Calien mans, a cada verema. I, cada setembre, en Pere travessava de la bandade Montserrat que mira a ponent cap a la que mira a llevant per omplir les portadores de les garnatxes i els xarel·los d’una casa prou gran que allotjava veremadorsal capdamunt del Rebato, un raval que creixia al voltant del camí Ral, esquitxat d’hostals que s’anunciaven amb porrons gegants a la porta. Aquella casa estava ben equipada amb cups per aixafar-hi el raïm i fermentar-hi el most, i un celler de parets
Els fruits de la terra i del treball de Montserrat
Els productes agroalimentaris que s'aixopluguen a la falda de la muntanya
25
de desembre
de
2017
Guardar a favorits