És una talaia privilegiada sobre el Maresme. Des d'aquí, el cavaller Pere Joan Ferrer i Destorrent dominava bona part del territori que senyorejava, des de Sant Vicenç de Montalt fins a Premià de Dalt. Se l'havia guanyat: les cicatrius al seu cos parlaven de totes les batalles en què havia combatut en cos i ànima. I el rei Joan II li ho va agrair concedint-li l'any 1471 la senyoria de Mataró, Argentona, Cabrera, Vilassar i Premià, i també el castell de Burriac.
No cal que parlem de guerres ni de cicatrius a la canalla mentre pugem fins al castell medieval de Burriac, entre boscos de pins, alzines, roures i cirerers d'arboç. Però sí que els podem dir que el territori que albirem des de dalt era l'antiga baronia del Maresme i que les restes que trobem avui són en gran part el resultat de la reforma que hi va fer Pere Joan Ferrer per fer-hi la seva residència. Hi trobarem restes de cisternes i sitges, i si tenim imaginació, també podrem reconstruir la part alta del castell, on hi havia la capella, la sala d'armes i els habitatges. La torre mestra encara queda dempeus. Un plafó amb informació sobre les restes del castell ens ajudarà en aquest exercici.
També ens embadalirem (i farem un munt de fotografies) amb la vista espectacular que hi ha des d'aquí dalt: al nord despunta el Montseny i s'hi estén la Depressió Litoral, i pel cantó de llevant albirem des del Montnegre fins a la muntanya de Montjuïc.
Si mirem cap al mar, veurem que els poblats ibèrics, les vil·les romanes i les antigues vies de comunicació han estat substituïts per urbs més grans (Mataró, Argentona, Cabrera...) i per una carretera i una autopista que circulen pràcticament en paral·lel i que segueixen el traçat de la Via Augusta romana. També veurem desfilar els trens en la llunyania, com si fossin petites erugues en processó.
Però el que no ha aconseguit esborrar l'expansió del ciment és el contrast entre el verd perenne forestal i el blau llampant del mar. El Maresme és una franja llarga i estreta que et permet imaginar-te amb els peus en remull a la platja i, només girar el cap a l'altra banda, endinsar-te en els boscos ombrívols i plens de llegenda del Parc de la Serralada Litoral. Un privilegi.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 204 del Descobrir (Febrer 2015)