Quan pensem a fer i escriure una ruta, sempre intentem que hi hagi un punt d'interès paisatgístic, cultural o històric que faci atractiu el passeig. En aquesta ocasió ens trobem amb una proposta que incorpora tots tres elements en poc més de 15 km.
Per començar, el punt de partida és Altafulla, una vila que conserva la seva identitat com poques i que atresora un bé patrimonial declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Parlem de la vil·la romana dels Munts, un important nucli residencial, amb rics elements decoratius, on es pot veure com era la residència d'un alt càrrec de l'administració de Tàrraco. És un dels conjunts més importants d'Hispània en la seva categoria. Altafulla destaca també per ser una vila closa molt ben conservada, coronada per un castell datat entre els segles X i XI, que va marcar el límit fronterer entre el comtat de Barcelona i els territoris d'al-Àndalus.
De tots és conegut que el Tarragonès és un territori molt marcat per la presència dels romans ara ja fa més de 2.000 anys, i no és només a la gran urbs i la rodalia on podem trobar la seva empremta. El Mèdol n'és un altre bon exemple. És la pedrera més espectacular de totes les que envolten Tarragona, i d'on es calcula que es van extreure uns 50.000 m3 de pedra calcària, molt present en aquesta regió, i que es va dedicar a la construcció de Tàrraco. Aquesta pedrera, a més de ser la més important, destaca per tenir al centre una agulla de pedra que marcava la cota inicial de l'explotació abans d'iniciar-se'n l'extracció.
Un altre fet històric, no tan important com la presència dels romans ni amb tant de ressò, també va deixar una empremta destacable al territori. Als anys seixanta i setanta del segle passat, en ple boom de l'especulació urbanística, una marquesa propietària d'una part de la costa es va negar a vendre aquests terrenys amb el desig que es conservessin intactes, desig que ha perdurat fins avui.
Gràcies a aquest fet, podem gaudir del bosc de la Marquesa. És un espai realment espectacular, de penya-segats i platges —Calabeig i Calafonda, també coneguda com a 'Waikiki'— que són, sense cap mena de dubte, el parell de quilòmetres més ben conservats de la costa entre les ciutats de Barcelona i Tarragona. Al final del bosc, continuant cap al sud, arribarem a la platja Llarga, que fa honor al seu nom amb els 2,7 km, i que serà el nostre digne punt final del recorregut. Des d'aquí podrem veure, encara en la llunyania, la ciutat de Tarragona.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 204 del Descobrir (Febrer 2015)