Les delícies del rebost del Bages

Les iniciatives que reivindiquen els productors autòctons de la Catalunya central

La plaça del Mercat de Cardona és porxada
La plaça del Mercat de Cardona és porxada FOTO: Òscar Rodbag
25 d'agost de 2016 a les 00:00
Guardar a favorits

El Bages és un territori únic, amb una geologia inèdita al món i amb uns productes que només es donen aquí. Aquesta comarca ha entrat a formar part de l’exclusiva Xarxa de Geoparcs Europeus de la Unesco, com a indret geològic destacat del planeta que condiciona el territori i la seva gent. Una terra rica en minerals i materials. Cent vint-i-dos anys més tard de les Bases de Manresa, en què es declarava la comarca natural com la base de la divisió territorial a Catalunya, el Bages es manté ferm. Amb recursos i amb ganes de mirar el futur. I un dels camins a emprendre és el de la dinamització gastronòmica. El Bages és inseparable del territori. De la terra sobre la qual està assentada, en neixen uns productes i una manera de cuinar molt específics. El raïm picapoll, l’albergínia blanca, les oliveres verdal de Manresa o corbella, el tomàquet de Montserrat, el cigronet de Mura o el porc ral d’Avinyó, en són uns clars exemples.

Des del Consell Comarcal del Bages, que impulsa el projecte del Rebost del Bages amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, es treballa per mantenir viva aquesta herència de la terra. Són molts els qui creuen en el potencial d’aquest indret: l’associació Els Fogons Gastronòmics del Bages, que aglutina els restauradors de la comarca; les Cuineres del Bages, cuineres no professionals que vetllen per mantenir la cuina tradicional, o l’associació Bages Impuls, que abraça diferents agents comarcals per dinamitzar la comarca. Alhora, també hi ha gent anònima que lidera projectes il·lusionadors com els de les agrobotigues i cooperatives Mengem Bages, a Manresa, o Cal Masses, a Sant Salvador de Guardiola. Totes aquestes iniciatives, públiques o privades, juntes o en solitari, treballen intensament per mantenir aquesta saó latent.

Brisa marina terra endins

Sòl, clima i gent. Productors i productes. De terra endins, però amb brisa marina a tan sols seixanta-tres quilòmetres de Barcelona. El Bages històricament havia estat la comarca amb més vinya de Catalunya, i és precisament en el raïm on trobem un dels seus productes més especials. El picapoll és una varietat de gra petit i molt dolç. Típic de la zona d’Artés, dóna unes elaboracions molt peculiars. N’han fet productes exclusius cellers com el Cooperatiu d’Artés, l’Abadal o l’Oller del Mas.

De la terra del Bages, en neixen uns productes i una cuina molt específics

I si en una bona taula catalana el vi hi és present, tampoc no hi pot faltar l’oli. El clima del Bages és continental, hiverns molt freds, estius molt càlids i tempestes fortes sobtades. Un entorn ideal per a les oliveres. A la zona de Manresa, en trobem dues varietats úniques i 100% autòctones: la verdal de Manresa i la corbella, que confereixen a l’oli un caràcter especial, afruitat, amb un toc amarg i picant.

Geoparc

Uns paisatges únics

No és casualitat que al Bages la terra produeixi fruits autòctons tan singulars: el sòl i els seus minerals hi tenen molt a veure. Sens dubte, la geologia del Bages és singular, i el fet que el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central formi part de la Xarxa de Geoparcs de la Unesco ho confirma. El Parc impulsa i promou el geoturisme, amb la dinamització de quaranta-sis punts d’interès geològic i miner arreu del territori. Alguns dels més sorprenents són les excepcionals coves del Toll, a Moià, i les coves del Salnitre, a Collbató, o els relleus actuals dels antics deltes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, dos parcs naturals de paisatge peculiar indiscutible. L’oferta del geoparc també abraça la conca potàssica catalana, un exemple de rellevància mundial de la sedimentació de roques evaporítiques marines, amb minerals com l’halita (sal comuna) i la silvita (potassa), formades fa uns 37 milions d’anys durant l’aixecament dels Pirineus!

Són pocs els productors d’aquest oli, però val molt la pena buscar-lo. Qui coneix bé les propietats d’aquest oli és en Jordi Llobet. L’únic cuiner amb estrella Michelin de la comarca del Bages i que, amb passió per la cuina i el territori, porta el restaurant Ó de Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages. En Jordi ho té clar: a l’hora de servir l’oli és important contextualitzar-lo amb l’entorn. “Si el Bages té productes únics, han d’anar acompanyats amb un oli autèntic. Per mi, la varietat corbella és un dels ingredients bàsics que no poden faltar a la meva cuina”.

Tomàquets amb gust

Sense sortir del terme de Manresa, ens desplacem cap al nucli de Viladordis. Allà trobem els camps d’en Casasayas. Històrica família pagesa del Bages, tracta la terra de la manera que es mereix, amb molt de respecte. En entrar, sempre hi ha una rialla esperant i molta feina. Caixa en mà, l’Enric Casasayas mostra amb orgull els seus tomàquets. De totes mides, però sempre amb varietats locals.

El picapoll és una varietat de raïm de gra petit i molt dolç, típic de la zona d’Artés

Als seus camps, els tomàquets sempre han tingut gust de tomàquet. El gran conegut és el tomàquet de Montserrat. Servit tradicionalment obert per la meitat, i ben farcit. El desconegut, i un dels millors tomàquets que existeixen, és el pit de monja. Gros com el palmell de la mà i molt atapeït, es pot llescar com si fos un llonguet. A banda de tomàquets, albergínies, carbassons o melons, l’Enric té la gran joia de la corona: l’albergínia blanca. Suau i amb un gust elegantment fi. Varietat històrica recuperada gràcies al Consell Comarcal del Bages i a la Fundació Alícia. Si voleu tastar-la, a la comarca hi ha un bon reguitzell de mercats setmanals i agrobotigues on en podreu trobar. Això sí, assegureu-vos de qui les produeix.

El Bages també és terra de llegums. Trobem com a varietats més destacades la mongeta de Castellfollit del Boix, suau al paladar i gust intens, o el cigronet de Mura, petit, suau i molt gustós. És molt recomanable assistir a la Festa de Batre el Cigronet a Mura, a la primeria de setembre. S’hi observa com tradicionalment es batia el gra, es triava i es cuinava. A l’hora de dinar, no podeu marxar sense tastar el plat tradicional de cigrons amb bacallà que preparen a Cal Carter. Ho heu llegit bé, amb bacallà. A falta de mar a la comarca i de cambres frigorífiques i gel, anys enrere, la pesca salada ha estat històricament vinculada al territori. I el peix estrella és el bacallà.

Bodegó de cistells al Celler de Mura, on també venen el cigronet
Bodegó de cistells al Celler de Mura, on també venen el cigronetÒscar Rodbag

Reflex d’això són les mencions i adaptacions que va fer Ignasi Domènech, històric cuiner i gastrònom català, nascut a Manresa. Cèlebre pels seus llibres de cuina, com La teca, va revifar la recepta de bacallà a la manresana, amb espinacs i pinyons. I si gaudim amb el peix, els carnívors han de tastar el porc ral d’Avinyó, una varietat creuada de porc que té una de les carns més gustoses del Principat. El Bages és una joia per descobrir i assaborir. El territori marca la cuina. I els productes fan les persones. El Bages no s’entén sense la seva terra dura, la gent treballadora i els productes únics. Una comarca amb aires del Mediterrani, i amb la duresa i la fermesa de les terres més majestuoses de ponent.