De la Segarra a l’Urgell: els paisatges de Pedrolo

Fem un viatge pels escenaris vitals i literaris d’un escriptor insubornable

Text:
L’Aranyó està format pel castell, on va néixer Manuel de Pedrolo, i algunes cases adjuntes
L’Aranyó està format pel castell, on va néixer Manuel de Pedrolo, i algunes cases adjuntes FOTO: Gemma Miralda
10 de març de 2026 a les 10:00
Guardar a favorits

Escolta l'article ara…

0:00
1:33

Caminar darrere els passos de Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina és endinsar-se en un univers literari tan ampli com compromès. Autor de prop de 130 títols publicats, Pedrolo va ser molt més que l’escriptor del Mecanoscrit del segon origen. Intel·lectual incòmode, censurat i fidel als seus ideals fins a l’últim alè, podem descobrir en algunes de les seves obres paisatges de la Segarra i l’Urgell.

El nostre viatge comença al castell de l’Aranyó, una fortalesa que s’alça sobre l’horitzó ondulat del secà segarrenc. Aquí hi va néixer Pedrolo la primavera del 1918, en el si d’una família vinculada a la noblesa rural. Tot i que el castell és de propietat privada i no es pot visitar, l’espai ha quedat fixat en la seva obra gràcies a textos com Breu descripció, asèptica i possiblement infidel, de l’interior d’un castell, on l’autor retrata amb una precisió gairebé etnogràfica aquell món clos que simbolitzava, alhora, origen i ruptura. Pedrolo va optar per trencar amb la tradició familiar i es va posicionar obertament a favor de la democràcia i l’independentisme en plena dictadura franquista.

Manuel de Pedrolo va néixer al castell de l’Aranyó, en una família vinculada a la noblesa rural

Des de l’Aranyó podem veure un paisatge d’horitzons llargs que, en dies nets, arriben fins als peus del Montsec i defineixen la identitat de la Segarra. Enmig d’aquesta plana sobresurten dues pedres de grans dimensions, anomenades els pallers de l’Aranyó. La llegenda diu que són producte d’un càstig diví i que la nit de Sant Joan hi passen coses fantàstiques.

Primer acte de protesta

Una de les anècdotes més curioses de la Ruta Pedrolo a Tàrrega s’explica en el plafó que hi ha al carrer d’Agoders. Pedrolo estudiava batxillerat en l’edifici que ara ocupa el Consell Comarcal de l’Urgell i va idear una petita revolta. “Quatre vies distintes menaven a l’escola. Vam apostar tres nois a cadascuna d’elles, amb la missió de no deixar passar ningú”. La protesta, recollida al volum Avui es parla de mi, publicat el 1966, no va anar més enllà d’una amonestació per a Pedrolo i de quatre ratlles al setmanari que es publicava a Tàrrega en aquella època. Val a dir que els professors, a part del càstig, també van reconèixer la valentia per defensar allò en què creia. Sabeu quin era el motiu de la protesta? Reclamar més dies de vacances de Nadal.

L’imaginari de la infantesa

Ens trobem en un territori auster que va quedar arrelat en l’imaginari de Pedrolo. Bona mostra d’això són alguns episodis que podem llegir a Infant dels grans i que ens ofereixen una mirada íntima de la seva infantesa. Una obra que va escriure amb motiu del naixement de la seva filla Adelais i que li va regalar quan va fer quinze anys. No es va publicar fins al 2018, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor.

A només set quilòmetres de l’Aranyó, un altre castell, el de Concabella, acull l’Espai Pedrolo, una parada imprescindible per comprendre la complexitat de la seva figura. L’exposició permanent Pedrolo, més enllà dels límits recorre la seva trajectòria vital i creativa: novel·lista, dramaturg, traductor, cronista, poeta visual, assagista... I també permet descobrir el seu vessant més eròtic. Podreu imaginar-vos, per un moment, ser al despatx que tenia al seu pis de Barcelona o veure alguns dels seus objectes, com ara la seva màquina d’escriure. L’espai posa el focus en la censura sistemàtica que va patir, una de les més severes de la literatura catalana del segle XX. Val a dir que es tracta d’una visita imprescindible per als seus estudiosos, on trobaran un llegat que encara avui conserva documentació i materials literaris inèdits.

La màquina d’escriure de Pedrolo està exposada a la mostra permanent que es pot veure a l’Espai Pedrolo.
La màquina d’escriure de Pedrolo està exposada a la mostra permanent que es pot veure a l’Espai Pedrolo.Gemma Miralda

Un vincle estret amb l’Urgell

Si la Segarra és l’origen, Tàrrega és la infantesa i la joventut. Tot i establir-se a Barcelona l’any 1935, Pedrolo mai no va tallar el vincle amb la capital de l’Urgell, on tornava regularment cada estiu i hi mantenia amistats fidels. Avui, la Ruta Pedrolo ens permet recórrer la ciutat a través de dotze punts senyalitzats que revelen la seva relació quotidiana amb Tàrrega. Expliquen que era habitual veure’l passejar pel parc de Sant Eloi, assegut als bancs del Pati, nom popular de la plaça del Carme, o fent un beure a la terrassa de l’Ateneu, on observava la vida que passava davant seu, atent als gestos i a les veus de la gent, tal com recorda a Darrers diaris inèdits. Blocs 1988-1990. També trobareu un plafó davant de l’Escola Pia, on va estudiar. Us cridarà l’atenció una fotografia en què l’escriptor i el seu germà Ramon destaquen pel tallat de cabells i la roba que duien. La seva tia Daria, que els va criar, els feia vestir així per recordar-los d’on provenien.

