Collsacabra. Les vistes més espectaculars de la Catalunya Central

El Massís de Sant Llorenç de Munt, la Mola i la serra de l'Obac són la talaia del Vallès Occidental. Laura Pinyol (text), Nick Neves (il·lustració)

El patí de vela forma part inseparable del decorat de les platges catalanes. Centenars d'incondicionals gaudeixen de les experiències marineres que els proporciona aquesta embarcació esportiva nascuda el segle passat a la costa barcelonina fruit de l'enginy popular. Joaquim M. Pujals (text), Emmanuel Layani (fotografia)

Els paisatges i els pobles d'un massís espectacular En aquest massís hi ha cinglers pertot, els poblets són de vida senzilla, les rieres són plenes de vestigis històrics, cada element natural té associada una llegenda i la natura és un bé molt preuat. El professor Xavier Roviró ens lloa les bondats del Collsacabra. Xavier Roviró (text), Blauset (cartografia)

Explotacions ramaderes i obradrors d'embotits i formatges bateguen amb força a la plana Els nuclis de l'Esquirol, Sant Martí Sescorts i Cantonigrós són el cor on batega la vida rural. Explotacions ramaderes i obradors de carn, embotits i formatges contribueixen a mantenir aquet paisatge rural encisador que ens deixa embaladits. Som a la plana de Collasacabra. Aurora Montserrat (text), Francesc Muntada (reportatge fotogràfic)

Ens endinsem en els paisatges d'un altiplà alçat sobre els cingles És com si els seus fonaments s'haguessin desenterrat i en veiéssim l'estructura. Parets de centenars de metres sustenten l'altiplà de Collsacabra, un curiós massís que destaca de manera brusca sobre de les planes que l'envolten. Així és aquest territori, sorprenent i espectacular. Lluís Calvo (text), Francesc Muntada (reportatge fotogràfic)

La vida i el turisme en els pobles abocats a l'abisme Quaranta quilòmetres d'espadats, gairebé continus, amb parets verticals de fins a dos-cents metres. L'espectacular cinglera de Collsacabra era territori particular de carboners, tofonaires i caçadors fins que el turisme es va enamorar d'aquest paisatge de vertigen i de l'encant de dos pobles crescuts a tocar de l'abisme: Rupit i Tavertet. Griselda Guiteras (text), Francesc Muntada (reportatge fotogràfic)

Cabrera ens sorprèn amb la seva bellesa aclaparadora Rouredes frondoses i fagedes de conte ens acompanyen mentre descobrim la serra de Cabrera, hàbitat de voltors, falcons pelegrins, aufranys o nimfes mediterrànies. És una serra minúscula (a penes fa 1 km de llarg), però les sorpreses que ens reserva són majúscules. Neus Martí (text), Francesc Muntada (reportatge fotogràfic)

Mecenes de l'art en el segle XXI Amb un fons de gairebé 3.000 obres d'art català contemporani entre escultura, pintura i fotografia, la col·lecció Vila Casas és un cas paradigmàtic de mecenatge artístic en el segle XXI. Per anar obrint boca, us apropem al seus espais. Cristina Masanés (text)

A peu o amb bicicleta, aquest itinerari de quinze quilòmetres entre Sant Climent i el poblat de Torelló ens convida a descobrir elements etnològics i arqueològics en una zona de planura al migjorn menorquí. Maria Coll (text i fotografia)

L'Urgell és una comarca amb escasses elevacions, però per poques que n'hi hagi, enfilem amunt cap al cim més alt, el Pilar d'Almenara, a poc més de 450 m, i gaudim d'una vista magnífica. Jordi Avellaneda (text i fotografia)

El parc de la Mare de la Font és la zona de lleure més emblemàtica de la capital del Solsonès. Allí podem conèixer els bolets més comuns de casa nostra a través d'una curiosa gimcana i fins a una trentena d'espècies vegetals. I si pugem a Castellvell, ens aproximarem també a la història del poblat ibèric que s'hi va assentar. Noemí Vilaseca (text), Marc Trilla (fotografia), Charuca (il·lustració)