Vivim en l'era de la geolocalització, en què n'hi ha prou amb fer un clic per saber les coordenades exactes de qualsevol imatge captivadora. Quan fullegeu el dossier central del número 'Tresors dels Pirineus', comprovareu que hem pres una decisió radicalment diferent. Hem amagat de manera deliberada la localització precisa de la fotografia de portada i d'alguns dels paratges més magnètics que ha recorregut el fotògraf Álvaro Sanz en aquesta cinquena Expedició Descobrir, especialment a la Garrotxa. No es tracta d'un descuit d'edició, sinó d'un compromís ferm amb el país que divulguem.
La fragilitat d'un paisatge que cal protegir
L'Álvaro Sanz ho explica amb molta claredat a la seva crònica de la Garrotxa, just després de conversar amb la guia local Montse Bartra. Popularitzar un indret feréstec, per molt bones intencions que tinguem, és sovint l'avantsala de la seva massificació i, inevitablement, de la seva degradació. Donar la ubicació exacta d'un gorg solitari o d'una cova on encara es respira el silenci obliga, a la llarga, a aplicar restriccions per salvar l'espai de l'excés de petjades. Per això, mentre que en altres paratges més preparats sí que aportem dades concretes en els peus de foto, en els racons més vulnerables de l'Alta Garrotxa l'Álvaro s'ha proposat no donar-ho tot mastegat.
El valor incalculable dels guies locals
L'objectiu d'aquest misteri no és frustrar el lector, sinó alimentar-ne la curiositat més autèntica i reivindicar la figura clau d'aquesta revista: el guia de muntanya. En aquesta expedició, els guies deixen de ser un simple recurs de seguretat per convertir-se en les úniques claus capaces d'obrir indrets secrets. Com aprèn l'Álvaro durant el viatge, un paisatge no només es camina, sinó que es tradueix gràcies a qui en sap l'idioma. Ells són els qui us faran veure una antiga plaça carbonera on la resta només hi veu terra fosca, i els qui us guiaran cap a l'ànima del territori sense dependre de cap aplicació de mòbil.
Un compromís amb el futur
Igual que fa uns mesos us explicàvem l'esforç gairebé científic per capturar un avió davant la Lluna, o la dedicació de tot un any per documentar l'esclat de la tardor a l'Aran per oferir-vos l'excel·lència periodística, aquest número consolida la nostra manera de fer. El bon periodisme de viatges no només ha de mostrar la bellesa, sinó que ha de garantir que aquesta bellesa continuï existint per a les generacions futures.
Us convidem a tancar el cercador, a deixar el GPS a la butxaca i a contractar un guia local. Descobriu aquests tresors per vosaltres mateixos, amb el convenciment que, com ens recorden els protagonistes d'aquest número i com diu el lema del Descobrir, només quan es coneix de debò un lloc s'arriba a estimar, i només quan s'estima, es cuida.
Aquest article es va publicar en el número 332 del Descobrir (Novembre 2026)