El Solsonès és un bressol de fires: se n’hi arriben a celebrar fins a una dotzena l’any! I totes fan palmària la identitat rural de la comarca. En són protagonistes l’artesania, l’agricultura, la ramaderia i els oficis i eines tradicionals del camp, sectors infantats de la terra que ens menen a la cada vegada més cobejada slow life.
En ple segle XXI, aquestes cites són l’ocasió ideal per veure, palpar i tastar l’ADN del Solsonès a partir d’una experiència basada en la qualitat i proximitat dels productes. L’elevat nombre de fires que històricament s’han organitzat a Solsona i rodalia “no té parangó enlloc més de Catalunya”, segons destaca Enric Bertran, historiador i geògraf que s’ha dedicat a documentar-les.
Impossible oblidar-se’n
La que estrena el calendari anual és la Fira del Trumfo i la Tòfona, el primer cap de setmana de març, a Solsona. La plaça del Camp acull el mercat de compravenda de les quatre varietats de patates que es cultiven al Solsonès, d’entre les quals les més selectes són les del bufet. El cuiner i gastrònom Pep Nogué diu que aquestes aconsegueixen allò que no fan altres varietats: “Te’n recordes quan te les menges”.
Podem aprofitar la visita a la capital per comprar pa a Cal Jaumet del Forn, un establiment que acumula l’experiència de set generacions de forners. Una acurada elecció en la matèria primera, una lenta elaboració a través de llargues fermentacions i l’ús de pasta mare, així com una cocció al forn de llenya que aporta el toc cruixent, distingeixen el seu producte.

La fira de les fires és la de Sant Isidre, també a la capital comarcal, a mitjan maig. Recuperada el 1953 com una cita ineludible per als tractants de bestiar, amb el pas dels anys ha esdevingut un certamen multisectorial actualment reconegut amb la màxima categoria a escala nacional: és la primera fira del Principat en nombre de caps de bestiar viu, amb mostres de vaquí, equí, oví i cabrum ideals per visitar en família.
Per fer un mos és imperatiu menjar-hi la tradicional botifarra cuita a la llosa. Un dels articles artesanals que podem comprar a la fira és l’espardenya de set brencs, l’anomenada solsonina, però reinventada. És un calçat tradicional que l’emprenedora de la botiga Bufau, Maria Claustre Cuadrench, ha posat al dia amb una àmplia varietat de colors i, per al públic femení, fins i tot amb falca i plataforma.
D’origen medieval
També al maig, però al sud de la comarca, té lloc la Fira de Pinós, d’origen medieval i recuperada en els anys noranta amb l’artesania de qualitat com a eix central. Les parades, majoritàriament d’aliments, es disposen a redós del santuari. El producte estrella que s’hi sol esgotar és la coca del forn Casa Guerres de Llobera, cuita amb llenya de pi i ferments naturals.
Calendari per a tots els gustos
A les acaballes de l’estiu hi ha la Fira de la Torregassa, a Olius. És una de les tres fires de camp de la comarca amb orígens als segles XVII i XVIII, lligades històricament a la transhumància de ramats de llana entre la plana i la muntanya. Actualment, la demostració d’oficis antics i costums de pagès n’és el principal tret distintiu.
Una altra fira de camp és la de l’Empelt, a Llobera, a la primeria d’octubre. Hi trobem artesania de factura local, articles relacionats amb la caça, bolets, animals i, especialment, herbes naturals i medicinals de remeieres del municipi. Una de les activitats més reeixides darrerament és la degustació de carn de caça. La tercera fira d’aquesta categoria associada a la transhumància és la de Santa Llúcia, a Navès. És una de les més antigues de Catalunya pels volts de Nadal, actualment dedicada també a l’artesania.
A l’octubre, Solsona explota un dels recursos dels seus boscos a la Fira del Bolet i el Boletaire, al bell mig de l’emmurallat nucli antic, amb la qual també es dóna el tret de sortida a les Jornades Gastronòmiques de Tardor. És a través del paladar com millor se sedueixen els visitants, als quals els restauradors ofereixen originals tastets a la plaça Major.
Les patates del bufet són úniques: “Te’n recordes quan te les menges”, diu Nogué
Aquesta és una bona ocasió per deixar-se caure a la cistelleria La Palmera i veure-hi Toni Canal afaiçonar el vímet i la canya. “Si no fos pel boletaire, el meu ofici ja no existiria”, sentencia categòricament. Clients vinguts d’arreu li compren el clàssic cistell de boletaire, del qual n’arriba a fer fins a vint mides diferents!
Al nord del Solsonès, a la tardor, la gastronomia també impera a la Fira d’Ous d’Euga de la vall de Lord, amb el centre neuràlgic a Sant Llorenç de Morunys. Deu el seu nom a una rondalla de Jacint Verdaguer inspirada en els habitants de la vila i arran de la qual les carbasses són conegudes localment amb el nom d’ous d’euga. El més destacable n’és el concurs carbasser. Aquest fruit és el reclam que mobilitza restauradors, pastissers i artesans, que ofereixen diversos productes elaborats amb ous d’euga.
Santuaris i castells
La dolça poma ecològica de muntanya Bio Lord, cultivada a la vall, és una de les joies alimentàries que ens hem d’endur de la Fira d’Ous d’Euga. Un altre producte de qualitat de Sant Llorenç és el mató de cabra de Les Roques, que es ven sempre fet del dia i, per tant, més fresc i bo.
La de Sant Isidre, a Solsona, és la primera fira del Principat en nombre de caps de bestiar viu
Totes aquestes fires beuen de la tradició arrelada a la terra. La comarca, però, també ens brinda altres moments destacats en el calendari festiu. Un dels més populars és el Pessebre Vivent d’Ardèvol, a Pinós. La població d’aquest llogaret es duplica per festes tan sols amb el repartiment d’actors que hi participen. “El poble es transforma completament”, explica una de les organitzadores, Glòria Padullés. L’artesania local també hi és present en finalitzar l’itinerari (la ratafia d’Ardèvol n’és el record típic).
I de fira en fira i de mercat en mercat, hem recorregut la comarca del Solsonès de dalt a baix i d’esquerra a dreta, i hem passat pàgina a tots els fulls del calendari. I sempre trobarem motius per tornar-hi!
Relacionat
48 hores a SolsonaAquest article es va publicar en el número 220 del Descobrir (Juny 2016)