Parc del Turonet de Cerdanyola
La tarda agafa tonalitats rosades i la lluna, que s’amaga a les capçades dels pins, és gairebé plena. La vista és neta i es distingeix el Montseny, la serralada de Marina, Collserola, Sant Llorenç del Munt i l’Obac coronat per la Mola, i als nostres peus, Cerdanyola del Vallès. Som al parc del Turonet, una petita muntanya boscosa que fa cent anys es va començar a urbanitzar i on, a finals dels anys 60, s’hi havien de construir dues grans zones d’habitatges. Mai van veure la llum, gràcies al fort moviment d’oposició veïnal que es va despertar, tot i que en queda un testimoni: l’edifici mostra de 14 plantes on des d’aleshores viuen un bon grapat de famílies que el primer que veuen al matí són alzines, pollancres, acàcies, plàtans i pins pinyers, un d’ells, el Sentinella, de 17 metres d’alçària.
Com a parc, es va inaugurar l’any 1995 i no és gaire gran, però és un petit plaer creuar-lo de nord a sud pel camí principal, perdre’s pels senders, veure l’àrea de jocs infantils en plena activitat, els adolescents estirats a l’herba o jugant a la pista de bàsquet o una colla d’adults i nens celebrant un aniversari als bancs de fusta. Hi ha vida, aquí, i vida de talla ben petita. De fet, la passada primavera, l’AMB hi va instal·lar l’anomenat Jardí de les Papallones per convertir-lo en un refugi de lepidòpters, libèl·lules i altres insectes que contribueixen a la biodiversitat i que són bioindicadors de salut ambiental. Al costat hi ha una altra intervenció, l’Hotel d’Insectes per a aràcnids, amfibis i rèptils que troben entre els troncs, branquillons, escorces o pedres un cinc estrelles on passar l’hivern. Una bassa i moltes plantes aromàtiques s’integren en aquest petit cicle de vida.
Fomentant vincles
El jardí del Turonet de Cerdanyola s’ha convertit en un espai participatiu on tant les escoles com els usuaris de la Jugatecam-biental tenen un paper reservat. De fet, la seva execució ja es va dur a terme amb la seva col·laboració i grans i petits es van embrutar les mans ben a gust per fer desenes de plantacions. La intenció és que tots aquells qui ho vulguin també ajudin en les tasques de manteniment i reposició dels exemplars malmesos o de l’horta ecològica, o en el control del bon estat de l’aigua de la petita bassa. Encara un últim projecte, igualment didàctic i educatiu, és el que ja es desenvolupa en altres parcs de la Xarxa de Parcs de l’AMB i és la col·locació de caixes niu en alguns arbres, el control d’ocupació de les aus, l’anellament dels pollets i la neteja, si convé, d’aquestes petites llars per a la fauna.
