Formentera gastronòmica

Gustos amb tradició que ens descriuren l'illa

Ovella a prop d’un dels molins fariners de sa Miranda, al rodal de Sant Francesc, la capital de l’illa
Ovella a prop d’un dels molins fariners de sa Miranda, al rodal de Sant Francesc, la capital de l’illa FOTO: Eva Parey
25 d'agost de 2019 a les 00:00
Guardar a favorits

Formentera és una illa petita que, gràcies al tarannà de la seua gent, ha sabut conservar millor que cap altra unabpersonalitat pròpia i un paisatge que convida a perdre’s entre pins i savines, conèixer els seus fars i penya-segats, les salines o unes platges i cales d’aigües clares gràcies a les praderies de posidònia, un bosc submergit habitat per nombroses espècies de peixos i crustacis.

La cuina formenterera beu d’aquesta mar, també d’una terra feixuga on la pluja hi és un regal sempre benvingut. A la terra hi creixen la figuera i la vinya, l’olivera i el garrover, hi pasten l’ovella i el cabrit, i s’hi torna a recuperar el porc negre autòcton. Aquests ingredients, més un bon nombre d’hortalisses, fruites, cereals i arrossos, conformen una cuina variada amb plats com el guisat d’ou, el bullit de peix, el frit de porc, el mar i muntanya o postres com el flaó, les orelletes i els bunyols.

Són receptes tradicionals que podem trobar al llibre La cuina de Formentera d’Artur Portes; cuiner, aficionat a la pesca i estudiós de la gastronomia tradicional que combina en aquesta obra la investigació històrica i l’elaboració culinària per parlar-nos de les receptes de tota la vida, però també dels plats que han cobrat vigència a l’empara de l’economia turística.

“Fa vint-i-cinc anys, deixant de banda el bullit de peix i l’arròs sec amb sèpia, era molt difícil trobar restaurants de Formentera que oferissin receptes de la nostra cuina tradicional a la seua carta. Avui en dia, un 40% dels restaurants de l’illa fan algun plat de cuina formenterera”, explica n’Artur, que es mostra orgullós d’aquesta recuperació de la gastronomia autòctona.

Així, si visitem Formentera al maig o l’octubre, podrem fer un tastet de la millor cuina tradicional amb els Caps de Setmana Gastronòmics, una iniciativa que compta amb una quinzena de restaurants adherits i que reivindica els productes i receptes locals oferint-nos un seguit de menús especials a bon preu. Són unes jornades que compten amb gran acceptació entre la població resident i que són ideals per escapar-se a Formentera en uns mesos en què es pot gaudir de l’illa amb bon temps i sense les aglomeracions de la temporada alta.

Cuina d’arrel eivissenca

Agermanada amb Eivissa i formant en conjunt les Pitiüses, Formentera ha desenvolupat una gastronomia que hi guarda moltes semblances; no en va, l’illa la repoblaren eivissencs fa tres segles i mig. Així mateix, la cuina formenterera té especificitats que la distingeixen, com el peix sec. Hom hi pot trobar també productes com la sobras-

sada o les ensaïmades, que malgrat ser conegudes com a originàries de Mallorca, són en realitat patrimoni de totes les Balears, i en cada una de les illes el dolç producte guarda diferències i particularitats. La deliciosa sobrassada de Formentera, per exemple, no conté tant de greix com la mallorquina, i adopta una textura més carnosa, semblant a la de la botifarra, que la fa especialment ideal per cuinar a la brasa.

En el seu històric aïllament, la pitiüsa del sud es convertí en una terra de subsistència. Abans de l’arribada del turisme, la gent vivia del conreu i de la pesca, i l’única empresa que donava algun ingrés extra era l’explotació salinera. Era un complex de més de 100 hectàrees del qual avui en dia en queden els estanys saliners, l’antiga línia de tren convertida en carril bici i les casetes de maquinària en desús que ens recorden un passat d’esplendor que a poc a poc ha anat deixant pas a la decadència, però també a un paisatge únic de tons blancs i rosats on els flamencs cerquen el seu menjar i del qual els saliners moderns extreuen l’apreciada f lor de sal, una sal de gran puresa que potencia el sabor de plats com ara l’ensalada pagesa, elaborada a base de crostes de pa humitejades, pebrot vermell escalivat, pebrot verd, patata, ceba, tomàquet, oli i peix sec.

Hivern de matances

Formentera ve lligada també amb la cultura del porc i les matances, tota una tradició hivernal que ajuntava —i ajunta— famílies en una jornada de feina feixuga, però amb riques contrapartides gastronòmiques com l’arròs de matances, un plat que trobem en temporada a molts restaurants i on podrem degustar la carn del recuperat porc negre, juntament amb els saborosos pebrassos (rovellons) recollits als boscos de la Mola, especiats amb un toc de safrà. A banda, l’ovella i la cabra han estat essencials també en aquesta cultura de subsistència. D’aquests animals se n’extreu la llet per fer formatge i la carn per fer guisats o cuinar-la al forn a baixa temperatura o torrada a la brasa.

Plat de fruit de sèpia
Plat de fruit de sèpiaEva Parey

En Juan Ramón Cobo va arribar a Formentera l’any 2000, és cuiner i és propietari d’una explotació ramadera per a la producció de carn: “Se’ns va acudir incorporar aquesta carn de qualitat i altres productes locals de l’illa a la carta del nostre restaurant, Can Vent. Prioritzam el producte de quilòmetre zero i treballam la carta segons la matèria primera de què disposam”, apunta en Juan Ramón, a la vegada que ens parla de la importància dels ovins i els caprins a l’hora de modelar la fesomia del paisatge illenc, ja que “s’encarreguen de desbrossar el bosc, i que les figueres estalonades ens deixin un espai d’ombra sota la seua capçada, que el ramat s’ha encarregat de podar pasturant-hi”.

La pesca tradicional

L’accent de la mar és ben present en la gastronomia formenterera, amb múltiples receptes d’arròs, guisats, escabetxats o conserves que tenen com a base el producte de la pesca als caladors propers a l’illa. Entre hivern i primavera és molt popular el consum del gerret (Spicara smaris), un peix molt emprat a la cuina formenterera, de gust i aroma intensos, que se sol consumir torrat o fregit i que també es fa servir per fer-ne brou. També el calamar és protagonista de diversos plats com el calamar a la bruta, cuinat amb la seua tinta i afegint-hi sobrassada i botifarró.

I no ens n’oblidam. Per beure i anar paint, podem gaudir d’algun dels vins produïts als dos cellers de l’illa; Terramoll i Cap de Barbaria, vins intensos i cuidats que reflecteixen el caràcter de Formentera. I per assaborir les postres i fer sobretaula, res millor que acompanyar-les d’una copa d’herbes amb gel o unes frígoles amb el suau i dolç aroma de les farigoles que floreixen a mitjans de juny vora el far de Barbaria enmig d’estols de papallones.