La Ruta del Cister gastronòmica

El paladar ens guia per la tradició culinària de sempre rejovenida per reactivar el món rural

Text:
Les vinyes del celler Sanstravé, a Solivella
Les vinyes del celler Sanstravé, a Solivella FOTO: Joan Capdevila Vallvé
25 de març de 2025 a les 00:00
Guardar a favorits

Els pobles al voltant de la Ruta del Cister teixeixen una teranyina on és fàcil quedar atrapat: tots possibiliten una experiència gastronòmica singular a partir de plats tradicionals combinats amb receptes atrevides i innovadores. Productes que pràcticament havien desaparegut i que alguns valents i valentes han recuperat són fonamentals per ajudar a reviscolar una zona del país on l’economia social s’ha fet un espai.

A Montblanc va arribar fa cinc anys Gerard Pàmies, un cuiner que abans havia treballat en restaurants estrellats de Barcelona. Cansat de la vida a la capital, va marxar als Estats Units, Corea i Singapur, però va acabar tornant a casa per trobar al centre de la capital de la Conca de Barberà una antiga farmàcia que ha convertit en un restaurant, tot i que prefereix anomenar-lo bar de vins. El Cúmul —que ell mateix ha decorat amb materials procedents d’antigues escoles, la farmàcia que va tancar anys enrere i deixalleries de la zona— ofereix una cuina moderna que es nodreix alhora de la gastronomia tradicional. La carta varia sempre, però s’hi poden trobar plats fixos com el jarret de porc, les mandonguilles de pollastre ecològic amb curri català, la sardina fumada amb crema d’ametlla i ous de truita de riu o una ensalada russa amb salicòrnia del Delta, que hi dona un toc marí. De fet, la seva cuina és sempre una combinació de mar i muntanya, amb productes de proximitat com la tòfona.

Dídac Espasa i el seu pare conreen la tòfona negra a les muntanyes de Prades
Dídac Espasa i el seu pare conreen la tòfona negra a les muntanyes de PradesJoan Capdevila Vallvé

Aquest producte arriba al Cúmul i a altres establiments de la mà de Dídac Espasa, un jove de trenta-sis anys de Vimbodí que va deixar l’ofici de mecànic ara fa deu anys per dedicar-se al cultiu de la tòfona negra al voltant de les muntanyes de Prades. El seu avi buscava tòfona silvestre ja fa més de seixanta anys, però el fong pràcticament va desaparèixer de la zona fins que el seu net i altres productors van començar-ne el conreu de forma seriosa i va acabar convertint-se en la seva professió.

No gaire lluny d’aquest projecte vital trobem un altre productor, en aquest cas el pagès Joan Cartanyà, que va decidir fa més de quinze anys liderar la recuperació a la Conca de Barberà del conreu del safrà, tal com es feia des de l’època medieval. Amb l’impuls d’una vintena de pagesos de la Conca i la Baixa Segarra, aquest projecte per recol·lectar els brins de safrà —que es comercialitzen amb la marca Aromis— recupera un petit tresor, la flor d’un dia, que procedeix de diverses plantes aromàtiques i que es fan servir com a condiment amb cultiu ecològic certificat. Aquest safrà, que havia estat considerat un dels millors del món per la seva aroma i el seu gust, s’utilitza per condimentar un receptari enorme que va des dels arrossos fins a les cassoles o les sopes, o bé per aromatitzar vinagres o condiments amb textura de pols d’herbes.

El safrà de la Conca havia estat considerat un dels millors del món per la seva aroma

La tòfona i el safrà no poden faltar a la cuina de Cal Travé, el restaurant familiar situat al bell mig de Solivella, on es parla la variant del català anomenada xipella. En aquest establiment, que va posar en marxa la família Sans Travé fa 75 anys, primer com a bar i després com a restaurant, els seus propietaris fan cuina catalana tradicional. Reguen tots els plats exclusivament amb els vins i caves que produeixen al celler familiar, el Sanstravé, gràcies a les 25 hectàrees de la finca Gasset, a tocar del camí de Forès, la part més elevada del terme de Solivella, on també tenen una casa rural.

