La Collserola tranquil·la i amable

En ciutats tan densament poblades com les de l’Àrea Metropolitana, les reivindicacions veïnals i el treball de les administracions han permès alleugerir l’ofec d’aquestes urbs tot reservant i condicionant importants zones verdes. Són els parcs urbans, autèntics pulmons enmig de la munió de construccions.

A escala més gran, infraestructures com el parc natural de la Serra de Collserola donen una nova dimensió a les possibilitats del lleure a l’aire lliure. En aquest escenari d’espais verds es mou l’itinerari que proposem, en què enllaçarem el parc del Turonet, a Cerdanyola del Vallès, amb la part més nord del parc de Collserola. Us proposem, doncs, un itinerari que uneix dos espais verds ben diferents: un d’urbà i un altre de més feréstec.

El parc del Turonet, el punt de partida i arribada, forma part de la Xarxa de Parcs Metropolitans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i és una extensa àrea verda (9,5 ha) amb un disseny cuidat que combina diversos espais de lleure i equipaments esportius.

Un camí principal travessa el parc de nord a sud, i també hi ha senders alternatius que menen als diferents àmbits del parc. La vegetació és mediterrània, amb pins, alzines, pollancres, plàtans…

A l’extrem del parc, ens deixem caure pel carril bici del passeig d’Horta que mor a la riera de Sant Cugat, després dels darrers edificis de Cerdanyola. Una de les arcades, encara dempeus, de l’intermitent aqüeducte que acompanya la riera fa de modest arc de triomf sobre la pista que seguim.

El camí avança penetrant en zona boscosa, cada cop més densa. És còmodament ciclable, ample i senyalitzat, com no pot ser d’altra manera: acabem d’entrar al parc natural de la Serra de Collserola i la normativa ciclista del parc obliga a respectar els itineraris marcats.

Seguim les indicacions de Can Coll. El camí va jugant en terreny majoritàriament obac, de vegades al costat de petites rieres, on a les alzines i pins se’ls ajunten els canyissars.

L’olor de costellada ens indica que ens apropem a Can Coll, àrea de lleure molt ben equipada. Allarguem una mica la jornada, fem 800 metres per la BV-1415 i agafem el camí de Can Borrell. El terreny és més obert, amb més ús agrícola que fins ara.

Molt poc abans d’arribar al pi d’en Xandri trenquem en pujada cap a la torre Cendrera, des d’on podrem veure el famós pi, darrere el perfil de Sant Cugat amb el seu monestir i, al fons, Montserrat. Una divertida baixada ens porta de tornada a Can Coll i desfent camí tornem al parc del Turonet. 

El pi d’en Xandri

Val la pena apartar-se de l'itinerari 100 m cap a Sant Cugat, a meitat de ruta, per contemplar aquest arbre monumental. Es tracta d'un pi pinyoner que, segons anàlisis fetes, va germinar cap al 1774, o sigui que té pràcticament 240 anys. No solament l'edat impressiona, sinó també el seu físic: 23 metres d'alçària, un perímetre de tronc de 3,2 metres, una soca de 3,6 metres d’ample i la capçada de 21 per 15 metres.

La capçada és allargada perquè hi ha una gran branca que creix horitzontal —hi ha qui diu que per culpa d'un llamp i hi ha qui diu que per les històriques nevades del 1962. El nom li ve d'un pagès anomenat Xandri, els terrenys del qual estaven delimitats per aquest pi.

Aquesta ruta va ser publicada al número 188 del DESCOBRIR.