El Parc del Torrent de la Font i Turó de l’Enric
Sota l’aparença d’un senzill turó s’amaga un tresor geològic, un refugi per a espècies de flora i fauna, i un impactant mirador sobre el corredor del Torrent de la Font, el mar, la Serralada de Marina i el pla de Barcelona. Des del turó de l’Enric, que comparteix protagonisme amb el turó d’en Caritg i el d’en Peixau, observem el Torrent de la Font, una de les rieres que ha condicionat el desenvolupament urbà de Badalona. La Serralada de Marina ha condicionat la morfologia d’alguns dels nuclis urbans més destacats de l’àrea metropolitana. L’aigua que recollia la serralada brollava fins al mar a través de torrents i rieres, d’aquí l’existència de la riera de Pomar, la de Canyadó, la de Montalegre i el Torrent de la Font. Aquest últim s’ha convertit en un rellevant corredor verd i un atractiu parc urbà. La seva exclusivitat resideix en les falles inverses i en els afloraments calcaris molt poc freqüents que es troben al llarg del turó, materials geològics de 300 milions d’anys que s’estenen entre Badalona i Montgat. També la biodiversitat revela la singularitat de l’espai. En 3,9 hectàrees de turó s’hi ha trobat el 12,5% de la flora present a la Serralada Litoral Central, on destaca la ginesta vera, màquies d’alzina, calcícoles i llistons, a més de 40 espècies d’ocells que tothom pot consultar i ampliar a través del Visor de fauna del parc (amb.ico-apps.org/amb).
El Parc del Torrent de la Font i del Turó de l’Enric també és un espai ple d’història: a la xemeneia de la bòbila d’en Quatre Hores s’hi fabricaven antigament totxos, maons i teules amb els materials rogencs de la zona.
Els vestigis de la riquesa del torrent
L’aigua recollida pel Torrent de la Font ha estat històricament un element atractiu per a les civilitzacions que s’han assentat a l’entorn de Badalona. Ja els romans van construir-hi un aqüeducte que abastia la ciutat de Baetulo d’aigua procedent de la font que dóna nom al torrent, avui desapareguda. Actualment, podem accedir a l’aqüeducte des del carrer Pujol de Badalona i veure’n alguns dels 92 metres que es conserven del seu traçat subterrani. Si no ens desviem del mateix carrer Pujol arribarem a la plaça de la Medicina on, inscrustat a les parets, s’identifica un tram d’un altre aqüeducte, en aquest cas d’època indeterminada, però posterior al segle XV. Aquesta infraestructura abastia d’aigua els camps de conreu de la zona a través d’un molí –situat a l’actual Molí de la Torre– i que tindria el seu origen en una font o mina del Torrent de la Font.
