Es Pla(t) de Mallorca a taula

Viatge gustatiu per la coamrca agrícola i ramadera de l'illa

Text:
Pep-Lluís Munar a la fàbrica d’embotits i patés Munar
Pep-Lluís Munar a la fàbrica d’embotits i patés Munar FOTO: Tolo Balaguer
25 de juliol de 2009 a les 00:00
Guardar a favorits

Des del puig de Randa, des de la serra des Fonoll, o des de dalt de Santa Eugènia s’estenen als nostres peus camps d’oliveres i d’ametllers, cultius de cereals i de vinyes. Pertanyen a la comarca des Pla, que comprèn des del centre de Mallorca fins a la badia d’Alcúdia. Es Pla és el centre de les explotacions agrícoles i ramaderes de l’illa. La seva producció làctia és la base d’una indústria formatgera potent. I amb la carn de porcí s’elabora la sobrassada, joia indiscutible de la gastronomia autòctona.

Amb molta de sort, per ventura entre Biniali i Sencelles, tal volta vora els camins de Costitx, veurem pasturar els porcs negres, espècie pròpia que es cria al camp alimentant-se d’ordi, de plantes lleguminoses i de figues. A Mallorca abunden les empreses dedicades als embotits. Però, a pesar que el porc és la base d’aquesta cuina, hi ha altres plats típics que podrem tastar a qualsevol bar de cortines de ganxet metàl·lic i portes de mal tancar, partida de truc a les horabaixes.

El dia pot començar amb un variat, un plat combinat de les receptes del camp

Per obrir boca, un variat. El variat sol dur un poc de frit (de fetge o mariner), un poc de sípia amb salsa, una mica de pop, ensalada o allò que vulgui el client. La selecció es fa com es triarien unes tapes, però se serveix tot dins el mateix plat. Els valents se’l mengen d’aperitiu, als inexperts els  basta com a dinar escàs. I que ningú no se sorprengui davant del costum d’empassar-s’ho tot mesclat. Si el que volem és menjar de bon de veres, haurem d’anar cap a Sineu. Entre els carrers medievals de la vila, sobretot a la plaça i als voltants de l’església, hi ha molts cellers i restaurants. De sostres alts, fotos antigues, bótes de fusta, rajoles al terra i ventiladors lents, són frescs i sorollosos. Mentre esperam, ens donaran pa moreno amb allioli i olives trencades.

No te'n vagis sense tastar-ho

Vins de Can Majoral

El celler produeix “vins tranquils”, segons el seu enòleg Andreu Oliver, qui explica que no són dolços ni espumosos. L’empresa es va crear el 1979 per una afició familiar i avui elaboren dues marques de vi: Can Majoral, per a blancs i negres de criança llarga, i el Butibalausí, per a vins joves de blanc i de rosat. Les seves vinyes estan situades a dos paratges diferents d’Algaida: son Reus, prop de la finca medieval que substituí el Butibalausí de l’alqueria musulmana, i son Roig, als peus del puig de Randa.

Embotits Munar

Va ser una de les primeres fàbriques d’embotits a Mallorca i avui continua essent la principal productora de sobrassada i de paté de fetge de porc. Els seus patés es divideixen en tres classes i poden adquirir-se en qualsevol botiga de comestibles: els clàssics (els de llauna vermella) són els més suaus; els denominats casolans estan envasats en una llauna blava i contenen xerès; i finalment, el paté artesà, que és deliciós damunt d’una llesca de pa calent, molt millor acompanyat d’un vi blanc semidolç.

Coques de Can Salat

Fundat l’any 1924, hi treballen els germans Pau i Jaume Rossinyol, i les seves respectives dones, Antònia i Joana. Elles s’ocupen de fer el gató d’ametla, les coques salades de trempó i de verdura i els cocarrois de colflori i ceba. No han volgut aprendre a fer ensaïmades, feina que pertoca als homes. Hi ha les clàssiques de crema cremada i cabell d’àngel i, en temporada de matances, de sobrassada. L’especialitat són els rubiols de confitura o de brossat, però només
es fan des de mitjan gener fins que arriba l’època de calor.

