7 places petites i encantadores on podeu veure la vida passar

Al bell mig del barri gòtic de Barcelona, la plaça de Sant Felip Neri és un dels pocs racons del nucli antic on es respira tranquil·litat. Part del seu encant rau en la bonica arquitectura medieval dels edificis que la formen. En destaca l’església romànica de Sant Felip Neri, que té una de les parets foradada pels impactes de les bombes durant la Guerra Civil espanyola. Al costat hi ha un palauet transformat en hotel, amb una agradable terrassa; la font de forma octogonal, al mig, i edificis renaixentistes de l’antic gremi dels calderers i del gremi dels sabaters, actual Museu del Calçat, que es reconeix pel lleó de sant Marc a la façana, patró dels sabaters.

 “Aquesta plaça és tota recollida, tan aquietadora i suau, que sembla un replanet d’una altra vida, on s’anés a abeurar-hi un glop de pau”. Amb aquestes paraules, Josep Maria de Sagarra va definir la plaça de Sant Joan, un racó de calma al bell mig de la ciutat de Solsona. La plaça té un pendent inclinat i està envoltada d’antigues quadres, que ara són botigues ben integrades en l’arquitectura de la ciutat. Els plàtans, la font, amb caps de lleons com a aixeta, i un templet dedicat a sant Joan completen el recinte. 

Monells, al Baix Empordà, té la fama de ser un dels pobles més bonics de Catalunya. El més destacat, a banda dels seus carrers i cases de pedra, d’extraordinària bellesa i encant, és la magnífica plaça porxada, que era l’escenari d’un antic mercat que se celebrava en època medieval i fins al segle XVII. És un espai irregular, amb porxos amb arcs de mig punt i voltes de canó, a tres de les quatre bandes, amb algunes heures enfilant-se per les façanes. A la plaça, hi trobareu alguns establiments de restauració amb taules i cadires sota els porxos.

Al rovell de l’ou del centre històric de Girona, en la confluència dels antics camins de Barcelona i de Sant Feliu de Guíxols, hi descobrireu la plaça del Vi, un espai encantador, de regust medieval, amb porxos amb arcs de mig punt a banda i banda amb elegants establiments on es pot prendre una copa de vi o fer un àpat. En aquest espai, hi trobem l’Ajuntament, la Casa Carles, l’antic Palau de la Generalitat, el Teatre Principal o la Casa Barceló. Un element central de la plaça és el baix relleu anomenat ‘Els quatre sants màrtirs de Girona’, que mostra les quatre figures que representen els sants Germà, Just, Paulí i Sici. 

La plaça Major (o plaça del Mercadal) és el cor i punt de trobada de la vila de Montblanc. Té sis entrades possibles (des de sis carrers que hi desemboquen). És un espai amb tota mena d’històries relacionades sobretot amb la seva funció comercial: és la plaça del mercat des de 1170 i, encara avui, s’hi instal·len les parades cada divendres. En un dels extrems, sota els porxos de cal Malet, hi podreu veure les antigues mesures oficials, amb una quartera i els tres quartans de pedra, que servien per mesurar el gra en època medieval. Al mig, hi ha la font Major, i els edificis més importants són la Casa de la Vila i el Casal Desclergue. Aneu-hi al migdia o a última hora de la tarda per prendre un vermut o aperitiu, dinar, berenar o sopar. Hi trobareu petits bars amb terrasses per passar una estona agradable. 

A 950 metres d’altitud, Prades és una vila emmurallada molt ben conservada. La plaça Major és l’espai central del poble, un conjunt arquitectònic envoltat de porxos i presidit per l’església de Santa Maria la Major, gòtica, d’una sola nau amb volta ogival. Passeu-vos una estona a la plaça per observar la façana renaixentista del temple o per veure (o beure de) la font d’estètica renaixentista, emblema del poble, que hi ha just al davant, o per comprar al mercat que s’instal·la a la plaça els dimarts i els divendres. La plaça també és un bon lloc per prendre un refresc a les terrasses dels establiments, sota les voltes. 

On millor es resumeixen les virtuts d’aquesta petita localitat de la Garrotxa és a la plaça principal o Firal dels Bous, un espai recollit, amb vista a les cases, amb finestres gòtiques amb arcs de pedra i escuts heràldics a les façanes, i al castell, del segle XII, gran i compacte. La plaça és totalment porxada, amb establiments que ofereixen els seus àpats de cuina volcànica, especialment els famosos fesols de Santa Pau o alguna cosa per beure, entre pedres medievals. El portal del mar, a prop de la plaça, ofereix una bonica perspectiva de les valls veïnes, entre les quals, les de Bianya o la d’en Bas.