5 talaies sagrades per descobrir aquest hivern

A la vora del riu Noguera Pallaresa, aquest nucli despoblat és un dels espais més idíl·lics de l'Alt Aran. L'estampa és de postal: un poble abandonat envoltat de prats (sovint blancs a l'hivern) i presidit pel santuari, un edifici del segle XVI amb un origen romànic del XII. L'experiència a l'hivern és única perquè l'accés rodat està restringit per la neu. S'hi ha d'arribar des del pla de Beret (7 km) a peu, amb raquetes o esquís, tot i que el refugi Amics de Montgarri també ofereix l'opció d'arribar-hi amb trineu de gossos o amb moto de neu. Un cop allà, el silenci de la vall només el trenca el riu.

Jacint Verdaguer, que coneixia aquestes terres pam a pam, la va descriure a L'emigrant com "l'ermita al cel suspesa". No hi ha millor definició. Enfilat a 1.246 metres d'altitud, al límit sud del Bisaura, aquest santuari és el gran balcó de la Catalunya Central. A l'hivern, regala un espectacle únic: mentre la plana de Vic queda submergida sota una boira espessa i persistent, Bellmunt sol quedar per sobre, gaudint del sol com una illa en un mar de núvols. Des de la roca que hi ha al nord-est (camí de Vidrà) tindreu la millor foto, amb el Pirineu nevat de fons.

Al sud, la muntanya es tenyeix de vermell. A Mont-roig del Camp, suspesa sobre la pedra rogenca que dona nom al poble, trobem una de les ermites més màgiques de Tarragona. L'ermita de la Mare de Déu de la Roca sembla fer equilibris impossibles i ofereix una panoràmica neta que baixa per la plana fins a trobar el mar. Aquesta fusió de roca vermella, cel d'hivern i blau marí és tan potent que el jove Joan Miró la va immortalitzar en els seus quadres. És el mirador perfecte per entendre el paisatge del Camp de Tarragona. 

Pocs llocs a Catalunya provoquen tanta impressió com aquest. L'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa està situada al capdamunt d'un penya-segat vertiginós sobre el pantà de Canelles, vigilant l'entrada del congost de Mont-rebei. És un lloc de llegendes i remeis impossibles: la tradició diu que, per curar el mal de cap o trobar parella, cal fer tres tombs a l'ermita. Una "recepta" irònica, ja que l'edifici està tan al límit de la roca que fer-hi la volta és una fita impossible (i perillosa!). Millor conformar-se amb la vista espectacular sobre l'aigua.

Als peus de les Roques de Benet, les formacions més emblemàtiques dels Ports, aquest antic convent franciscà (conegut com a Sant Salvador d'Horta) respira una pau antiga. L'edifici queda empetitit per la grandiositat de la muntanya de Santa Bàrbara que l'escolta. Tot i que no està al cim, la sensació de recolliment i de contacte amb la natura salvatge és absoluta. És un destí per als cercadors de silenci, on l'arquitectura simple i austera del convent dialoga amb la pedra nua del massís.