Mercats i fira: l'ADN del Solsonès

Recorrem les cites agroalimentàries més importants del calendari solsonès

Paradetes de la Fira Occitanocàtara de la vall de Lord, que es fa al juliol a Sant Llorenç de Morunys
Paradetes de la Fira Occitanocàtara de la vall de Lord, que es fa al juliol a Sant Llorenç de Morunys FOTO: Òscar Rodbag
25 de maig de 2016 a les 00:00
Guardar a favorits

El Solsonès és un bressol de fires: se n’hi arriben a celebrar fins a una dotzena l’any! I totes fan palmària la identitat rural de la comarca. En són protagonistes l’artesania, l’agricultura, la ramaderia i els oficis i eines tradicionals del camp, sectors infantats de la terra que ens menen a la cada vegada més cobejada slow life.

En ple segle XXI, aquestes cites són l’ocasió ideal per veure, palpar i tastar l’ADN del Solsonès a partir d’una experiència basada en la qualitat i proximitat dels productes. L’elevat nombre de fires que històricament s’han organitzat a Solsona i rodalia “no té parangó enlloc més de Catalunya”, segons destaca Enric Bertran, historiador i geògraf que s’ha dedicat a documentar-les.

Impossible oblidar-se’n

La que estrena el calendari anual és la Fira del Trumfo i la Tòfona, el primer cap de setmana de març, a Solsona. La plaça del Camp acull el mercat de compravenda de les quatre varietats de patates que es cultiven al Solsonès, d’entre les quals les més selectes són les del bufet. El cuiner i gastrònom Pep Nogué diu que aquestes aconsegueixen allò que no fan altres varietats: “Te’n recordes quan te les menges”.

Podem aprofitar la visita a la capital per comprar pa a Cal Jaumet del Forn, un establiment que acumula l’experiència de set generacions de forners. Una acurada elecció en la matèria primera, una lenta elaboració a través de llargues fermentacions i l’ús de pasta mare, així com una cocció al forn de llenya que aporta el toc cruixent, distingeixen el seu producte.

La identitat rural de la comarca es palpa en la dotzena de fires que s’hi celebren
La identitat rural de la comarca es palpa en la dotzena de fires que s’hi celebrenÒscar Rodbag

La fira de les fires és la de Sant Isidre, també a la capital comarcal, a mitjan maig. Recuperada el 1953 com una cita ineludible per als tractants de bestiar, amb el pas dels anys ha esdevingut un certamen multisectorial actualment reconegut amb la màxima categoria a escala nacional: és la primera fira del Principat en nombre de caps de bestiar viu, amb mostres de vaquí, equí, oví i cabrum ideals per visitar en família.

Per fer un mos és imperatiu menjar-hi la tradicional botifarra cuita a la llosa. Un dels articles artesanals que podem comprar a la fira és l’espardenya de set brencs, l’anomenada solsonina, però reinventada. És un calçat tradicional que l’emprenedora de la botiga Bufau, Maria Claustre Cuadrench, ha posat al dia amb una àmplia varietat de colors i, per al públic femení, fins i tot amb falca i plataforma.

D’origen medieval

També al maig, però al sud de la comarca, té lloc la Fira de Pinós, d’origen medieval i recuperada en els anys noranta amb l’artesania de qualitat com a eix central. Les parades, majoritàriament d’aliments, es disposen a redós del santuari. El producte estrella que s’hi sol esgotar és la coca del forn Casa Guerres de Llobera, cuita amb llenya de pi i ferments naturals.

Calendari per a tots els gustos

Març: la fira del Trumfo i la Tòfona

És una de les fires joves del Solsonès, amb dotze edicions, però plenament consolidada i en creixement. Esdevé punt de trobada de productors, recol·lectors i compradors a la plaça del Camp de Solsona.

Abril: fira de la Mel

S’ha creat aquest any per iniciativa de l’Ajuntament de Riner, i s’hi promociona el patrimoni i la gastronomia locals. Se celebra a la plaça del santuari del Miracle.

Maig: fira de Sant Isidre

A mitjan maig, és la principal cita firaire de la comarca, amb reconeixement nacional. Les mostres de bestiar i maquinària agrícola es concentren al Camp del Serra.

Maig: fira del Caçador de Solsona

És una de les fires de Lleida especialitzades en el món cinegètic, organitzada per la Societat de Caçadors de Solsona i Comarca, una de les més antigues de Catalunya. Aquest any es fa el 21 i 22 de maig.

