Anuncia't al Descobrir
OFERTA ESPECIAL -45%
SUBSCRIU-T'HI ARA I GAUDEIX TOT UN ANY D'UN DESCOMPTE ÚNIC!
Portada papallones
Número 276 - Març/Abril 2021

Salvem les papallones

En aquest número

Món Descobrir

El futur de la posidònia

La posidònia és capaç de capturar tota mena de plàstics que han estat abocats al mar i expulsar-los a la platja amb l’ajuda de l’onatge. Així ho constata un estudi desenvolupat per investigadors de la Universitat de Barcelona que descriu, per primera vegada, quin mecanisme utilitza aquesta planta marina endèmica de la Mediterrània per tal de retornar a terra ferma una part dels plàstics que havien anat a parar al mar. Text: Laia Creus Badia

Dossier central / Salvem les papallones

El viatge de la biodiversitat

Un periple vital pel nostre territori El biòleg Jaume Sañé ens condueix per l’extraordinària riquesa del patrimoni natural català a partir de la seva experiència, des dels seus inicis d’estudiant i fins a l’actualitat, en què ha esdevingut un conegut divulgador de la fauna i la flora del nostre país, avui en declivi. L’amor per la natura ha de ser llavor de futur. Text: Jaume Sañé

Dossier central / Salvem les papallones

La papallona més canalla

Volem entre alzines i suredes per veure la papallona de l'arboç Majestuosa i bonica, la papallona de l’arboç ('Charaxes jasius') crida l’atenció per la mida i per unes acolorides ales que barregen blancs, negres, taronges i blaus. Malgrat la seva elegant aparença, qui la coneix bé sap que, en realitat, és la papallona més canalla de totes. El seu vol ens porta fins als alzinars i suredes del Parc del Montnegre i el Corredor, on abunda també el cirerer d’arboç, l’arbust preferit de la seva eruga. Text: Laia Creus Badia

Dossier central / Salvem les papallones

La icona de l’alta muntanya

L'apol·lo és una papallona de nom diví que trobem a les altures, en prats florits i fràgils Pugem a les muntanyes del Pirineu per tenir opcions de veure l’apol·lo ('Parnassius apollo'), una papallona que viu als prats d’alta muntanya, florits a la primavera i l’estiu. Sorprèn per la seva mida i els seus colors, que despisten els depredadors. No són la seva única amenaça: el canvi climàtic i la pèrdua del seu hàbitat posen en risc la seva supervivència. Text: Xavier Duran Escribà

Dossier central / Salvem les papallones

Una migració de 3.000 km

La papallona tigre arriba des de l'Àfrica i es reprodueix al Delta La vistosa papallona tigre ('Danaus chrysippus'), emparentada amb la monarca americana, viatja des del nord d’Àfrica fins al delta de l’Ebre i altres aiguamolls costaners, on es reprodueix i mor, perquè, de moment, no aconsegueix sobreviure a les temperatures de l’hivern. Busquem-la en entorns d’aigua dolça. El seu color taronja segur que ens cridarà l’atenció. Text: Joaquim M. Pujals

Dossier central / Salvem les papallones

La gran sorpresa del bosc de ribera

La vellutada del salze ens porta a les ribes exuberants dels nostres rius A la vora de l’aigua, sota l’ombra d’imponents oms, pollancres o salzes, la vellutada del salze ('Nymphalis antiopa') busca aliment per créixer i parella per procrear. És una papallona preciosa, molt cobejada pels amants dels lepidòpters. Hi ha països on ja s’ha extingit, però aquí tenim la sort de trobar-la als boscos de ribera de la meitat nord del Principat. Un privilegi que podem perdre si no neutralitzem les amenaces que posen en perill aquests hàbitats. Text: Lídia Hervàs i Pardo

Dossier central

Llampant, majestuosa, prodigiosa

La macaó és la reina dels conreus de secà mediterranis La macaó, o papallona reina ('Papilio machaon'), és una de les papallones diürnes més boniques i comunes de les nostres terres. La seua vistosa coloració al·ludeix a l’extrema toxicitat que posseeix, cosa que la protegeix de l’atac de nombrosos depredadors. La trobarem en ambients agrícoles de secà com els del Priorat, on als marges i als camins creixen les seves plantes preferides. Text: Martí Dominguez Martí

Dossier central / Salvem les papallones

La carnívora de la família

Seguim el vol de la formiguera gran pels prats de dall La vida de la formiguera gran (Phengaris arion) està íntimament lligada a la d’unes formigues que fan el niu als prats de dall. En traiem l’entrellat en aquest article, que explica per què l’alteració d’un hàbitat genera un efecte dominó que pot acabar amb l’extinció d’una espècie. Text: Joaquim Elcacho Clemente

