48 hores a Vilafranca del Penedès

Un cap de setmana per descobrir la capital de l'Alt Penedès

La plaça Major de Vilafranca és una plaça castellera per excel·lència
La plaça Major de Vilafranca és una plaça castellera per excel·lència
25 de desembre de 2011 a les 00:00
Guardar a favorits

Pere II el gran, fill de Jaume I, va morir a Vilafranca quan aquesta tot just naixia. D’aleshores ençà ha gaudit dels privilegis de la corona i ha patit la cruesa de les guerres i desastres com la fil·loxera. els alts i baixos, però, no han abatut una vila que s’ha sabut alçar després de caure. aquest és l’esperit de Vilafranca: una vila que lluita per fer renéixer una vinya pedregada, per aixecar un castell de deu i per oferir al·licients a autòctons i visitants. el vi, el cava i el folklore són segell d’identitat d’un indret amb molta història. amb un cap de setmana n’hi ha prou per reconèixer el pas del temps i imbuir-se de l’empenta dels que, dia a dia, fan pinya i fan vila.

Divendres tarda

Vilafranca comença pel començament, i això és la plaça de Jaume I. Aquí va iniciar el seu caminar ferm i s’escau que ho faci el cap de setmana que us proposem. El pes de la història s’hi fa evident, i cal anar-hi lleugers. Sense voler-ho, els ulls se’n van a la basílica de Santa Maria i, sense saber-ho, es dedueix que és important. Impressiona tant de fora com de dins com de sota, on descansen, a la cripta, les relíquies del patró, sant Fèlix. El poder econòmic i jurídic de l’església era notable a les beceroles de la vila per voluntat de la monarquia. Vilafranca era una nineta dels ulls del rei Jaume I i fins i tot en féu construir el Palau Reial —l’actual Vinseum— ben bé davant de la façana de la basílica.

Proposta

Us han regalat mai catànies?

Quan els vilafranquins volen fer un regal a algú de fora per quedar bé el primer que els ve al cap són les catànies. Són la combinació perfecta de fruita seca i xocolata i estan recobertes de cacau en pols. Així de simple i així de bo. Compreu-ne 250 grams al forn

Els vestigis medievals es disputen l’atenció del visitant amb els modernistes per tot el barri del centre. Passejar pels seus carrers planteja un doble repte: caminar mirant enlaire buscant construccions d’antany i, al mateix temps, participar a peu pla del dinamisme de la zona comercial per excel·lència.

Dissabte matí

El mercat a Vilafranca és tradició, però al Penedès res és més tradicional que el vi. La vinya es conrea des del VII aC, una antigor de rècord. Si heu esmorzat fort i camineu de pressa, podeu anar a Bodegas Torres seguint senders. Si voleu calma, aneu-hi amb cotxe i apropeu-vos a la cultura del vi de la mà d’un dels vinaters més internacionals. Descobrireu els secrets que amaga un beuratge que dóna vida a la contrada i també —ho diuen els metges— mima el cos humà. En tornar de cal Torres el mercat és en plena efervescència. Perdre-s’hi amb els cinc sentits activats és el millor consell. El tacte, la vista i l’oïda han d’anar a tota màquina, i l’olfacte, saps quina és l’olor del mercat?

Dissabte tarda

La tarda s’obre a Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi. És un espai pensat per explorar la història del vi i la seva gent a partir de la pròpia curiositat: l’espectador s’hi implica. En acabar, anem a la Casa de la Festa Major, on veurem el bestiari de la més típica, que és com es coneix la festa en honor a sant Fèlix i orgull primordial dels vilafranquins.

Després d’endinsar-nos a les entranyes de la vila, canviem la perspectiva i pugem els 51 metres d’escales de cargol del campanar de Santa Maria. Ens hi espera una vista privilegiada sobre la plana repoblada fa nou segles pels habitants d’Olèrdola, el bressol del Penedès, a qui el rei va atorgar beneficis fiscals a canvi de fundar una vila sota protecció de la corona.

Diumenge matí

Ara que ja coneixem Vilafranca, és hora que ens l’expliquin. Si fem la ruta modernista, sabrem com acaba aquesta història que iniciàvem a cavall d’edificis medievals i del segle XIX. Descobrirem que després d’una època de grans calamitats per les guerres, pestes i la fil·loxera, Vilafranca va aixecar el cap amb esplendor de la mà de la indústria vinícola. Si fem la ruta medieval, descobrirem els orígens marcats per la presència de la monarquia i de l’Església.