Pels voltants de l’estany de Sils

L’itinerari recorre un dels espais naturals més emblemàtics de la Selva, l’estany de Sils, un aiguamoll que combina els ambients forestals amb les plantacions de pollancres i els prats de dall i herbassars, i que acull interessants espècies animals. Al llarg dels segles, l’estany ha sofert diferents intents de dessecació; els més definitius es van produir a partir del segle XVIII. Les raons que van impulsar aquesta mesura van ser dues: la lluita contra les malalties que es produïen per l’estancament de les aigües i la necessitat de noves terres de conreu. Uns segles més tard, el 1998, es va iniciar la recuperació d’aquest espai natural tan interessant, gràcies a un projecte Life impulsat per l’Ajuntament i la Fundació Natura i amb el suport de la UE. Iniciem el nostre passeig a l’estació de tren de Sils, tot dirigint-nos al carrer de Pere Porter, que ens condueix directament al nostre objectiu. Travessem un pontet de fusta i ja som al camí perimetral que encercla l’estany. Cal seguir les indicacions del Passeig per l’estany. El recorregut, sempre molt planer, ens porta a una terra i a unes aigües plenes de llegendes, com la d’en Pere Porter, un pagès de Tordera que es veié apressat per un deute familiar cancel·lat, però que no havia estat registrat pel notari. De camí a Maçanet de la Selva, on anava a recollir diners per pagar el presumpte deute, va conèixer un mosso que s’oferí a ajudar-lo. Tot muntant a cavall descobrí que el desconegut era el diable, però ja no va poder recular i es van precipitar aigües avall de l’estany de Sils fins arribar a l’infern. Allà va trobar en Gelmar Bonsoms, notari d’Hostalric, que li va indicar el lloc on podia trobar l’acte de pagament del deute. Pel recorregut anirem trobant diferents aguaits per tal d’observar la interessant fauna de la zona, ocells com el martinet blanc i el bernat pescaire. I si parem atenció, arran de la sèquia, podrem sentir el cant del rossinyol bord, del balquer i del rascló. Un mirador panoràmic ens ofereix una interessant vista del conjunt. També podem parar atenció i mirar de trobar alguna marca de sant Martí, ja que conta la llegenda que aquest sant i l’àngel caigut van acordar fer un salt a través de l’estany de Sils per veure qui es mereixia guiar les ànimes de la zona. El diable va caure al mig de l’estany i va anar a parar de dret a l’infern; sant Martí aconseguí de travessar l’estany d’un salt, tot deixant unes petjades en forma de creuetes.

Aquesta ruta va ser publicada al número 122 del DESCOBRIR.