El Penedès, el mar i la muntanya

Si poguéssim menjar-nos el Penedès, ho faríem amb un mar i muntanya en què hi hagués gall del Penedès i gamba de Vilanova. S’haurien cuit units amb un sofregit de ceba, all, tomàquets, tots tres ingredients conreats a l’horta, i ho regaríem amb vins i bombolles, elaborats a partir dels ceps propers i certificats per la DO Penedès, Corpinnat, Clàssic Penedès i DO Cava.

La metàfora comarcafàgia —neologisme acabat d’inventar— revela tota la diversitat de paisatges del territori, capitanejat per dues ciutats: Vilanova i la Geltrú, al Garraf, i Vilafranca del Penedès, al Penedès. Així doncs, per una banda, mar; per una altra, muntanya. I totes dues ben comunicades si s’hi va per carretera però amb enormes dificultats si s’hi va amb tren, perquè no hi ha cap línia que les connecti directament.

Petits turons solcats per vinyes

El Penedès —que inclou l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf— és un paisatge de petits turons; el sostre més alt és el puig de Solanes, de 913 metres. Aquesta orografia suau està solcada per vinyes verdes que aquest 2024 han reviscolat després de les pluges de la primavera. La pagesia manté vius els mercats del territori, com demostra Vilafranca del Penedès cada dissabte al matí. Els pagesos hi porten fruites i verdures de proximitat, que varien segons la temporada de l’any. A l’hivern, l’escarola perruqueta és la protagonista al mercat i també als restaurants, perquè és amb la que es fa el desitjat xató.

I just també a l’hivern, concretament el 21 i el 22 de desembre, té lloc a Vilafranca del Penedès la Fira del Gall, on es pot comprar un producte que ostenta el distintiu de qualitat d’Identificació Geogràfica Protegida (IGP) juntament amb el gall de pota blava del Prat de Llobregat. La fira aplega veïns i turistes d’arreu, que busquen comprar viva la millor peça i emportar-se-la a casa preparada per cuinar-la, perquè el mateix mercat ofereix servei d’escorxador. Actualment, al Penedès hi ha en actiu quatre criadors del gall del Penedès, que segueixen amb rigor la normativa de la IGP. La primera norma? Que el gall visqui en llibertat entre les vinyes i els camps del Penedès.

No podem sortir de Vilafranca sense haver-hi tastat el dolç que més passions ha despertat: les catànies. Es tracta d’un petit bombó de xocolata que embolcalla una ametlla caramel·litzada recoberta de praliné blanc. La xocolateria Cudié, coneguda com cal Catani, les va inventar el 1986, i des de llavors s’han convertit en un símbol a la ciutat i també a Catalunya i a l’estranger. La curiositat és que el nom popular de Catani del primer obrador té relació amb la ciutat de l’est de Sicília, Catània: la filla del fundador, Josep Cudié, festejava amb un noi de la ciutat italiana, i la notícia va originar un nou nom. De cal Catani va néixer la catània, que és marca registrada.

De Vilafranca del Penedès enfilem cap a Sant Pau d’Ordal, capçalera del municipi de Subirats. La carretera flanqueja vinyes i vinyes, i si hi arribem a l’estiu a la plaça de Subirats ens trobarem amb un altre reclam: els préssecs de l’Ordal i el seu mercat dels dissabtes i els diumenges per comprar-ne. Si hi feu cap en altres èpoques de l’any, hi ha una bona solució, que és comprar-ne en almívar, elaborats pels mateixos pagesos. I sense moure’ns de Sant Pau d’Ordal podem fer un bon àpat en qualsevol època de l’any. Alguns dels restaurants de més reclam s’apleguen a la mateixa plaça on es fa el mercat d’estiu dels préssecs. Es tracta dels restaurants Cal Xim i Can Pau Xic. Tant a l’un com a l’altre, la cuina catalana i els vins de la DO Penedès són els protagonistes.

De Sant Pau d’Ordal ens dirigim cap al Penedès marítim, com és coneguda la comarca del Garraf entre els veïns de Vilafranca i Sant Sadurní especialment. A Vilanova i la Geltrú, el primer punt de visita és el port, on, segons les hores del dia, especialment durant la subhasta, a primera hora de la tarda, es pot entrar. El moviment serà incessant; les barques s’apropen al dic per treure’n les caixes de peixos. La tecnologia ha fet que la venda es faci en silenci i amb tranquil·litat, perquè peixaters i empreses s’asseuen amb un comandament petit a la mà que pitgen quan volen comprar el peix que apareix davant d’ells. El port de Vilanova i la Geltrú és el tercer més important de Catalunya per la seva quantitat de pesca.

Aquest mar aporta a la ciutat una brisa marinera, el llebeig, que caracteritza el clima del barri de Baix a Mar. Els que busquin menjar peix de Vilanova trobaran al passeig del Carme diverses propostes, com ara La Gambarrada i Pachurri, on a més podran menjar unes patates xips i un vermut de molt reclam: les patates Piqué de Vilanova. Preneu nota també del Marejol com a restaurant per menjar peix de Vilanova i bons vins.

I del passeig Marítim ens dirigim al Mercat del Centre, on algunes parades venen el peix comprat a la llotja. La millor recomanació és asseure’s a les taules del bar, on cuina la Mimi Sánchez, una gran defensora de la cuina catalana i de la gastronomia local. Si visiteu el mercat un dia de fred, demaneu-li per un plat de tripa o de bull de tonyina o de fricandó. Al maître, la seva parella, l’Enric Feliu, demaneu-li els vins per maridar-los: té totes les propostes del Penedès i del Garraf.

El xató, amb l’escarola perruqueta

Finalment, anem a Sitges. La població manté les tradicions locals en convivència amb un turisme atret pel seu nucli antic, revestit de cases blanques amb blaus mariners, i per un patrimoni arquitectònic que probablement és el més fotografiat de tota la comarca: Sant Bartomeu i Santa Tecla. A Sitges, a més de passejar-hi, el consell és entaular-se al restaurant La Salseta, on els germans Valentí i Toni Mongay fa més de trenta anys que preserven la millor cuina sitgetana. A l’hivern, el xató, amb l’escarola perruqueta, cultivada a tot el Penedès. I tot l’any, l’arròs caldós, una de les receptes més preuades del patrimoni local.