Prosa de combat

A Manuel de Pedrolo. Prosa de combat trobareu el primer assaig polític de l’autor, censurat l’any 1966 i inèdit fins ara, juntament amb una selecció dels seus millors articles, alguns també publicats per primera vegada. Els assajos ens permeten resseguir 25 anys de la història del nostre país, entre el franquisme i la democràcia. Pedrolo parla sobre la repressió franquista, els nacionalismes, el bilingüisme a Catalunya, els “altres catalans” i també sobre les relacions que tenia amb la cultura i la política del seu temps. El llibre, publicat per Comanegra, permet redescobrir un Pedrolo combatiu i radicalment honest, que analitza la realitat política, cultural i social del país.

Tàrrega és també la Benaura del Mecanoscrit del segon origen, la novel·la de ciència-ficció publicada el 1974 que ha marcat generacions i generacions de lectors. Recórrer la ciutat amb els ulls del Dídac i l’Alba (que, per cert, és el nom de la patrona de la capital de l’Urgell) és passejar literàriament per la plaça Major, els carrers del call o el curs del riu d’Ondara, on hi ha la peixera on comença la novel·la.

Els protagonistes ens porten pels horts del “callet baix”, els dipòsits d’aigua del turó de Sant Eloi o aquella “font improvisada en un carrer curt i badívol”, que hi ha justament quan gira la cantonada del seu carrer, l’Alba. Justament aquí és on, a la realitat, trobem la casa de l’escriptor. Situada al carrer Major, número 5, s’hi alça la Casa Pedrolo, que l’Ajuntament de Tàrrega ha comprat per poder museïtzar. A l’interior s’hi conserven milers de llibres, cartes amb dedicatòries d’altres escriptors i objectes personals, entre els quals hi ha la seva bata de l’escola o un vestit de dol, que segurament va portar per la mort de la seva mare.

Tàrrega és la Benaura del ‘Mecanoscrit del segon origen’

En aquesta casa hi ha també un amagatall molt especial. Dissimulat en un esgraó de l’escala que puja al safareig, Pedrolo hi ocultava els manuscrits que ja sabia que serien censurats. Diuen els més vells de Tàrrega que, les nits d’estiu, quan la ciutat emmudia, era habitual sentir el so constant de la màquina d’escriure que s’escapava fins al carrer.

Reduir Pedrolo al Mecanoscrit del segon origen seria molt injust. Des de la novel·la negra fins al teatre de l’absurd, el seu llegat continua tan vigent com insuficientment reconegut. Visitar l’Urgell i la Segarra de la seva mà és fer un acte de justícia poètica a un autor que, tot i la marginació política que va patir, mai no va deixar de teclejar per la llibertat.

Cal Maso

Allotjament rural ubicat en un entorn idíl·lic i amb totes les comoditats. Disposa de piscina exterior, jardí i barbacoa. Ofereix activitats ramaderes i agrícoles, i també propostes pensades per a nens.
calmaso.com

Hostal del Carme

Hotel rural familiaramb més de 60 anys d’història. L’allotjament té un restaurant on es poden degustar plats de cuina tradi cional amb un menú casolà.
hostaldelcarme.com

Recorreguts per espais i paisatges de novel·la

Un espai per a Pedrolo al castell de Concabella

El castell de Concabella, al cor dels Plans de Sió, acull l’Espai Pedrolo, un centre d’interpretació creat per homenatjar l’obra i la vida de Manuel de Pedrolo. La mostra permanent Pedrolo, més enllà dels límits proposa un recorregut per la seva trajectòria literària i el seu pensament, i inclou també el fons documental de l’escriptor, consultable per investigadors. Al castell també hi ha el Centre d’Interpretació dels Castells de Sió i el Centre d’Interpretació dels Secans de Lleida. A banda de l’exposició, hi trobareu tallers i activitats educatives que cal reservar. Obre dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h. Els altres dies cal reserva prèvia.

Els carrers de l’escriptor

La Ruta Pedrolo a Tàrrega recorre el nucli històric de la capital de l’Urgell seguint dotze plafons que ens porten pels carrers i places on l’escriptor va viure la seva infantesa i joventut. Aquests plafons també incorporen un total de 23 cites de passatges literaris que són referències explícites a localitzacions del municipi de Tàrrega com ara fragments del Mecanoscrit del segon origen. Les imatges que il·lustren els punts de la ruta són fotografies dels indrets esmentats en l’època en què en parlava l’autor o bé caricatures de Pedrolo. Cada primer dissabte de mes s’ofereix una visita guiada a les 11.30 h. Cal reserva prèvia. Per altra banda, fa quatre anys, al cementiri de Cervera es va iniciar la ruta literària Mort i llibertat, itinerari poètic de Manuel de Pedrolo. L’itinerari està senyalitzat amb quatre faristols amb codis QR que permeten escoltar els poemes de Pedrolo que la vertebren. La mort, l’amor, la llibertat i l’ésser són els quatre eixos de la ruta poètica.

Passejada als ‘pallers de pedra’ i Ruta dels Castells del Sió

Des de l’Aranyó, podeu fer una passejada tot seguint un camí senyalitzat fins a les dues grans roques conegudes com els pallers de pedra, enormes blocs de quatre metres d’alçària que la llegenda descriu com pallers petrificats i que són el resultat d’un càstig diví, per això la nit de Sant Joan hi passen coses fantàstiques. Molt a prop, seguint un camí, hi trobareu unes pedres foradades, restes d’un antic columbari romà. Des d’aquí, podeu continuar fins als castells de Montcortès, Concabella, Ratera i les Pallargues; diverses rutes guiades combinen la visita a aquests monuments amb les històries i llegendes de la comarca.