Tarragona. Totes les cares d'una ciutat increïble

El llegat històric i una excel·lent oferta gastronòmica fan de la capital del Vallès Oriental una destinació ideal per passar-hi un cap de setmana. Xavier Adell (text)

Rellotges de sol Fins que els avenços tècnics no els relegaren a simples elements decoratius, a les acaballes del segle XVIII, els rellotges de sol van dominar el temps als països catalans hi han deixat una bona emprempta. Emma Aixalà (text), Oriol Clavera (fotografia)

Totes les cares d'una ciutat que sorprèn a cada cantonada Rafael López-Monné (fotografia)

Orgullosos del passat gloriós que hi ha a les pedres de la seva ciutat, els tarragonins es mostren altius i satisfets. El Fermí Fernández, tot i que va néixer a Londres, és, en aquest sentit, un tarragoní més, amb el sentiment tatuat a la pell. Fermí Fernández (text)

Una corona d'espais naturals de gran valor encercla biològicament l'urbs Any 2009 dC. Tot Tarragona està dominada per la trama urbana i la indústria. Tot? No! Alguns espais d'alt interès natural resisteixen a ser transformats. La seva preservació és un tribut a la mediterraneïtat més irreductible. Oriol Margalef (text)

Voltes, arcs, i murs romans sorgeixen en racons inesperats En lloc de destruir el llegat romà, els tarragonins de l'edat mitjana van aixecar cases i carrers damunt les restes antigues, ajudant a preservar-les. Avui trobem trossos de passat romà a cada cantonada. Cinta S. Bellmunt (text)

Passegem per la part alta entre galeries i tallers de creadors El barri de la Part Alta, que envolta la catedral, ha experimentat una gran revifada en els últims anys. Molts artistes i creadors han decidit instal·lar-s'hi i han donat nova vida als seus carrers i places. Isaac Albesa (text)

Els pescadors del serrallo naveguen per la història del seu barri Barques, pescadors, llotja, subhastes, romesco, rossejat, peix, malnoms, sal, Gremi de Marejants, Xiquets, Diables, carrerons, passeig marítim, terrasses a la fresca, xarxes... Parlem de Serrallo. Sara Sans (text)

Diversió i tradició van de la mà en les cites del calendari tarragoní És difícil trobar una celebració tan radiant com les Festes de Santa Tecla. Simbiosi de patrimoni i contemporaneïtat, abasseguen minut rere minut i han esdevingut el tret identitari més unànime dels tarragonins. Jordi Bertran (text)

Les dues paraules del títol comencen igual i, tot i que no tenen res a veure l'una amb l'altra, l'escriptor Narcís Comadira hi juga per començar el seu tomb particular per la ciutat. Narcís Comadira (text)

Quin millor passeig, serè i planer, hi pot haver per esperar l'hora de l'àpat que anar tot xino-xano ramblejant? La Rambla Nova de Tarragona, a més, ens ofereix un final únic i espectacular sobre la Mediterrània. Xavier Amat (text)

Enguany es compleix el 1.750 aniversari del Fructuós, bisbe de Tarragona, i dels seus diaques Auguri i Eulogi. Una ruta rememora els passos que devien seguir en les seves últimes hores i l'anada dels cristians fins al cementiri per entrar-hi les despulles. Xavier Amat (text)

Encara dins el terme de Tarragona, el castell de Tamarit s'alça solemne a primera línia de mar des del segle XI. Volem arribar a trucar-hi a la porta i ho farem passejant per la Reserva Natural de la Desembocadura del Gaià. Xavier Amat (text)

Tres persones resideixen tot l'any a Rubió, el poble habitat més alt del país, situat a 1.687 metres d'altitud a la vall de Siarb. El municipi de Soriguera, al qual pertany, aplega catorze poblets de pedra vermella envoltats per una natura esponerosa. Ens endinsem al Pallars en estat pur. Joaquim M. Pujals (text), Alfons Rodríguez (fotografia)

El riu que bateja una vall amb color de vinya Carme Escales (text), Paul Palau (fotografia)

La ruta ens permetrà conèixer alguns dels trets característics de la subcomarca de la baixa Tordera: petits aiguamolls, rieres i torrents que desguassen a la Tordera tot alimentant una espessa vegetació de ribera, rouredes i pins. Jordi Avellaneda (text i fotografia)

La mirada se'ns perd des de la vall d'Aro fins a la mar, des de les Gavarres fins a Ardenya. Aquests és el premi que obtenim pel nostre ascens al castell de Solius, un enclavament privilegiat des d'on es dominen els terrenys del Baix Empordà i de la Selva. Marta Montmany (text i fotografia)

A l'extrem del pla de Busa, al Solsonès, hi destaca el Capolatell, una talaia natural que també rep el nom de 'presó de Busa', ja que en la guerra del Francès va ser utilitzada amb aquest fi perquè tan sols era accessible a través d'una rampa que es retirava després de portar-hi els presoners. Cecília Lorenzo (text), Jordi Folch (fotografia)