És hivern a l’Empordanet. Les gropades fan que els pescadors no puguin sortir a pescar tant com en altres moments de l’any, els llaguts reposen sobre la sorra, els peixos i altres espècies aquàtiques s’amaguen i la fred aconsella quedar-se a casa i deixar les captures per a un moment més adient. Quan fa bo i el temps és generós, joells, sards i calamars són algunes de les espècies que es deixen agafar. Això no obstant, una de les captures més preuades no és un peix, sinó que per fora presenta un aspecte amenaçador, fosc i ple de punxes, però oculta un cor gustós i lluent, dibuixat en forma d’estrella vermella: les garotes. El seu sabor és com un glop de mar. Salat, intens i refrescant, és un gust poc conegut, difícil la pri- mera vegada, però realment addictiu.
Un àpat suculent en companyia
Les cales de la Costa Brava, on sembla que el món s’acabi en la petita raconada que formen la terra i el mar, són el lloc tradicional per menjar-se les delicioses garotes. En Lluís Mauri, pescador aficionat de Calella de Palafrugell, explica com ho fa ell: “Nosaltres estem arran d’aigua i a peu dret. Les obrim amb un ganivet, les netegem i ens les mengem passant-hi un tall de pa per dins”. Acompanyada de vi, botifarres i alguna carn, aquesta és la manera més genuïna i la que manté l’esperit de comunió. “És una cosa de barraca, de colla, una mica brut, fins i tot”, aclareix.
Així era com ja es menjaven les garotes quan ell era petit, quan eren un producte que es con- sumia per pal·liar la gana i no hi havia gairebé res més per endur-se a la boca. De fet, no es considerava un aliment gens valuós, ja que, sobretot, s’utilitzaven com a esquer i es trituraven pel salabrell o les gambines, on s’agafaven guiules, bogues i altres peixos petits.
Amb tot, de la mateixa manera que algunes espècies pesqueres abans es menyspreaven i ara s’han tornat mercaderies preuades, com per exemple el pop, la garota ha agafat, des dels anys noranta, una categoria de producte luxós i exclusiu que l’ha convertida en una espècie cobejada més enllà de l’Empordanet.
Un dels factors d’aquest pas endavant és la celebració de la Garoinada, a Palafrugell, una campanya gastronòmica basada en el foment del consum d’aquesta menja. Els restaurants que s’adscriuen a la campanya ofereixen un menú tancat amb la garota com a base. Però, a més, altres restaurants de la zona n’ofereixen independentment de la promoció.
Els millors uriços de Palamós
La cura per la tradició fa que l’Empordà sigui “la meca de l’uriç”. Ho afirma Cristian Cao, mariscador professional a Palamós. Des dels seus més de quinze anys d’experiència assegura que “els uriços d’aquí tenen una alta qualitat, amb un sabor molt fort i potent, que no té res a veure amb els del sud o de Galícia, perquè encara que tinguin més carn el seu gust és molt més suau”.
Cao és un dels proveïdors d’Eris-Mar, una empresa de Sant Antoni de Calonge especialitzada en la conserva de la garota. Jordi Garrigó, qui, acompanyat del seu germà Jaume, prossegueix amb el llegat familiar, descriu el procés d’elaboració: “Nosaltres el que fem és rebre els uriços frescos dels mariscadors, els obrim, traiem la brutícia que tinguin, en separem la part comes- tible i la guardem per a la conserva”.
Aquesta conservera, pionera a la Península, ofereix tres formes diferents del que ells anomenen gemmes d’eriçó: congelat, en conserva i una crema feta de garota amb una base de verdures, crema de llet i reducció de cava. El producte es pot menjar sol o com a ingredient d’un plat. “Se’n pot fer un arròs, acompanyant pasta fresca, una crema d’uriç gratinada servida dins la clova del mateix animal o, fins i tot, creps i gelats”, apunta Garrigó. Tot un privilegi, poder menjar aquest fruit del mar en qualsevol època.
A Catalunya hi ha una forta normativa que en regula l’extracció. Tot i que el moment àlgid del consum és entre gener i febrer, la seva pesca es permet d’octubre a març i se n’han delimitat unes quantitats, depenent de la categoria del mariscador: professional o recreatiu. Els primers poden agafar 150 kg al dia, mentre que els aficionats no poden passar de les 150 unitats.
Cristian Cao, però, explica que els pescadors solen quedar-se bastant per sota de la quota diària. Durant la temporada es passa una mitjana de quatre hores sota aigua. Pesca a pulmó lliure, equipat amb un ganivet, un sac on recollir les garotes i un vestit de neoprè, a una profunditat d’entre tres i deu metres.
Submergit en aigües fredes
La seva tècnica és relativament recent, ja que fins a la proliferació dels vestits de neoprè no es podien resistir les temperatures a què està el mar en aquestes èpoques. Abans se les havien empescat d’una altra manera per poder agafar-les. Es feia servir un garoter, que era una canya oberta amb una pedra a dintre. Avui en dia són de metall, però el procediment és el mateix: amb un doble vidre es mira el fons del mar des del llagut i, quan es troben garotes, s’utilitza el garoter per enganxar-les i pujar-les a bord.
Per pescar les garotes s’aprofita el que es coneix com les minves de gener. És un moment en què el temps és benigne, baixa el nivell de l’aigua i coincideix, a més, quan són més plenes i gustoses. Així es treu profit de la baixada del mar i la calma per anar a fer garotes, i el bon temps i el sol ajuden a que, encara que sigui gener, es pugui estar amb mànigues de camisa amb els amics fent una garotada damunt la sorra.
Qualsevol mètode és bo mentre es pugui complir l’objectiu final: pescar les garotes necessàries per quedar satisfet, cuidant que siguin ben plenes i saboroses, combinant-les amb un bon trago de vi i una llesca de pa de pagès i, sobretot, gaudint d’una bona companyia.
Dades útils
Aquest article es va publicar en el número 227 del Descobrir (Gener 2017)