A Cal Travé també fan diàriament el pa amb farines i cereals de productors de proximitat com la farinera La Segarra, de Maldà. De la cuina de Josep Maria Sans surten plats com el bacallà a la brasa amb tomàquet escalivat, els caragols a la llauna, els ous amb foie-gras i tòfona, l’arròs de conill —un dels seus plats estrella— o la cassola de galtes de vedella.

Ho sabíeu?

L'últim ramat de la vall del Corb

La zona de la vall del Corb també havia estat terra de pastures, però de ramats cada dia n’hi ha menys. A Vallbona de les Monges resisteix Cal Sileta, un projecte d’agricultura regenerativa que produeix carn d’ovella de l’únic ramat que queda a la zona, oli d’oliva verd i ecològic i ametlles de secà, que són molt més gustoses, segons Hèctor Arazo, que tira endavant aquest projecte amb el seu germà Carles. Aquest ramat de 600 ovelles abasteix la botiga pròpia a Vallbona, també alguns restaurants de la zona i fins i tot el Mercat de la Terra de Barcelona, que hi ha els dissabtes al matí a la plaça de les Tres Xemeneies, al Paral·lel. 

calsileta.com

El millor oli d’oli verge extra

A Vallbona de les Monges, el monestir imponent comparteix l’atractiu amb els vins i olis que elaboren a L’Olivera, un projecte d’economia social i d’inclusió que s’ha convertit en tot un emblema del municipi des de la seva fundació tot just fa cinquanta anys. Precisament, l’oli Finques ha estat reconegut amb el premi al millor oli d’oliva verge extra de Catalunya en la primera edició de la Nit de l’Oli, que es va fer a la Fatarella el desembre passat. A L’Olivera, però, el protagonisme el té el vi, amb una intensa activitat enoturística i amb una producció de prop de 180.000 ampolles anuals que es poden trobar a restaurants i botigues de tot el país.

El conreu del safrà s'ha recuperat des de fa uns anys a la Conca de Barberà
El conreu del safrà s'ha recuperat des de fa uns anys a la Conca de BarberàJoan Capdevila Vallvé

El paisatge al voltant dels monestirs del Cister és bàsicament de cereal i vinya. Molt a prop de les parets del monestir de Santes Creus trobem el projecte que van posar en marxa els germans Xavier i Andreu Padró, dos viticultors que l’any 2018 van iniciar LaRural —el nom és un palíndrom que es pot llegir de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta. Aquest projecte familiar elabora al voltant de 30.000 ampolles de vi bàsicament de varietats autòctones com el vinyater, el sumoll, el cartoixà vermell o el moscatell d’Alexandria. Són petits tresors vinícoles que s’elaboren sense additius a partir de vinya de cultiu ecològic, una aposta que s’aixopluga en un projecte més ambiciós que tenen després de comprar l’antic celler de Santes Creus, que convertiran en el seu obrador.

El protagonisme del trepat

A Barberà de la Conca, el celler Carlania té una filosofia molt similar de respecte per la terra i l’origen. Sònia Gomà-Camps i Jordi Miró elaboren vins des de l’any 2007 en un celler on el trepat, varietat autòctona de la zona, té un protagonisme destacat, però també altres vins sorprenents com l’escumós ancestral Soo Free!, un joc de paraules entre sofrí —‘sofre’ en xipella— i el concepte lliure de sofre.

