El Solsonès és terra de bolets. No cal donar gaires voltes sobre una afirmació que se’ns confessa obertament i esdevé sincera com una gota d’aigua. A les extenses pinedes de pinassa que entapissen el cor de la comarca, s’hi amaguen esplèndides llenegueres. Més al nord, al domini del pi roig, uns boscos d’aparença similar als del Berguedà ens ofereixen les visions ataronjades dels perseguits pinetells. I, més amunt encara, a les alçades de les serres del Verd, Port del Comte i Odèn, el pi negre se’ns mostra amable, regalant-nos algun clap de pineda humida i descalcificada on poder cercar la rabassuda silueta del cep. Però això no és tot, perquè, malgrat no mostrar-se gaire abundants, el pi blanc, l’alzina o carrasca, el roure de fulla petita, el roure martinenc i fins i tot l’avet, es deixen veure i acariciar mentre el boletaire il·lusionat busca espècies de tonalitats alegres com el carlet o la pimpinella morada.
Inevitablement, per conèixer bé un territori és imprescindible conèixer bé la gent que hi viu. I, en relació amb els bolets, ve al cap un comentari força habitual entre els habitants d’aquesta terra, gent de pagès, en definitiva: “Nosaltres no anem a buscar bolets, anem a mirar bolets.” Segurament, aquest matís lingüístic vol dir que la gent de ciutat els ha de buscar per trobar-los i, a pagès, els van a mirar perquè, per a ells, fer un tomb pel bosc és fer un tomb pel jardí de casa seva. Amb tot, i amb la intenció de donar a conèixer un territori autèntic que viu tranquil lluny de les aglomeracions, us proposem vuit itineraris per anar a collir bolets i omplir el cistell sota els arbres de la calma. Només tres qüestions: respecte pel bosc, paciència i molta sort.