Recordo encara quan Pals vivia d’esquena al mar. I quan a Torroella el mar era a l’Estartit. I el de Pals també era lluny perquè havies de deixar enrere els Masos i fer uns quilòmetres entre pinedes i dunes si volies arribar a una platja que semblava que no s’acabava mai, on no hi havia pràcticament res a part d’uns quants edificis i d’un rètol que ens feia saber que acabàvem d’entrar al terme de Begur. El mar de Pals, a dreta llei, era un xic més cap a l’Estartit, a l’aig
Quan el mar era més lluny
L'escriptor i editor explica, amb humor i certa nostàlgia, com s'ha transformat el litoral del Baix Empordà, entre Pals i l'Estartit
27
de maig
de
2026
Guardar a favorits