Dídac Espasa va deixar l’ofici de mecànic per dedicar-se al cultiu de la tòfona negra

Retornant a Maldà, i per lluitar contra el despoblament rural, fa uns anys un grup de joves va donar vida al Bar Centro, un projecte situat dins del que anomenen cosmoruralitat combativa que va més enllà d’una simple casa de menjars. Aquesta cooperativa, regentada per tres dones —la Nadia, l’Iris i l’Adriana— juntament amb el Sebas, ofereix a preus molt competitius cuina de fusió que combina la catalana, l’oriental i l’argentina, amb plats com les empanades o els falàfels ecològics, tots elaborats amb productes procedents de cooperatives i projectes socials de la zona de l’Urgell, la Conca o les Garrigues. Aquest projecte es complementa amb un servei d’assessorament per aconseguir un habitatge a la zona o amb una intensa activitat cultural per donar vida a una comarca amb pobles molt petits però que lluiten constantment per la seva supervivència.

Propostes per omplir el rebost (i la panxa)

Visita als cultius de safrà

Aromis organitza diverses activitats ecoturístiques al voltant del safrà. Una sortida de reconeixement de plantes i flors útils del camp i del bosc que també permet descobrir altres curiositats del paisatge agrorural, i una visita als jardins i cultius de plantes aromàtiques de l’Espai Aromis on es fa un taller per veure com podem utilitzar aquestes plantes. Prèvia reserva i amb possibilitat d’esmorzar, també es fa un taller al voltant del safrà. 

aromis.cat

Fet a la Conca

A les agrobotigues de Montblanc i del monestir de Poblet s’hi troben els productes elaborats a la comarca i comercialitzats per aquesta iniciativa: embotits, licors, galetes artesanes, vins, cerveses i formatges. També hi ha disponible el safrà i els productes aromatitzats amb safrà fets per Aromis.

fetalaconca.cat

Activitats al voltant de la tòfona

La tòfona de la Conca cultivada per Dídac Espasa i els seus derivats es poden trobar en aquesta web, així com tota l’oferta de turisme de la tòfona, una sèrie  d’activitats com un sopar maridat amb plats elaborats amb tòfona o una visita a una finca tofonaire on es podran descobrir els secrets d’aquest bolet. Aquestes activitats es fan sempre amb reserva prèvia. 

tofonadelaconca.com

Enoturisme a L'Olivera

Amb reserva prèvia es poden fer diverses activitats al voltant de l’enoturisme, com la proposta batejada com a Tastavinyes, la més lliure per descobrir els secrets de la vinya i el vi a L’Olivera. Només l’ajuda d’un mapa anirà guiant els visitants entre vinyes, on trobaran els diferents vins de L’Olivera per tastar-los al ritme de cada persona. Una experiència ideal per compartir amb grup. La visita inclou mapa, copa i portacopes i el tast de quatre vins i l’oli de L’Olivera.

olivera.org

Trepitjar la terra del trepat, a Carlania Celler

Amb reserva prèvia, a Barberà de la Conca es poden fer diverses activitats en aquest celler, com ara la Trepateja, que permet trepitjar la terra on neix el trepat. Tot seguit, un passeig a la vinya de maca-beu on viuen els ani-mals i on fan els pre­parats biodinàmics. L’activitat continua amb una visita al ce-ller i un tast de tres vins elaborats amb la varietat autòctona. 

carlania.com

Les delícies del Cúmul

A la carta d'aquest restaurant de Montblanc que ofereix unes propostes joves fetes amb productes de sempre, hi trobareu hummus d’albergínia amb feta, empanada de cua de vaca, carxofa confitada amb puré de nyàmeres o galta de tonyina amb cremós d’api, entre altres delicadeses.

cumul.es

La tradició moderna de Cal Travé

És un antic cafè i fonda de Solivella reconvertit en restaurant. La família és descendent de forners —el primer que fan cada dia ben d’hora és elaborar el pa— i cuinen els productes del seu hort i els plats tradi­cionals de la Conca de Barberà amb un toc avantguardista. Una de les seves especialitats més valorada és la brasa.

sanstrave.com

La fusió del Bar Centro

En aquest restaurant original de Maldà, hi fan tapes, empana­des, hamburgueses... És una cuina informal i versàtil que va bé a qualsevol hora. Treballen amb productes ecològics i de productors locals, i amb pro­jectes de l’economia social.

alcentrolavida.com/ca