Terres de cava

El vi escumós fa bategar el Penedès

El renom del cava del Penedès ha donat una empenta a les activitats de caire enoturístic
El renom del cava del Penedès ha donat una empenta a les activitats de caire enoturístic FOTO: Jordi Play
25 de novembre de 2013 a les 00:00
Guardar a favorits

Un brindis, un pessigolleig i el plaer omple el paladar. Fa mesos era macabeu, xarel·lo i parellada. Han passat vents, pluja i sol, han passat homes i dones que l’han collit, premsat i embotellat. Ha passat la foscor del celler, el llevat ha actuat, dues fermentacions, i han començat a aparèixer les bombolles iníssimes. El procés és el mateix des del 1872. I avui, cada any, gairebé 250 milions d’ampolles inunden el mercat amb el segell de cava (dos terços s’exporten). Nou de cada deu surten dels més de vuitanta elaboradors amb seu a Sant Sadurní, una població amb dotze mil cinc-cents habitants on gairebé totes les activitats i festes giren entorn d’aquest or espumós que rega l’economia local i que ara és més verd que mai.

I no solament verd. També ocre, marró, terrós, roig. Perquè cada vegada hi ha més productors que intenten treballar la terra d’una manera menys agressiva amb el medi. Ho conirma Jep Bargalló, regidor de Comerç i Turisme de la capital del cava: “Estem tornant a les arrels. Hi ha una ilosoia de vida i treball cada vegada més estesa que condueix a treballar respectant la terra i l’entorn”. Les xifres a escala de Catalunya ho conirmen: de les 455 hectàrees de vinya ecològica que es conreaven el 2000 s’ha passat a les 5.661 el 2012 (són el 10% del total). I a l’Alt Penedès ja hi ha quaranta-un cellers ecològics, una tercera part dels del Principat.

Retorn a les arrels i a la feina ben feta

A Caves Recaredo —al centre de Sant Sadurní—, aquesta necessitat d’entesa amb la terra no és nova. “L’avi, fundador del celler el 1924, ja tenia una idea molt bonica, que perdura a l’empresa avui en dia. Ell volia fer un cava de la màxima qualitat possible a partir dels elements que tenim: la terra, el clima, les varietats tradicionals de raïm i tot el coneixement acumulat”. Qui ho explica és el director general del celler, Ton Mata, que subratlla que no s’han obsessionat mai per produir un gran volum d’ampolles (en treuen al mercat unes 250.000 l’any), sinó per ser un empresa integrada. És a dir, que només produeixen vi que prové de raïm collit a les 50 hectàrees de vinya que tenen. Això és singular, perquè molts productors de cava compren raïm i vi base a altres pagesos.

Caseta de vinya, prop de Vilafranca
Caseta de vinya, prop de VilafrancaWikipedia Commons

Però a Recaredo estan convençuts que han de controlar cada pas del procés: “Hem cregut que aquest era el camí per aconseguir un producte que pugui representar millor el paisatge d’on prové”. Un paisatge conformat pels ceps que cuiden a partir de mètodes de l’agricultura biodinàmica, que va un pas més enllà que l’ecològica. L’objectiu és aconseguir caves complexos, que transmetin la qualitat i diversitat de les vinyes on han crescut. I els agrada explicar-ho: “És molt reconfortant que la gent ens vingui a veure i li puguem mostrar la feina que fem. Necessitem un públic que comparteixi els nostres valors”.

Pioners del vi ecològic al Penedès

A uns 10 quilòmetres al sud de Sant Sadurní, ja dins del municipi de Subirats, quan la plana es comença a enilar cap a la serra de l’Ordal, hi ha un altre elaborador que no entén que el producte inal es pugui desentendre del seu origen. Josep Maria Albet, enòleg i director tècnic del celler, fa trenta-cinc anys va ser pioner en el vi ecològic. Estava cansat de malvendre el raïm als grans productors.

La curiositat

Per què Sant Sadurní?

per conèixer com s’ha convertit Sant Sadurní d’Anoia en la capital del cava cal que ens remuntem al 1872, quan Josep raventós, d’una família sadurninenca amb llarga tradició vitícola, va embotellar la primera ampolla d’escumós seguint el mètode que havia après en un viatge a la xampanya francesa. Al cap de set anys van sortir al mercat les primeres setanta-dues caixes de xampany (la denominació de cava no s’adopta ins al 1972). L’acceptació va ser molt bona i, un cop superat el sotrac de la il·loxera el 1887, l’any 1900 ja es venien un total de 117.396 ampolles produïdes en aquesta població penedesenca.

