig d’una vall agresta i profunda, protegit per la mítica serra d’Aitana, a la Marina Baixa, el castell de Guadalest s’aixeca altiu sobre una paret vertical de penyals rocosos. Si hi voleu arribar fins a dalt, haureu de recórrer els carrers empedrats amb cases blanques que formen el poblet, declarat conjunt historicoartístic l’any 1974.

Envoltat per les muntanyes de Prades i per boscos, darrere d’una carretera plena de revolts, es troba el poble medieval de Farena. Per als excursionistes, tant a l’hivern com a l’estiu, és un lloc ideal per caminar entre natura i veure els gorgs que crea el riu Brugent al costat del municipi. No marxeu sense passejar pels carrers empedrats del poble, visitar l’església de Sant Andreu —que data del segle XII— o menjar una calçotada a l’únic restaurant que hi ha, el Brugent.

Aturonada a la dreta del riu Corb, de la vila de Guimerà, a l’Urgell, el primer que ens crida l’atenció és que és difícil distingir on acaba el poble i on comença la muntanya: les cases estan arrebossades amb els tons de les terres que les envolten. Un cop a dins, us perdreu entre els seus carrers laberíntics, amb arcs i coberts i cases pont, que s’esforcen per adaptar-se al terreny.

En un turó entre el riu de Josa i el torrent de Jovell i envoltat pels vessants de la serra de Cadí i els de Cadinell, es troba Josa de Cadí, un poblet que no us deixarà indiferents. Amb només trenta habitants, aquest indret a 1.431 m d’altitud, coronat per l’església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé, conserva encara el traçat medieval.

Com si es tractés d’una pel·lícula medieval, Madremanya és un poble aturonat amb una muralla del segle XVII, que, un cop traspassada, us endinsarà en uns carrers estrets i serpentejants que mantenen l’estructura feudal. Petites places amb testos florits i portes adovellades i antiquíssimes us esperen al bell mig del municipi rodejant el seu principal atractiu, l’església parroquial de Sant Esteve.

Una estampa de postal és la que crea el poble de Miravet en situar-se a la vora del riu Ebre. Per arribar al castell més conegut de la riba de l’Ebre, que ocupa la part més alta del turó, travessareu abans el poble vell (el Cap de la Vila), amb les cases penjades sobre el riu. El regal final és la fortificació templera, que no us decebrà.

A tocar de la Noguera Ribagorçana, a la Franja de Ponent, trobem Montanyana, un poble aturonat, amb carrers i cases de pedra que conserven un aire medieval únic. Precisament, l’any 1984 va ser declarat conjunt historicoartístic per la seva bellesa patrimonial. Quan el visiteu, us adonareu que no s’assembla a cap altre que hàgiu vist abans

A la comarca de la Segarra es troba un dels pobles medievals més ben conservats de Catalunya, Montfalcó Murallat. Allà podreu observar que la seva muralla, de 8 metres d’alt, continua intacta encerclant les menys de vint cases del municipi. Per entrar al poble, ho haureu de fer per la doble porta d’arcs de mig punt adovellats que us portarà a un sol carrer circular anomenat carrer Rodó.

Aquesta vila majestuosa s’aixeca a la comarca dels Ports, envoltada d’un territori molt muntanyós. El nucli urbà, que sobresurt al turó que presideix el castell, està emmurallat i s’expandeix en forma de semicercle, amb mitja dotzena de carrers horitzontals, costeruts i amb escales. Us adonareu que és un indret realment singular.

Aquest nucli del Bages, especialment pintoresc, és una de les principals portes d’entrada del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A través dels carrerons descobrireu l’encant medieval del poble, i ara que s’acosten les festes, si voleu veure els Reis d’Orient, fixeu-vos en l’escena de l’Adoració dels Reis que hi ha al timpà del portal romànic de l’església de Sant Martí.

Al terme de la Massana, aquest poble, esglaonat a la riba del riu de Pal, està coronat per l’església romànica de Sant Climent, de la qual podreu observar-ne un aspecte singular: el tercer i darrer pis del campanar, d’estil llombard, té finestres dobles, uns elements únics a Andorra.

Pals barreja a la perfecció l’arquitectura medieval del seu nucli antic amb l’estil típic dels pobles de la Costa Brava. De fet, Pals és una de les viles closes medievals més boniques. Us hi perdreu entre voltes de pedra, arcs de ferradura, portalades i finestres romàniques i gòtiques. I des de dalt, contempleu la plana de l’Empordà.

Si heu llegit fins aquí, us adonareu que els pobles costeruts que s’enfilen pels turons tenen un encant especial. I Paüls n’és un altre exemple. Al peu del Port, el pendent és tan acusat que les cases tenen dues portes d’entrada, situades a pisos diferents. Això sí, si hi aneu, gaudireu d’unes vistes espectaculars en un paisatge encisador.

Marcat per la llegenda dels dips, els temibles llops vampírics, el poble de Pratdip mostra amb orgull les restes del castell en un penyal força singular. Hi arribareu mentre passegeu pels seus carrers encisadors, sempre cap amunt!

Conegut per ser punt de parada del Cremallera de Núria, el petit nucli de Queralbs, mencionat per primer cop l’any 836, està format per cases de pedra i carrerons estrets. La seva església romànica de Sant Jaume data del segle X, i si podeu visitar-ne l’interior, trobareu una còpia d’un retaule gòtic del segle XIV.

Emmarcat pel paisatge singular del Collsacabra, Rupit és un regal per a la vista i l’esperit, amb les seves cases rústiques dels segles XVI i XVII, el pont penjant de fusta i l’església barroca. Sens dubte gaudireu d’aquest municipi rural, en què, en el seu altre nucli, Pruit, la terra i el bestiar encara tenen una importància predominant.

Una estructura emmurallada amb carrers estrets i sinuosos on hi ha diversos estils arquitectònics resumeix què és Tivissa. Presidit per l’església arxiprestal de Sant Jaume, també hi descobrireu el Castellet de Banyoles, un dels poblats ibers més importants que es conserven a Catalunya.

Poca cosa més es pot dir d’una vila que, entre la serra de Tramuntana i la mar, ofereix al visitant una sensació de calma i quietud seculars, amb carrers estrets i empinats que van resultar tan inspiradors a Frédéric Chopin, George Sand, Rubén Darío o Santiago Rusiñol.

Damunt d’un petit turó, el pont de Sant Roc permet sortejar el Matarranya i condueix cap al nucli antic de Vall-de-roures, un poble rural que conserva el seu encant medieval. Si us animeu a anar-hi, podreu conèixer-ne les principals atraccions, com l’Ajuntament —d’estil renaixentista—, un castell palau imponent i una església —la de Santa Maria la Major— que és un magnífic exemple de gòtic llevantí.

Sobre una mola en què ocupa una posició estratègica, s’alça Vilafamés, que gaudeix d’unes vistes excepcionals. Si passegeu per aquest poble, coronat pel castell que se situa a la part alta de la població, trobareu un gran nombre de construccions medievals i, fins i tot, part de la muralla que encara es conserva. Gaudiu d’aquest paratge arquitectònic!

El poble, a la comarca dels Serrans, se situa en el vessant d’un promontori que, per una banda, s’aboca a un congost, que el feia inexpugnable. I, al capdamunt, presideix el castell àrab, que encara conserva les torrasses i les muralles. De fet, si us hi acosteu, podreu veure que aquest indret té molta història, i és que es té constància de poblament des del primer mil·lenni abans de Crist.