La Passejà de Sant Onofre de Quart de Poblet

Diu la llegenda que en finalitzar la primavera de 1723, la situació dels llauradors de Quart de Poblet era desesperada. Hi havia una gran sequera i el riu gairebé no duia aigua. Expliquen que, el 9 de gener, uns núvols de tempesta es van arremolinar sobre el municipi però va resultar que no eren d'aigua, sinó de granís. Els treballadors van sortir al camp en plena nit per intentar salvar el que quedava de les collites. Grata va ser la sorpresa quan van descobrir que, mentre al poble hi seguia plovent pedra, al camp només hi plovia aigua. A partir d'aleshores, cada any el poble de Quart de Poblet dóna les gràcies a Sant Onofre per agrair-li la seva intervenció miraculosa d'aquell dia de primavera.

La celebració consisteix en una singular processó nocturna en què es porta la imatge de Sant Onofre des de l'ermita fins a l'església acompanyada per l'espetec de milers de coets i d'alegres marxes musicals. Entre música i pirotècnia, el sant recorre els carrers del poble. La comitiva s'atura en dues ocasions per les anomenades 'Rodes de Foc', que consisteix en l'encesa de llargues bengales mentre giren al voltant del sant. La 'Passejà' finalitza quan la imatge es diposita al temple. Al dia següent, la processó torna el sant al seu lloc d'origen, on residirà fins al setembre, moment de les festes patronals.