Al nostre país hi ha un paradís dels bolets d’on, arribada la tardor, tothom pot tornar a casa amb el cistell ple, fins i tot sense haver-se endinsat en els boscos. Parlem del Berguedà, i més específicament del nord de la comarca. Una fornida agenda de fires, festes i mercats dedicats al gran tità dels plats berguedans i a altres productes agroalimentaris ens proporciona el millor viatge pels genuïns sabors de l’alt Berguedà, on també trobarem productes singulars que ens requereixen trepitjar la contrada més enllà dels mercats. I descobrirem, a mossegades, que uns i altres traslladen a la cuina la riquesa paisatgística d’aquest territori prepirinec.
El producte estrella
Durant la temporada boletaire, el municipi de Guardiola de Berguedà acull el mercat del bolet cada dia de la setmana. De fires i festes al voltant d’aquesta perla, també se’n celebren a la Pobla de Lillet, Berga i Vilada. I és que, aquí, “els bolets no són un complement més, sinó un producte estrella de la cuina”. Ho assegura categòricament un dels millors xefs del país i principal ideòleg de la cuina d’aquest producte, Miquel Màrquez, responsable fins fa poc menys de dos anys del restaurant Sala de Berga (ara les regnes del fogons les porta la seva filla Isabel).
El lema de Miquel Màrquez és: “Al Berguedà, bolets tot l’any”. Quan s’acaben els exemplars d’hivern, comencen a treure el cap rossinyols, cama-secs, xampinyons silvestres, ous de reig, ceps... L’alt Berguedà és una zona beneïda pel clima, amb temperatures a l’hivern menys ferotges que a l’altra banda del túnel del Cadí i amb un grau d’humitat que fa d’acompanyant ideal (alguns racons es beneficien especialment de la humitat nocturna que emana de l’embassament de la Baells). També hi contribueix la riquesa del sòl, les pinedes i el sotabosc. Ens proposen tastar la cultura micològica la vintena de restaurants de la comarca que el converteixen en el pal de paller de menús tancats durant la campanya gastronòmica La Cuina del Bolet, que aquest any es fa del 15 de setembre al 30 de novembre.
A l’alt Berguedà, els bolets comparteixen protagonisme amb altres productes de proximitat. El pèsol negre és el llegum autòcton de la comarca, de producció manual i limitada i en una bona part concentrada a Gósol, al peu del Pedraforca. És de petites dimensions i, una vegada cuit, pren un color marró fosc. Es caracteritza per “un sabor elegant i excel·lent, per la finesa, i amb una aroma especial”, explica Màrquez. Els pagesos l’han cuinat de tota la vida, sobretot fregit amb cansalada o bé en guisats, però els últims anys se n’han estudiat altres possibilitats.
El blat de moro escairat lliga molt bé amb brous, cremes i gelats
Cal Puxica és un negoci familiar gosolà regentat per Josep Maria Solé i dedicat a la restauració, el turisme rural i la producció de pèsol negre i patates. I és l’únic que treballa amb certificació ecològica. En un indret tan muntanyenc, la recol·lecció del pèsol negre aquí es realitza sense maquinària, talment com es feia antigament. D’aquest llegum també se’n conrea a la resta de la comarca, però “el gust no s’assembla gens”, afirma. Solé el ven en saquets de mig quilo al propi restaurant i en botigues d’arreu de la comarca i de fora. També és pràcticament exclusiu del Berguedà el blat de moro escairat, que s’obté després d’espellofar manualment una varietat d’aquest cereal. Tradicionalment s’ha cuinat, sobretot per Nadal, en forma d’escudella amb porc -la premissa casolana era que “com més porquejat, millor”.
Una fècula singular
Miquel Màrquez n’ha impulsat la seva recuperació durant l’últim quart de segle. El fa especial una fècula que “es cou amb molta facilitat i que lliga molt bé amb plats tan diversos com caldos, cremes i gelats”. El xef Oriol Rovira en coneix bé les propietats, perquè el blat escairat forma part de la carta del seu restaurant Els Casals, a vint minuts de Berga i amb una estrella Michelin. Un altre dels símbols del Berguedà vinculats a l’agricultura d’indrets d’altura és el plat de patates emmascarades, que són patates bullides, aixafades i fregides que es barregen amb botifarra negra. També se’n pot trobar versions més sofisticades de cuina d’autor que substitueixen el porc per la tòfona.
Si passem als segons plats, els derivats del porc i les carns de vedella, el xai, el cabrit o el pollastre són peces indispensables de l’escaquer culinari d’aquests paratges. La vedella natural del Berguedà, amb marca certificada, i el pollastre amb el distintiu de pagès criat a l’aire lliure han guanyat la confiança dels consumidors d’arreu del país. Un sistema d’engreix totalment natural és decisiu per atènyer una carn altament gustosa. Entre els plats més emblemàtics que ha llegat la cuina tradicional hi ha la carn de xai a la brasa amb allioli de codony, els peus de porc amb naps negres, la vedella amb bolets i el pollastre amb panses i pinyons.
Els formatges, igual que els embotits, també són identitaris de la gastronomia berguedana. És palmari a la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya que s’organitza al setembre al nucli de Borredà. Una formatgeria que hi sol participar és Cuirols, un obrador de la Nou de Berguedà regentat per Josep Venturós. L’únic de la comarca de cercle tancat, elabora formatges de pastor amb llet crua de cabra segons els mètodes tradicionals. El seu ramat pastura a la tardor i a l’hivern, perquè a la primavera i a l’estiu es reserva el farratge per quan arriba el fred.
Pa de cervesa
A l’alt Berguedà també hi ha un forn de pa que busca l’excel·lència a partir de l’experimentació. Si ens deixem caure als mercats i fires de la Pobla de Lillet, Guardiola o Bagà, passarem per Cercs, on s’ubica Ca l’Agustí. A les seves lleixes, hi podem trobar pans inimaginables fets amb productes locals, com el de formatge de cabra, d’escudella amb blat de moro escairat, de cervesa de Saldes...
Sigui en la forma que sigui, l’alt Berguedà sempre ofereix bones excuses per visitar la comarca i degustarla a bocins a partir de l’orfebreria de mans artesanes.
Trobades bolataries i gastronòmiques
Aquest article es va publicar en el número 199 del Descobrir (Setembre 2014)