Des de dalt d’una vinya del Priorat tot es veu d’una altra manera. Els ceps i els viticultors que en tenen cura mai deixen de seguir el seu curs, però a ulls del visitant el temps s’hi atura. S’hi respira aire net i una olor de natura viva i calma, molta calma. Només es veu trencada quan hi bufa el vent o amb el xiuxiueig dels ocells. Hi ha qui s’hi sent com en un amfiteatre de vinyes que atorga protecció enfront de les cavil·lacions de la vida diària.
Per arribar-hi és probable que hàgiu de conduir per carreteres sinuoses, escortats per ceps a banda i banda, però en aquesta terra no hi ha ni un semàfor, així que és un bon lloc on aparcar les presses i observar el paisatge, amb la vinya com a protagonista, però també els pobles, i com la interacció entre el raïm i la mà humana acaba configurant uns vins reconeguts arreu.
S’hi ha plantat vinya fins i tot en les zones més costerudes, a vegades en feixes per mirar de salvar el desnivell. Cada cep en un coster és un acte de resistència. Estan abocats a créixer en pendents elevats, a vegades en sòl de lliscants pissarres (llicorelles) que només trepitgen els viticultors -com a molt amb l’ajuda d’un cavall o una mula.
En el mapa vinícola mundial
El Priorat és una terra dura, on hi pot fer molta calor. D’aquí n’havien sorgit uns vins densos que es deia que es podien tallar amb ganivet i que servien per fortificar altres vins. Fa tres dècades una revolució cap a la qualitat va situar aquest territori en el mapa vinícola mundial. Ara alguns cellers evolucionen cap a vins més frescos, pròxims a l’estil de la Borgonya francesa, per adaptar-se als nous paladars.
Tot això no seria possible sense una primera revolució. L’arribada dels cartoixans en el segle XII va suposar el desenvolupament de la viticultura moderna, si bé els orígens es remunten molt abans. Al Molar s’ha trobat una àmfora fenícia del segle aC que duia vi, i els ibers van desenvolupar la producció aprenent dels fenicis, explica Jordi Diloli, arqueòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili.
A més del vi, al Priorat sobresurt el cultiu de l’olivera per elaborar oli d’oliva verge extra, en alguns casos sota l’empara de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Siurana, mentre que d’altres cultius han anat a la baixa, com l’ametlla i l’avellana. També hi ha horta d’autoconsum i cirerers.
Un bon punt de partida d’una visita és la cartoixa d’Escaladei, als peus de la serra de Montsant. Els seus dominis van configurar l’anomenat Priorat històric, que avui coincideix amb el territori dels vins de la Denominació d’Origen Qualificada (DOQ) Priorat. Al seu voltant s’hi elaboren els de la DO Montsant. A partir d’aquí, deixeu-vos portar pels pobles.
Al Priorat històric trobeu Porrera, atapeïda de cellers i envoltada de vinyes, però també podeu aturar-vos en altres indrets de postal com Poboleda, la Vilella Alta i Baixa, Gratallops o Bellmunt, o decantar-vos per alguna de les rutes a peu entre ceps (Camins de Vi). A la DO Montsant també hi ha cellers singulars, com la cooperativa modernista de Falset. Tampoc us podeu oblidar dels molins d’oli, que també ofereixen visites. En alguns cellers fan vi i oli.
Qui millor fa d’ambaixador d’aquesta terra són els seus veïns. Marta Domènech, de 45 anys, és la quarta generació de l’Hostal Sport, establiment gairebé centenari i emblemàtic de Falset. Després d’haver viatjat per tot el món, va tornar al Priorat. “Aporta una autenticitat que és molt difícil de trobar”, assegura. Està convençuda que té quelcom que “va molt lligat amb la seva orografia i que no es pot desvincular de l’ànima de les persones”.
“La gent gran s’ha dedicat tota la vida al tros i ara nosaltres gaudim del paisatge”
Per a la investigadora vinícola Gemma Miró, de 26 anys, el Priorat “és un sentiment, una manera de ser, uns valors i, sobretot, molt de respecte per a la gent gran que tota la vida s’ha dedicat al tros per ara nosaltres ser els afortunats de gaudir d’aquest paisatge”.
Tocar un cel d’un blau especial
La viticultora Aurora Pérez, de 69 anys, no dubta: “Per a mi el Priorat és dels paisatges millors del món”. Té una vinya centenària en un coster que “quan estàs dalt sembla que toquis el cel”. I quin cel. “Té un blau especial, lilós, és completament diferent. Al matí quan surt el sol segons on et trobes és meravellós”, expressa. A la família del viticultor Josep Simó (ell té 73 anys) els impacten els tons de verds que inunden les muntanyes i que a la tardor es tornen grocs i vermellosos... “Fa posar la pell de gallina”, diuen. La cuina no pot defugir un paisatge amb tanta personalitat. La truita amb suc és dels plats que més s’associen al Priorat. La típica és d’espinacs i fesols, i el suc duu avellana o ametlla. “És un menjar de cuina pobra, perquè la gent reaprofitava el que tenia i en feia truita escalfada amb suc al mateix camp”, explica Miró. En molts plats no hi pot faltar el rajolí de vi ranci. Es fa arròs a la cassola, sopa amb brossa en dies assenyalats (amb mandonguilles i pa ratllat), guisats i rostits de carn, com ara de conill o fricandó; alguns duen bolets (sobretot rovellons), i també es cuinen faves, caragols o plats de bacallà. Hi ha qui també menja clotxa (pa amb arengada i tomàquet). Per beure, vi de la comarca (negre o blanc), apte per a plats contundents. De postres, peres amb vi negre, maduixes amb vi ranci o crema amb vi ranci, a més del pa amb vi i sucre. Es mariden amb mistela o vi ranci.
Tot aquest patrimoni el tenim a tocar de casa però alhora continua essent desconegut per a molta gent. “Crec que és una zona encara per descobrir, s’ha quedat una mica com oblidada“, reflexiona Alain Gómez, de 30 anys. És originari de Castelló, però la vida l’ha dut a fer d’enòleg al Priorat, ara al celler Álvarez Duran de Porrera. “Una vegada t’introdueixes en el Priorat t’adones que la gent és diferent de la de la costa, una mica més tradicional, propera, gent molt oberta a tot el que li pugui arribar a venir, que és d’agrair si véns de fora”, expressa. Només us falta anar-hi per comprovar-ho. I si ho feu a finals d’agost o setembre, coincidireu amb la verema!
Aquest article es va publicar en el número 270 del Descobrir (Agost - Setembre 2020 2020)