Galetes Gori de Muro

Es fabriquen des del 1890 i també reben el nom de galetes marineres perquè antigament servien de provisió als pescadors i mariners mallorquins. Com que són galetes planes, la humitat no les afecta, no s’estoven, i es conserven durant molt de temps; per tant, podien esdevenir —i així era— un substitutiu del pa. Són fetes amb aigua, farina, oli vegetal i d’oliva, una mica de saïm i llevat. Es poden menjar soles o perfectament acompanyades amb una mica de sobrassada, de formatge o de paté.

Albercocs Secs de Can Parrí

Des de l’any 2006, l’empresa familiar Can Parrí recupera el sistema artesanal per assecar albercocs. Als matins recullen els albercocs i els col·loquen en un sequer fet amb canyissos, a l’ombra. A partir de les tres de la tarda els xapen. El fum del sofre que crema al costat cou els albercocs. L’endemà, es posen a assecar dos o tres dies al sol, i després es guarden en un magatzem, també amb fum de sofre. L’especialitat de la casa són els albercocs secs banyats en xocolata.

Les seves cartes ofereixen cargols, llom amb col i les clàssiques sopes mallorquines, també fetes amb col i pa, perquè hi va haver una època en què tot s’aprofitava. Els menús inclouen així mateix el conill amb ceba, les albergínies farcides, les costelles de me (xai) i el tombet, una fregida de patates, albergínies i pebres banyats en salsa de tomàtiga que acompanya la carn o el peix. A l’hivern, són habituals l’arròs brut i la porcella; a l’estiu, un trempó de primer. De postres, gelat d’ametlla i gató, un bescuit del mateix fruit.

El conreu de la vinya a l’illa s’inicià a l’època romana. La finca del celler Macià Batle amb la serra de Tramuntana de fons
El conreu de la vinya a l’illa s’inicià a l’època romana. La finca del celler Macià Batle amb la serra de Tramuntana de fons

La compra i venda d’ametlles con-tinua essent un dels negocis importants de l’illa. Hi ha qui creu que, l’any 1770, fra Juníper Serra va exportar les ametlles i les anous a terres americanes, on era missioner. D’aquí en sortirien les famoses nous de Califòrnia, que, paradoxalment, farien la competència a les mallorquines. Mite o veritat, la casa del franciscà de Petra ara és un museu. La vinya es cultiva as Pla des de la dominació romana. El clima típicament mediterrani, amb hiverns moderats i estius llargs i secs, la proximitat de la mar i el terra calcari argilós fan que les condicions del terreny siguin òptimes per al raïm.

L’any 1999 es creà el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pla i Llevant. Situat al Molí de n’Amengual, a Porreres, té dotze cellers inscrits, com els de Miquel Oliver, Jaume Mesquida, Can Majoral o Armero i Adrover. Destaquen els vins blancs de chardonnay, amb aromes marcades de fruits tropicals, o de vainilla si s’han fermentat dins bótes de fusta. Els moscatells tenen aromes florals, i els diferents tipus de raïm utilitzats als vins negres fan que es caracteritzin pel seu color intens i el seu gust complex. La collita del 2000 va ser excel·lent. Ja que som a Porreres, tastarem les típiques galetes de coco, una de les peculiaritats gastronòmiques que encara es conserven. D’altres s’han perdut, com el cultiu de tàperes, per exemple, a pesar que la llengua amb tàperes continua essent un dels plats forts de la gastronomia illenca.

A Mallorca hi ha dues DO vitivinícoles (Pla i Llevant i Binissalem), amb 1.000 ha de vinya

Antigament, les famílies obtenien una part dels seus ingressos venent orellons al mercat: collien els albercocs, els xapaven i els assecaven als canyissos que fabricaven. Abans que es perdés del tot, l’empresa Can Parrí ha recuperat aquell sistema artesà. A Vilafranca de Bonany encara podem comprar tomàtigues seques, i a Llubí se celebra al novembre la Fira de la Mel. Però, en general, la fil·loxera o l’arribada dels turistes féu que, a partir dels anys seixanta, la gent anàs abandonant el camp per dedicar-se al sector dels serveis, cas de Montuïri, per exemple. Mentre, la tradició es cou als forns per a autòctons i visitants: panades, rubiols, coques de verdura, cocarrois i, sobretot, les ensaïmades són dipositaris d’un gust que agrada a tothom i que és el gust de sempre.