Els pobles al voltant de la Ruta del Cister teixeixen una teranyina on és fàcil quedar atrapat: tots possibiliten una experiència gastronòmica singular a partir de plats tradicionals combinats amb receptes atrevides i innovadores. Productes que pràcticament havien desaparegut i que alguns valents i valentes han recuperat són fonamentals per ajudar a reviscolar una zona del país on l’economia social s’ha fet un espai.
A Montblanc va arribar fa cinc anys Gerard Pàmies, un cuiner que abans havia treballat en restaurants estrellats de Barcelona. Cansat de la vida a la capital, va marxar als Estats Units, Corea i Singapur, però va acabar tornant a casa per trobar al centre de la capital de la Conca de Barberà una antiga farmàcia que ha convertit en un restaurant, tot i que prefereix anomenar-lo bar de vins. El Cúmul —que ell mateix ha decorat amb materials procedents d’antigues escoles, la farmàcia que va tancar anys enrere i deixalleries de la zona— ofereix una cuina moderna que es nodreix alhora de la gastronomia tradicional. La carta varia sempre, però s’hi poden trobar plats fixos com el jarret de porc, les mandonguilles de pollastre ecològic amb curri català, la sardina fumada amb crema d’ametlla i ous de truita de riu o una ensalada russa amb salicòrnia del Delta, que hi dona un toc marí. De fet, la seva cuina és sempre una combinació de mar i muntanya, amb productes de proximitat com la tòfona.

Aquest producte arriba al Cúmul i a altres establiments de la mà de Dídac Espasa, un jove de trenta-sis anys de Vimbodí que va deixar l’ofici de mecànic ara fa deu anys per dedicar-se al cultiu de la tòfona negra al voltant de les muntanyes de Prades. El seu avi buscava tòfona silvestre ja fa més de seixanta anys, però el fong pràcticament va desaparèixer de la zona fins que el seu net i altres productors van començar-ne el conreu de forma seriosa i va acabar convertint-se en la seva professió.
No gaire lluny d’aquest projecte vital trobem un altre productor, en aquest cas el pagès Joan Cartanyà, que va decidir fa més de quinze anys liderar la recuperació a la Conca de Barberà del conreu del safrà, tal com es feia des de l’època medieval. Amb l’impuls d’una vintena de pagesos de la Conca i la Baixa Segarra, aquest projecte per recol·lectar els brins de safrà —que es comercialitzen amb la marca Aromis— recupera un petit tresor, la flor d’un dia, que procedeix de diverses plantes aromàtiques i que es fan servir com a condiment amb cultiu ecològic certificat. Aquest safrà, que havia estat considerat un dels millors del món per la seva aroma i el seu gust, s’utilitza per condimentar un receptari enorme que va des dels arrossos fins a les cassoles o les sopes, o bé per aromatitzar vinagres o condiments amb textura de pols d’herbes.
El safrà de la Conca havia estat considerat un dels millors del món per la seva aroma
La tòfona i el safrà no poden faltar a la cuina de Cal Travé, el restaurant familiar situat al bell mig de Solivella, on es parla la variant del català anomenada xipella. En aquest establiment, que va posar en marxa la família Sans Travé fa 75 anys, primer com a bar i després com a restaurant, els seus propietaris fan cuina catalana tradicional. Reguen tots els plats exclusivament amb els vins i caves que produeixen al celler familiar, el Sanstravé, gràcies a les 25 hectàrees de la finca Gasset, a tocar del camí de Forès, la part més elevada del terme de Solivella, on també tenen una casa rural.
A Cal Travé també fan diàriament el pa amb farines i cereals de productors de proximitat com la farinera La Segarra, de Maldà. De la cuina de Josep Maria Sans surten plats com el bacallà a la brasa amb tomàquet escalivat, els caragols a la llauna, els ous amb foie-gras i tòfona, l’arròs de conill —un dels seus plats estrella— o la cassola de galtes de vedella.
Ho sabíeu?
El millor oli d’oli verge extra
A Vallbona de les Monges, el monestir imponent comparteix l’atractiu amb els vins i olis que elaboren a L’Olivera, un projecte d’economia social i d’inclusió que s’ha convertit en tot un emblema del municipi des de la seva fundació tot just fa cinquanta anys. Precisament, l’oli Finques ha estat reconegut amb el premi al millor oli d’oliva verge extra de Catalunya en la primera edició de la Nit de l’Oli, que es va fer a la Fatarella el desembre passat. A L’Olivera, però, el protagonisme el té el vi, amb una intensa activitat enoturística i amb una producció de prop de 180.000 ampolles anuals que es poden trobar a restaurants i botigues de tot el país.

El paisatge al voltant dels monestirs del Cister és bàsicament de cereal i vinya. Molt a prop de les parets del monestir de Santes Creus trobem el projecte que van posar en marxa els germans Xavier i Andreu Padró, dos viticultors que l’any 2018 van iniciar LaRural —el nom és un palíndrom que es pot llegir de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta. Aquest projecte familiar elabora al voltant de 30.000 ampolles de vi bàsicament de varietats autòctones com el vinyater, el sumoll, el cartoixà vermell o el moscatell d’Alexandria. Són petits tresors vinícoles que s’elaboren sense additius a partir de vinya de cultiu ecològic, una aposta que s’aixopluga en un projecte més ambiciós que tenen després de comprar l’antic celler de Santes Creus, que convertiran en el seu obrador.
El protagonisme del trepat
A Barberà de la Conca, el celler Carlania té una filosofia molt similar de respecte per la terra i l’origen. Sònia Gomà-Camps i Jordi Miró elaboren vins des de l’any 2007 en un celler on el trepat, varietat autòctona de la zona, té un protagonisme destacat, però també altres vins sorprenents com l’escumós ancestral Soo Free!, un joc de paraules entre sofrí —‘sofre’ en xipella— i el concepte lliure de sofre.
Dídac Espasa va deixar l’ofici de mecànic per dedicar-se al cultiu de la tòfona negra
Retornant a Maldà, i per lluitar contra el despoblament rural, fa uns anys un grup de joves va donar vida al Bar Centro, un projecte situat dins del que anomenen cosmoruralitat combativa que va més enllà d’una simple casa de menjars. Aquesta cooperativa, regentada per tres dones —la Nadia, l’Iris i l’Adriana— juntament amb el Sebas, ofereix a preus molt competitius cuina de fusió que combina la catalana, l’oriental i l’argentina, amb plats com les empanades o els falàfels ecològics, tots elaborats amb productes procedents de cooperatives i projectes socials de la zona de l’Urgell, la Conca o les Garrigues. Aquest projecte es complementa amb un servei d’assessorament per aconseguir un habitatge a la zona o amb una intensa activitat cultural per donar vida a una comarca amb pobles molt petits però que lluiten constantment per la seva supervivència.
Propostes per omplir el rebost (i la panxa)
Aquest article es va publicar en el número 316 del Descobrir (Abril 2025)