Dossier central / Salvem les papallones

L’estrella de la nit

La graèllsia és la papallona nocturna més bonica d'Europa De la mà de Josep Ylla, el màxim expert en la graèllsia (Saturnia isabellae), revivim el cicle d’aquesta papallona nocturna de color verd maragda tan bella. I gràcies a ella viatgem als boscos de pinassa i pi roig, uns hàbitats molt estesos a casa nostra, del Prepirineu fins als Ports i el massís del Penyagolosa. Text: Jaume Sañé

Dossier central / Salvem les papallones

Passem a l'acció

La biodiversitat, cosa de tots La supervivència de les papallones no és una causa noble i prou, sinó un acte de responsabilitat que demana la col·laboració de tothom. Hi ha moltes accions que poden afavorir la tasca d’aquestes i altres pol·linitzadores fonamentals per a la bona salut de la biodiversitat. En aquest article expliquem algunes d’aquestes iniciatives i animem la comunitat Descobrir a participar de la nostra pròpia campanya de suport a les papallones arreu del territori. Text: Cecília Lorenzo Gibert

Especial: Estat de la natura a Catalunya

La raó de ser de l’informe

Per què és necessari conèixer l’evolució de la biodiversitat en els últims vint anys? Com s’ha fet aquest estudi tan exhaustiu? Text: Núria Pou / Gemma Gual

Una natura que es va empobrint

Els canvis en el paisatge alteren de forma irremissible les nostres espècies Per primer cop, Catalunya disposa d’un informe que mostra com ha evolucionat la natura al nostre país els darrers vint anys. El treball és fruit d’un notable esforç col·lectiu i aporta dades preocupants. Amb els ulls d’un falciot, revisem els canvis que ha experimentat el paisatge i la davallada que han patit moltes espècies animals. Text: Xavier Basora

La vellesa és un grau

Necessitem més boscos madurs per afavorir la biodiversitat L’abandonament de les pastures i els conreus ha fet augmentar la superfície fores-tal i la quantitat de vegetació dels boscos. Però són massa joves. Els boscos ma-durs, que triguen centenars d’anys a fer-se, són més necessaris per a moltes espècies animals perquè són més complexos i rics. És un dels punts clau que destaca l’informe 'Estat de la Natura a Catalunya 2020' en el capítol dedicat als boscos i els matollars. Text: Cristina Serret

La pagesia i la ramaderia són estratègiques

La recuperació dels conreus tradicionals pot enfortir la salut de la fauna i la flora El camp català ha viscut les últimes dècades un procés d’intensificació agrícola i d’abandonament de pastures i conreus. I això ha desencadenat la pèrdua conti-nuada de la biodiversitat, especialment d’ocells esteparis, però sobretot de papallones de prat, que han perdut fins al 75% de la població en només vint-i-cinc anys. Text: Oriol Gracià Carles

Els rius de la globalització

Els sistemes aquàtics s'empobreixen per l'extracció i la contaminació Quan parlem dels ecosistemes d’aigües continentals, les dades que ens aporten els experts ens diuen que no ens podem relaxar. Accions generalitzades actual-ment com la captació massiva d’aigua, l’alteració dels cursos fluvials, la contaminació i la introducció d’espècies invasores no conviden a l’optimisme. Però encara és possible salvar aquests ecosistemes. Text: Jaume Barrull Castellví

Un mar que s’apaga

La vida marina és cada vegada més escassa a la costa catalana Tot i formar part de la regió de la Mediterrània que té uns indicadors de biodiversitat més alts, la flora i la fauna del litoral català es troben en un alarmant procés de degradació degut a factors com la sobrepesca, el canvi climàtic o la urbanització de la costa. Cal aplicar mesures que permetin corregir aquesta tendència. Text: Laia Creus Badia

El full de ruta per recuperar la biodiversitat

La Generalitat planifica les accions que caldrà impulsar en els pròxims 10 anys Només des del coneixement es poden revertir els estralls dels últims anys a la natura i la biodiversitat de casa nostra. L’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat és la resposta a tots els desafiaments que enfrontarà el medi durant la dècada que comença. Text: Gemma Castanyer i Mora

  • Subscriu-t'hi ara
    ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!
  • Llegeix-nos a iQUIOSC
    iQUIOSC.cat és un quiosc digital a través del qual ens pots llegir en iPad, iPhone o a l'ordinador (Mac o PC).
Cercador de revistes

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació