V ic té un gust pregon, té gust d’història. La seva cuina és el reflex del desig vital que ha definit la ciutat al llarg dels segles. Una cuina on convergeix el saber rural i l’herència pagesa amb el caràcter menestral i l’esperit emprenedor; una cuina que conjuga una expressió continguda, gairebé beata, dels sabors arcaics amb les sofisticacions de les darreres tendències. Això confereix a Vic un atractiu indiscutible, i la converteix en una destinació gastronòmica a tenir en compte.
De fet, no descobrim res que no hagués seduït abans cronistes d’altres temps i altres paladars com Vázquez Montalbán, Torrado, Luján, Pla, Salarich i, molt abans, Rafael d’Amat, Madoz o el mestre Felip Cirera. Aquesta herència constitueix avui un vast patrimoni que Vic —i cal aplaudir la seva aposta— ha promogut com un important actiu industrial, econòmic, turístic i social. De la gastronomia, Vic n’ha fet cultura.

Perquè, d’una banda, la seva cuina neix de la diversitat de paisatges que la rodegen: les pastures del Collsacabra i la serra de Cabrera, els contraforts boscans de les Guilleries i el Montseny, els conreus dels cingles de Bertí, a Centelles, els sembrats suaus que es despleguen entre Moià i el Lluçanès i les hortes frondoses de la plana. I de l’altra, perquè firant pel Mercadal, vagarejant pels carrerons del nucli antic, copsant el dinamisme del seu comerç i, no cal dir-ho, entaulant-se en alguns dels seus restaurants, no només assaborim aquesta cuina farcida de matisos sinó que hi descobrim uns plats i uns productes que ens fan còmplices d’una identitat.
Suau, subtil i melosa
Una passejada per la plaça Major, el carrer dels Argenters i la plaça del Pes evidencia que Vic és la pàtria de la millor llonganissa. Sense menystenir altres indrets on s’elaboren excel·lents embotits —ja em perdonaran a la Garrotxa, el Pallars, la Cerdanya o el Gironès—, la llonganissa de Vic, amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP), és l’única llonganissa que té cognom, com bé deia en Luis Antonio de Vega a la seva Guía gastronómica. Una llonganissa suau, de buquet subtil i textura melosa, filla del temps i la paciència.
Una passejada pel nucli antic evidencia que Vic és la pàtria de la millor llonganissa
Al seu darrere no hi falten fuets, bulls i bisbes, lloms, botifarres, cansalades i petites joies com les secallones i la somalla, una botifarra fresca lleugerament assecada, d’un regust dolcenc que és pura tendresa. Badeu davant els aparadors del centre de la vila i proveu de resistir-vos-hi. És inútil.
Ara bé, Vic no seria el que és sense el seu mercat setmanal, i és allà on s’exposa el bo i millor de l’horta vigatana i els seus rodals. Petits projectes d’agricultura ecològica i fidels al planter local hi han trobat el millor escenari per vendre els seus productes, entre els quals destaca la patata del bufet, baluard slow food, de carn cremosa, perfecta per bullir, per treballar-la al morter, coure-la al caliu o amanir-la amb un bon oli.
Dolcíssima, la ceba vigatana és excel·lent per menjar en cru o bé escalivada
Destaca també la ceba vigatana, de color violaci, dolcíssima i excel·lent per fer-ne una amanida al cop de puny, per menjar en cru o escalivada. A les parades les trobareu escortades per altres productes locals d’allò més recomanables, com la col de trinxat, la carbassa del ferro —que és ferma i deliciosa en un guisat—, la mongeta del Collsacabra o el cigró d’Oristà, dos llegums de mida petita, molt fins i força apreciats entre els restauradors més exigents.
Cal no oblidar que la cuina vigatana és una cuina devota de la temporalitat i això vol dir que, de la tardor a l’hivern, farceix els seus receptaris de castanyes, bolets i tòfones negres. Osona n’és una terra excel·lent i Vic, el seu mercat principal —i per això el passat mes de gener es va celebrar el Congrés Internacional Trufforum, amb un gran èxit de participació.
El lleuger i eteri pa de pessic
Un altre dels productes imprescindibles de la gastronomia vigatana és el pa de pessic. Aquest bescuit és el pal de paller sobre el qual els catalans elaborem postres i dolços emblemàtics. A Vic, però, el pa de pessic pren una consistència lleugeríssima, fins i tot etèria, somni recorrent dels berenars de la canalla. Us resultarà especialment seductor el pa de pessic del forn Sant Miquel.
Vic és el paradís per als amants de les coques, allargassades i amb tocs torrats
A moltes de les fleques i pastisseries on el trobarem també podrem comprar pans i coques. Dels primers, en destaca el pa d’Osona i el pa de forment, elaborat amb farina d’un blat recuperat recentment i que requereix una fermentació força més llarga. I com a bona terra de coques, Vic és el paradís per als amants d’aquestes masses toves, allargassades i tocs torrats. En podem trobar de dolces i anisades, de llardons, de sobrassada i formatge, de bolets, crema o xocolata... A establiments com la pastisseria Sant Antoni us costarà vèncer la temptació.
La vibrant escena formatgera
Vic també ha contribuït a l’efervescència de la vibrant escena formatgera catalana amb la celebració de la fira Lactium, i l’aparició de botigues especialitzades com Via Làctea no és casual. Allà s’hi venen molts dels grans formatges que es fan a la comarca i més enllà. Al costat d’establiments emblemàtics i la determinació d’un col·lectiu de cuiners indispensable com Osona Cuina, Vic es fa gran amb l’aparició de noves propostes i nous establiments d’artesania alimentària. És tan sols una petita mostra de com Vic enriqueix la seva gastronomia mirant el futur per continuar fent història.
Aquest article es va publicar en el número 255 del Descobrir (Maig 2019)