Un brindis, un pessigolleig i el plaer omple el paladar. Fa mesos era macabeu, xarel·lo i parellada. Han passat vents, pluja i sol, han passat homes i dones que l’han collit, premsat i embotellat. Ha passat la foscor del celler, el llevat ha actuat, dues fermentacions, i han començat a aparèixer les bombolles iníssimes. El procés és el mateix des del 1872. I avui, cada any, gairebé 250 milions d’ampolles inunden el mercat amb el segell de cava (dos terços s’exporten). Nou de cada deu surten dels més de vuitanta elaboradors amb seu a Sant Sadurní, una població amb dotze mil cinc-cents habitants on gairebé totes les activitats i festes giren entorn d’aquest or espumós que rega l’economia local i que ara és més verd que mai.
I no solament verd. També ocre, marró, terrós, roig. Perquè cada vegada hi ha més productors que intenten treballar la terra d’una manera menys agressiva amb el medi. Ho conirma Jep Bargalló, regidor de Comerç i Turisme de la capital del cava: “Estem tornant a les arrels. Hi ha una ilosoia de vida i treball cada vegada més estesa que condueix a treballar respectant la terra i l’entorn”. Les xifres a escala de Catalunya ho conirmen: de les 455 hectàrees de vinya ecològica que es conreaven el 2000 s’ha passat a les 5.661 el 2012 (són el 10% del total). I a l’Alt Penedès ja hi ha quaranta-un cellers ecològics, una tercera part dels del Principat.
Retorn a les arrels i a la feina ben feta
A Caves Recaredo —al centre de Sant Sadurní—, aquesta necessitat d’entesa amb la terra no és nova. “L’avi, fundador del celler el 1924, ja tenia una idea molt bonica, que perdura a l’empresa avui en dia. Ell volia fer un cava de la màxima qualitat possible a partir dels elements que tenim: la terra, el clima, les varietats tradicionals de raïm i tot el coneixement acumulat”. Qui ho explica és el director general del celler, Ton Mata, que subratlla que no s’han obsessionat mai per produir un gran volum d’ampolles (en treuen al mercat unes 250.000 l’any), sinó per ser un empresa integrada. És a dir, que només produeixen vi que prové de raïm collit a les 50 hectàrees de vinya que tenen. Això és singular, perquè molts productors de cava compren raïm i vi base a altres pagesos.

Però a Recaredo estan convençuts que han de controlar cada pas del procés: “Hem cregut que aquest era el camí per aconseguir un producte que pugui representar millor el paisatge d’on prové”. Un paisatge conformat pels ceps que cuiden a partir de mètodes de l’agricultura biodinàmica, que va un pas més enllà que l’ecològica. L’objectiu és aconseguir caves complexos, que transmetin la qualitat i diversitat de les vinyes on han crescut. I els agrada explicar-ho: “És molt reconfortant que la gent ens vingui a veure i li puguem mostrar la feina que fem. Necessitem un públic que comparteixi els nostres valors”.
Pioners del vi ecològic al Penedès
A uns 10 quilòmetres al sud de Sant Sadurní, ja dins del municipi de Subirats, quan la plana es comença a enilar cap a la serra de l’Ordal, hi ha un altre elaborador que no entén que el producte inal es pugui desentendre del seu origen. Josep Maria Albet, enòleg i director tècnic del celler, fa trenta-cinc anys va ser pioner en el vi ecològic. Estava cansat de malvendre el raïm als grans productors.
La curiositat
“Jo veia que la gent que embotellava s’hi podia guanyar la vida dignament. I vaig decidir que jo produiria el meu vi i que els consumidors decidissin si el preu que hi posava era correcte. I just va arribar una oferta de Dinamarca demanant algú que produís vi ecològic. Em vaig animar a fer-ne i va sortir bé”, i actualment a Albet i Noya produeixen més de 200.000 ampolles l’any de vi escumós.
Xifres ambicioses sense renunciar a la qualitat
Un dels darrers a sumar-se a l’onada verda ha estat Juvé y Camps, amb vinyes repartides per tota la franja nord de la comarca i que produeix tres milions d’ampolles anuals de cava. Mouen xifres grans però asseguren que treballen amb la ilosofa dels petits, ja que prioritzen la qualitat. Fa dos anys que van començar la reconversió dels conreus i aquest Nadal ja podran etiquetar les primeres ampolles ecològiques. Josep Jiménez, director de viticultura, explica que el canvi l’han fet perquè hi creuen, ja que encareix el procés, però també mirant el futur: “El mercat que demana qualitat considera el producte verd com un valor afegit. I a més Europa vol que el sud del continent produïm ecològic per poder consumir productes sans”.

Hi ha una preocupació comuna al sector: la guerra de preus. “Com és possible que es vengui cava per sota dels dos euros en alguns supermercats?”, s’exclamen molts productors. La baixada de preus és una pugna entre els grans elaboradors (Freixenet, el més gran de tots, Codorniu i Jaume Serra), que forcen els pagesos a vendre’ls el raïm a preus molt baixos.
L'elaboració, tot un procés
Si la diagnosi és compartida per bona part del sector, la resposta és diversa. La majoria continuen dins de la DO Cava, i esperen que hi hagi canvis que restringeixin els límits territorials de la denominació (actualment abasta tota la Península), que es ixin uns preus mínims i que es redueixi el rendiment permès per hectàrea de vinya. Però hi ha una dotzena de petits productors, entre els quals Albet i Noya, que han sortit de la DO Cava per crear una marca especíica de vi escumós dins la DO Penedès. I ins i tot n’hi ha que, com Raventós i Blanc, han abandonat la DO i van per lliure.
“És bonica, la nostra feina, perquè fa que la gent gau-deixi”. Antonio Campos, enòleg de Juvé y Camps, està molt satisfet del resultat dels caves que elaboren. “La millor crítica que em poden fer?”, ho té molt clar: “Que quan a una taula s’obri una ampolla d’un dels caves que fem nosaltres, es buidi”. Les copes s’alcen i dringuen. L’escuma omple la trobada d’alegria. I si en destapem una altra?
Aquest article es va publicar en el número 189 del Descobrir (Desembre 2013)