El tiró de la Cerdanya

La menja que fa festa i que no pot faltar per Nadal ni Tots Sants

A la Cerdanya trobareu uns quants restaurants que han optat per incloure el tiró amb naps a la seva carta
A la Cerdanya trobareu uns quants restaurants que han optat per incloure el tiró amb naps a la seva carta FOTO: Jordi Play
25 de novembre de 2017 a les 00:00
Guardar a favorits

Voltant una mica per les cases de pagès cerdanes, si demaneu a la seva gent per un plat de celebració nadalenca o de Tots Sants, us diran, sense cap mena de dubte, que el tiró amb naps té força protagonisme en aquestes dates tan assenyalades. Poden menjar escudella i carn d’olla, però si cal fer festa i donar solemnitat a l’àpat no hi podrà faltar aquesta au domesticada, a la cassola i cuinada amb uns naps ben autòctons.

Parlem d’un guisat de tardor i hivern, i de jornades especials. El tiró, que ha de ser el que anomenen mut i no pas el xerraire perquè, segons diuen, aquest segon és molt més greixós, ha estat un animal molt freqüent a les masies cerdanes. Un animal que treu el cap de l’ou més o menys cap al mes de juliol o agost, i que amb quatre mesos de vida és el moment òptim per sacrificar-lo i donar satisfacció a les grans menges familiars.

Naps de Talltendre
Naps de Talltendre Jordi Play

Les mestresses, pal i paller de tantes cases cerdanes, són les que han tingut -i encara algunes en continuen tenint- cura d’atipar els tirons i veure’n l’evolució. Igual que han fet amb el porc, els conills, els pollastres... També són elles qui s’han encarregat de matar-lo, plomar-lo i guisar-lo. Una mestressa ens explica que els naps donaven molt de gust al plat, però que tot i així també servien per poder atipar-se més, perquè anys enrere “eren temps de penúria” i el tall no era gaire freqüent ni abundant per “aquests pobles...”. 

El tiró, doncs, si bé el podrem trobar també guisat amb peres o simplement rostit, realment com té més nom en aquesta comarca és amb naps. Els naps de la Cerdanya avui en dia tan reconeguts per les seves qualitats gastronòmiques també seran l’acompanyant d’un altre plat rodó: els peus de porc amb naps, un guisat de festa major que podem afirmar que té un resultat força reeixit quan l’atrapes. 

Talltendre, que és un petit poblet a vora 1.500 m d’altitud, i que forma part de la batllia de Bellver de Cerdanya, està envoltat per camps de secà on, des de sempre, tots els veïns d’aquest petit poble han anat plantant els seus naps. Segons aquests veïns el terreny -“cancinal, de roc cancinal”, com diuen ells- és un dels principals motius que faran que aquest tubercle sigui tan gustós. Un veí de Talltendre que, entre altres coses, es guanya la vida amb els naps que planta als voltats del poble, ens diu que aquesta terra té molt manganès i això fa que el nap agafi una aroma i un gust molt fins. De fet, el nap que es planta per tota la solana cerdana és de molt bona qualitat i molt apreciat.

El veí ens fa cinc cèntims de l’atenció que necessita el nap. Primer de tot, ens recorda la següent dita: “Per Sant Jaume el bon nap ha de ser nat”. I continua: “Cal plantar-lo uns quinze dies abans de Sant Jaume i aleshores és molt important que plogui una mica (recordem que no es reguen) perquè agafi empenta; si és així, amb aquesta mica d’aigua primerenca, després no en necessitaria gaire més”. I és que ell això ho té molt comprovat perquè ja fa una pila d’anys que en planta. A banda de l’aigua, la climatologia serà molt important; ens referim al fred: “Ha de fer una tardor de bonança, que no faci gaires gelades, perquè si no malament”, ens diu. 

Si la tardor ha estat benigna, cap a finals d’octubre ja es podran collir els naps

Si la tardor ha estat benigna, doncs, cap a finals d’octubre ja es podran començar a collir i per Tots Sants ja podrem fer el tiró amb naps, ja n’hi haurà. I un cop aquests naps ja han nascut, de fet no cal collir-los tots sinó que es podran anar a treure de la terra cada cop que se’n necessitin. “A l’hivern no creixen més, es queden igual i es conserven sota terra. I sempre que la terra no sigui gaire gelada i que les arpelles es puguin clavar, es podran anar traient”, explica al mateix temps que comenta que un cop ja passat el mes de febrer, quan comença a arribar la primavera, els que han quedat enterrats tornen a brotar, “però ja no seran bons, s’entronquen” i ens fa saber també que aquests nous brots que “faran flor i grana” serviran com a llavor per a l’any vinent.

Un últim i imprescindible apunt: “Aquells naps negres que us venen com a naps de Talltendre,i que semblen remolatxa, na nai de la Xina! Els d’aquí Talltendre són de carn fina i blanca, i a vegades amb tons blavosos, pel manganès”, remata. Ara sí, ja coneixeu els secrets del tiró amb naps, el plat que vesteix de festa i de solemnitat les trobades familiars. 

No apte per a vegetarians

Pollastre de pagès

Hom sap de sobres la perversió que hi ha hagut amb els pollastres, la qualitat del que s’acostuma a comprar a molts dels comerços d’arreu no té res a veure amb el que seria un pollastre de pagès, criat en condicions, deixant-lo passejar una mica i amb un menjar correcte. Són dos animals absolutament diferents. El pollastre, però, havia estat sempre pels cerdans un plat de diumenge, de festa major, de Nadal... Matar un pollastre a pagès no es feia cada dia. No hi havia, però, cap casa de pagès que no en tingués i que n’anés atipant per poder fer festa major.

Vedella i bou

La vaca de raça bruna és per excel·lència la vaca de la Cerdanya. En arribar la primavera, quan la neu deixa pas a les noves pastures, els pagesos les pugen cap a l’alta muntanya per aprofitar aquella herba nova. Després, a la tardor, s’ocuparan de baixar-les. Avui la carn d’aquesta vaca és una de les més apreciades pels consumidors per la seva qualitat atesa la seva alimentació i les seves característiques: les seves passejades tranquil·les per la muntanya (entre d’altres) fan de la carn d’aquest animal una exquisidesa.

Xai i cabrit

Anys enrere en aquesta comarca (i a gairebé tot Catalunya) la carn de vedella anava destinada cap a butxaques pudents, i la carn més consumida (sense passar-se) per aquestes contrades, amb permís del porc, era el xai. La comarca estava plena de pastors i de ramats d’ovelles. El territori ho permet, tant per la plana com per la muntanya. Ara, el gust del consumidor és més refinat i vol xais joves i tendres o cabrits; tot i així, si parleu amb gent d’edat avançada, de seguida us diran amb determinació que era molt més bona una ovella ja feta gran.

Senglar, isard, cèrvol, cabirol, perdiu, becada...

Això és la caça. Actualment aquests que esmentem al titular són els animals més caçats per la vall cerdana. Espècies que han campat lliurement sempre, sense domesticar, per les nostres muntanyes. Les quatre primeres bèsties, les que no són aus, són molt apreciades per fer un bon civet, sobretot l’isard. Al mateix temps, d’aquests, hi haurà algú que n’aprofitarà la carn per fer algun tipus d’embotit per a consum propi.