Solsona és coneguda pels gegants i pel vast patrimoni monumental albergat dins les muralles medievals. Però, com una de les capitals del Prepirineu, també es caracteritza per la riquesa ecològica. La passejada fins al parc de la Mare de la Font i Castellvell, per una ruta agradable i condicionada, és apta per a tota la família.
Resseguim el barranc de Pallarès aigües amunt. Parem esment en els nius foradats perfectament rodons que podem veure en alguns pollancres. Són obra de picots, que fins i tot podem sentir repicar si estan treballadors.
Passarem pel costat de la font de la Fulla i anirem creuant el barranc per pontets de pedra fins a arribar al parc de la Mare de la Font, una extensa zona natural de pícnic amb jocs per als infants. D’aquí es va fer arribar l’aigua a Solsona en el segle XV per mitjà d’una canalització. Avui trobem pintoresc l’estol de taules i pedrissos cinquantenaris en forma de bolets. També hi veurem caixes niu col·locades per a les mallerengues i els ratpenats.
Per continuar la ruta, emprenem un corriol que es converteix en un itinerari botànic, perfectament senyalitzat, amb una trentena d’espècies vegetals. Ens condueix fins a la recòndita, ufanosa i romàntica font de la Mina, ubicada al costat d’una balma. El pica-soques, el pit-roig, el teixó o l’eriçó són alguns dels petits habitants d’aquest racó tan intensament verd i ombrívol.
Iniciarem un suau ascens fins a Castellvell, al terme d'Olius. És la talaia des d’on tindrem les millors panoràmiques de la ciutat i del seu entorn rural. La fortificació, que actualment encara compleix la funció d’habitatge, data del segle XI.
Dalt d’un turonet a l’oest del castell, hi reposa un jaciment ibèric. Un joc fet per joves amb l’aplicació Eduloc ens n’explicarà algunes curiositats històriques. Tornarem a Solsona pel mateix camí empedrat per on hem pujat per acabar circulant per un tram de la darrera carrera conservada del municipi —un vial flanquejat per murs de pedra seca—, d’origen romà.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 208 del Descobrir (Juny 2015)