“Jo veia que la gent que embotellava s’hi podia guanyar la vida dignament. I vaig decidir que jo produiria el meu vi i que els consumidors decidissin si el preu que hi posava era correcte. I just va arribar una oferta de Dinamarca demanant algú que produís vi ecològic. Em vaig animar a fer-ne i va sortir bé”, i actualment a Albet i Noya produeixen més de 200.000 ampolles l’any de vi escumós.

Xifres ambicioses sense renunciar a la qualitat

Un dels darrers a sumar-se a l’onada verda ha estat Juvé y Camps, amb vinyes repartides per tota la franja nord de la comarca i que produeix tres milions d’ampolles anuals de cava. Mouen xifres grans però asseguren que treballen amb la ilosofa dels petits, ja que prioritzen la qualitat. Fa dos anys que van començar la reconversió dels conreus i aquest Nadal ja podran etiquetar les primeres ampolles ecològiques. Josep Jiménez, director de viticultura, explica que el canvi l’han fet perquè hi creuen, ja que encareix el procés, però també mirant el futur: “El mercat que demana qualitat considera el producte verd com un valor afegit. I a més Europa vol que el sud del continent produïm ecològic per poder consumir productes sans”.

Al setembre, la verema omple les vinyes de recol·lectors i tractors
Al setembre, la verema omple les vinyes de recol·lectors i tractorsJordi Play

Hi ha una preocupació comuna al sector: la guerra de preus. “Com és possible que es vengui cava per sota dels dos euros en alguns supermercats?”, s’exclamen molts productors. La baixada de preus és una pugna entre els grans elaboradors (Freixenet, el més gran de tots, Codorniu i Jaume Serra), que forcen els pagesos a vendre’ls el raïm a preus molt baixos.

L'elaboració, tot un procés

Verema i premsatge

Es cull a mà o a màquina el raïm quan té el punt de maduració adequat. Les varietats permeses per al cava blanc són les tradicionals macabeu, xarel·lo i parellada, i també chardonnay. Amb el premsatge s’obté el most flor (el de la primera premsada, de més qualitat) i es col·loca en tancs perquè les partícules sòlides que hi puguin quedar es dipositin al fons i es puguin retirar.

Primera fermentació

Quan el most ja està clariicat, s’afegeixen al tanc els llevats que el transformen en vi; és a dir, que transformen el sucre en alcohol. Aquest procés s’ha de fer a una temperatura d’entre 15 i 18 graus centígrads i dura prop d’un mes. Es deixa que perdi el gas que es genera durant el procés de fermentació.

Cupatge, clariicació i estabilització

L’enòleg selecciona els vins base obtinguts per tal d’elaborar el cava que vol aconseguir. La barreja resultant és el que se’n diu cupatge. El procés de viniicació ha deixat el vi tèrbol i es refreda per tornar-lo a clarificar i que les partícules en suspensió es precipitin.

Tiratge i segona fermentació

S’introdueix el vi a l’ampolla de vidre. També s’hi afegeix l’anomenat licor de tiratge, compost de sucre i llevats, que són els encarregats que el vi es transformi en cava. Un cop tapades les ampolles, es guarden en rima (és a dir, en posició horitzontal) en un celler fosc perquè facin la segona fermentació.

Criança

És el moment de la criança. La DO Cava determina que la criança d’un cava jove ha de durar, com a mínim, nou mesos, els reserva requereixen un mínim de quinze mesos en criança i els gran reserva hi han d’estar més de trenta mesos. A partir dels quinze mesos de criança, les cèl·lules del llevat comencen a cedir components i hi aporten noves aromes; així es poden obtenir caves més complexos.

Si la diagnosi és compartida per bona part del sector, la resposta és diversa. La majoria continuen dins de la DO Cava, i esperen que hi hagi canvis que restringeixin els límits territorials de la denominació (actualment abasta tota la Península), que es ixin uns preus mínims i que es redueixi el rendiment permès per hectàrea de vinya. Però hi ha una dotzena de petits productors, entre els quals Albet i Noya, que han sortit de la DO Cava per crear una marca especíica de vi escumós dins la DO Penedès. I ins i tot n’hi ha que, com Raventós i Blanc, han abandonat la DO i van per lliure.

“És bonica, la nostra feina, perquè fa que la gent gau-deixi”. Antonio Campos, enòleg de Juvé y Camps, està molt satisfet del resultat dels caves que elaboren. “La millor crítica que em poden fer?”, ho té molt clar: “Que quan a una taula s’obri una ampolla d’un dels caves que fem nosaltres, es buidi”. Les copes s’alcen i dringuen. L’escuma omple la trobada d’alegria. I si en destapem una altra?