Maig: fira de Pinós

Els dies 28 i 29 de maig, l’entorn del santuari de Pinós acull parades d’artesania de qualitat amb preferència per als productes locals. Cada any es dedica a un tema concret al voltant del qual s’organitzen activitats paral·leles.

Juliol: fira Occitanocàtra de la Vall del Lord

Enguany del 8 al 10 de juliol, és el certamen que reme- mora els vincles històrics de Sant Llorenç, la Coma i la Pedra i Guixers amb Occitània. El mercat d’artesania es complementa amb un programa d’activitats ambientades en l’època medieval.

Juliol: Quina de Navès

L’organitza a mig juliol l’Associació de Joves del municipi i cada any és més popular entre els solsonencs. Se celebra a la Sala d’Esplai i consisteix en un xou amb la participació dels assistents i una quina, el premi gros de la qual és un viatge per a dues persones.

Setembre: fira de la Torregassa

El 2004 l’empenta de pagesos emprenedors d’Olius i altres municipis va permetre recuperar una de les fires històricament més populars del Solsonès, el principal tret distintiu de la qual és la demostració d’antics oficis. Enguany se celebrarà el 18 de setembre.

Octubre: fira de l'Empelt

Al local social de Llobera es concentren mostres d’antics oficis, eines del camp, productes artesans, articles de caça, antiguitats, bolets i herbes medicinals, l’estrella de la cita. Enguany se celebrarà l’1 i 2 d’octubre.

Octubre: festa de les Noies

A Ardèvol (Pinós), fa més de 50 anys que celebren la Festa de les Noies el tercer cap de setmana d’octubre. Va néixer per brindar al gènere femení la possibilitat d’escollir la parella de ball, i no a la inversa. El programa consisteix en balls i algun espectacle musical o teatral. Se celebra els dies 15 i 16 d’octubre.

Octubre: fira del Bolet i del Boletaire

Des del 2008, la plaça Major de Solsona acull durant un cap de setmana d’octubre (aquest any, els dies 22 i 23) el mercat del bolet i productes artesans en una fira que es complementa amb demostracions d’arts i oficis. No hi falten degustacions, tallers, concursos i activitats divulgatives.

Novembre: fira d'Ous d'Euga

Se celebra pels volts de Tots Sants i se centra en artesania alimentària i el Mercat del Pagès, a la plaça de la Canal de Sant Llorenç. Es complementa amb un programa d’activitats als tres municipis de la vall de Lord, com les divertides Olimpíades de Pagès a Guixers.

Desmebre: fira del Tió de Solsona

Enguany el 10 de desembre. Nascuda el 2015 per donar un impuls al tradicional Mercat de Nadal dels Artesans. Es concentra al nucli antic i té com fil conductor la tradició del tió foradat.

Desembre: fira de Santa Llúcia

L’artesania, majoritàriament de la comarca, és protagonista en aquesta fira de Navès, una de les més antigues del nostre país. També s’hi poden veure treballar artesans de fusta, llana, terrissa, cuir... Enguany tindrà lloc el 13 de desembre.

Desembre: Pessebre Vivent d'Ardèvol

És un dels més populars de la Catalunya Central. Consta de dues parts, la bíblica i una altra de recuperació d’antics oficis basada en els segles XVIII i XIX. En acabar es convida tothom a una torrada amb botifarra. També s’hi venen productes artesans locals.

A les acaballes de l’estiu hi ha la Fira de la Torregassa, a Olius. És una de les tres fires de camp de la comarca amb orígens als segles XVII i XVIII, lligades històricament a la transhumància de ramats de llana entre la plana i la muntanya. Actualment, la demostració d’oficis antics i costums de pagès n’és el principal tret distintiu.

Una altra fira de camp és la de l’Empelt, a Llobera, a la primeria d’octubre. Hi trobem artesania de factura local, articles relacionats amb la caça, bolets, animals i, especialment, herbes naturals i medicinals de remeieres del municipi. Una de les activitats més reeixides darrerament és la degustació de carn de caça. La tercera fira d’aquesta categoria associada a la transhumància és la de Santa Llúcia, a Navès. És una de les més antigues de Catalunya pels volts de Nadal, actualment dedicada també a l’artesania.

A l’octubre, Solsona explota un dels recursos dels seus boscos a la Fira del Bolet i el Boletaire, al bell mig de l’emmurallat nucli antic, amb la qual també es dóna el tret de sortida a les Jornades Gastronòmiques de Tardor. És a través del paladar com millor se sedueixen els visitants, als quals els restauradors ofereixen originals tastets a la plaça Major.

Les patates del bufet són úniques: “Te’n recordes quan te les menges”, diu Nogué

Aquesta és una bona ocasió per deixar-se caure a la cistelleria La Palmera i veure-hi Toni Canal afaiçonar el vímet i la canya. “Si no fos pel boletaire, el meu ofici ja no existiria”, sentencia categòricament. Clients vinguts d’arreu li compren el clàssic cistell de boletaire, del qual n’arriba a fer fins a vint mides diferents!

Al nord del Solsonès, a la tardor, la gastronomia també impera a la Fira d’Ous d’Euga de la vall de Lord, amb el centre neuràlgic a Sant Llorenç de Morunys. Deu el seu nom a una rondalla de Jacint Verdaguer inspirada en els habitants de la vila i arran de la qual les carbasses són conegudes localment amb el nom d’ous d’euga. El més destacable n’és el concurs carbasser. Aquest fruit és el reclam que mobilitza restauradors, pastissers i artesans, que ofereixen diversos productes elaborats amb ous d’euga.

Santuaris i castells

Castellvell de Solsona

S’alça a 3 km de Solsona, però pertany al terme d’Olius. És una antiga fortalesa, de la qual es conserven la muralla, algunes torres i el santuari de la Mare de Déu del Remei.

Santuari de Lord

Situat al cim de la mola de Lord, enmig d’un paisatge imponent. Els primers vestigis es remunten al segle X. A dins, hi ha una imatge d’una marededéu negra del segle XIII. Un cop travessat el poble de Sant Llorenç de Morunys, prenem una carretera a l’esquerra en direcció al Port del Comte. En un parell de quilòmetres, hi ha l’indicador cap al santuari. Seguim uns 3 km més per aquesta estreta carretera fins a la plaça on deixem el vehicle i pugem a peu per les escales fins a la Mola. Són uns 15-20 minuts.

Castell de Lladurs

Se’n té notícia l’any 1000. Les ruïnes actuals pertanyen a èpoques diferents, amb edificis annexos i afegitons. Des d’aquí, en dies assolellats, es gaudeix d’una magnífica panoràmica. S’hi arriba a peu des de les fonts de Lladurs, per un corriol que mena a la plataforma on s’alcen les restes del castell i la primitiva església de Santa Maria.

Santuari del Miracle

Fou construït arran de l’aparició de la Mare de Déu a dos pastors l’any 1458. L’església actual data del segle XVII, i a dins hi ha un notable retaule barroc del segle XVIII, obra de Carles Morató i el daurador Antoni Bordons. També hi ha una hostatgeria i un restaurant.

Ruta de les ermites de la Coma i la Pedra

Dues rutes a peu uneixen les ermites del terme de la Coma i la Pedra, a la vall de Lord. Sant Sadurní de la Pedra, Sant Lleïr de Casabella i Santa Magdalena de Tragines són alguns dels temples per on passen aquests itineraris.

La dolça poma ecològica de muntanya Bio Lord, cultivada a la vall, és una de les joies alimentàries que ens hem d’endur de la Fira d’Ous d’Euga. Un altre producte de qualitat de Sant Llorenç és el mató de cabra de Les Roques, que es ven sempre fet del dia i, per tant, més fresc i bo.

La de Sant Isidre, a Solsona, és la primera fira del Principat en nombre de caps de bestiar viu

Totes aquestes fires beuen de la tradició arrelada a la terra. La comarca, però, també ens brinda altres moments destacats en el calendari festiu. Un dels més populars és el Pessebre Vivent d’Ardèvol, a Pinós. La població d’aquest llogaret es duplica per festes tan sols amb el repartiment d’actors que hi participen. “El poble es transforma completament”, explica una de les organitzadores, Glòria Padullés. L’artesania local també hi és present en finalitzar l’itinerari (la ratafia d’Ardèvol n’és el record típic).

I de fira en fira i de mercat en mercat, hem recorregut la comarca del Solsonès de dalt a baix i d’esquerra a dreta, i hem passat pàgina a tots els fulls del calendari. I sempre trobarem motius per tornar-hi!