L'or de Valls

La gran festa de la calçotada, un fenomen social i econòmic

A les 11 del matí comença a la plaça de l’Oli la demostració de coure calçots a la graella.
A les 11 del matí comença a la plaça de l’Oli la demostració de coure calçots a la graella. FOTO: Ferran Aguilar
25 de gener de 2015 a les 00:00
Guardar a favorits

El meu avi va formar part de la lleva del biberó, va ser un d’aquells nens convertits en soldats que van lluitar als fronts per defensar la República. La seva destinació va ser Valls, on caigué pres pels franquistes i va quedar captiu a la presó de Pilats de Tarragona. Les gestions d’un bon amic el van treure d’una condemna a mort segura i el van fer continuar amb la seva vida a Barcelona.

Ja més gran, el meu avi va decidir que cada any aniria a fer una calçotada a Valls per celebrar que allí havia tornat a néixer. Gràcies a això, algú amb poca tirada cap al Camp de Tarragona va conèixer algunes de les masies amb més nom de Valls on a la primeria dels anys vuitanta es feien ja calçotades, com és el cas de la Masia Bou, una de les pioneres. La calçotada va traspassar les parets de les masies i va sortir per primera vegada al carrer el 1982. A Valls s’hi va celebrar una jornada dedicada als calçots, amb motiu del I Congrés de Cuina Catalana, que aplegava actes i propostes populars arreu del país. La iniciativa de fer calçotades al carrer va tenir tant èxit que van decidir repetir-la any rere any. Així naixia la Gran Festa de la Calçotada, que es fa el darrer diumenge de gener des de fa més de trenta anys.

La primera demostració urbana

La plaça de l’Oli va ser l’indret triat per fer la primera Gran Festa i la primera demostració urbana de com s’havien de coure els calçots. Com recorda el seu fundador, Rafael Castells, “la calçotada deixava de ser una cosa exclusiva de les masies i la ciutat agafava el relleu per donar un impuls definitiu a una tradició cent per cent de Valls i l’Alt Camp”. Els calçots han esdevingut l’autèntic or de Valls. Actualment durant els quatre mesos que s’allarga la temporada de les calçotades (novembre, desembre, gener i febrer) es calcula que generen un moviment d’uns setze milions d’euros, segons dades de la Cambra de Comerç de Valls. L’any 1982, només sis restaurants feien calçotades; ara mateix hi ha prop de cinquanta restaurants a l’Alt Camp que s’han especialitzat en aquests àpats. La febre d’or de Narcís Oller ha ressuscitat amb forma de ceba llarga.

L’origen de la Gran Festa de la Calçotada l’hem trobat fàcilment. Però no és tan senzill determinar quan es van començar a fer calçotades. Els estudiosos creuen que va ser a les acaballes del segle xix. És a l’any 1895 on se situen les primeres festes per degustar aquest menjar en algunes masies de l’Alt Camp, segons dades del mateix Ajuntament de Valls.

Passejar-hi i perdre-s’hi

Com a ciutat, Valls manté aquella essència de poble, de poble gran que el fa un lloc agradable per passejar i per perdre’s una bona estona pels carrers del seu nucli antic, on molts cops un té la sensació que el temps ha atrapat la nostàlgia. Rafael Castells, secretari de la Cambra de Comerç de Valls i organitzador principal de la Gran Festa de la Calçotada, ens recomana aquest exercici per conèixer gairebé des de dins aquesta Festa emblemàtica, que ja és tot un símbol.

Aquest any s’arribarà a la trentatresena edició amb una afluència mitjana que frega els quaranta mil visitants. Valls ha aconseguit transformar una tradició familiar en una festa popular catalana. La Gran Festa de la Calçotada mou prop de cent voluntaris i té una característica especial de la qual pocs esdeveniments poden presumir: després de més de trenta anys de celebrar-se anualment, mai no hi ha plogut. Segons els organitzadors, santa Úrsula i la Mare de Déu de la Candela protegeixen aquesta festa que dóna vida a Valls.

Una dada curiosa sobre la cita vallenca: no ha plogut mai durant la jornada

Rafael Castells explica que sovint hi ha turistes que arriben a l’aeroport del Prat i baixen directament a Valls. “L’hora perfecta per arribar són entre les deu i les onze del matí i anar a la plaça de l’Oli, on ja couen els calçots”, assegura. Des de la plaça de l’Oli, punt neuràlgic de la Gran Festa, anirem per Sant Oleguer i el carrer Major fins a la plaça del Blat, on en aquella hora ja es poden veure dos concursos exposats, el de les salses dels calçots i el del cultiu. Aquest últim ha servit els darrers anys per potenciar la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls.

Deixant enrere la plaça del Blat, on segur que tornarem durant el dia, s’enfila el carrer de la Cort. En aquest trajecte, a més d’admirar algunes façanes modernistes i la capella del Roser, arribarem fins a la plaça de la Font de la Manxa, on contemplarem el monument als castells i veurem la sortida del seguici popular a dos quarts d’una.

Ho sabíeu?

Les tres places

El cor de Valls batega en tres places emblemàtiques. Anem una per una a fi de conèixer quins tresors amaguen.

  • El pati: Plaça que esdevé el centre de la vida vallenca. Era l’antic pati d’armes del castell de Valls. S’hi celebren tota mena d’esdeveniments socials de la ciutat. Dins del Pati podem trobar Ca la Massona, un edifici amb aires modernistes, i l’antic cinema de Valls, obra de Cèsar Martinell.
  • Plaça de l'oli: Els vallencs la consideren una de les places més boniques de la ciutat. És la seu del mercat cada dimecres i cada dissabte. A la plaça de l’Oli va començar la Festa de la Calçotada i avui és el centre de la celebració i on es fan les demostracions de coure calçots.
  • Plaça del blat: Hi ha l’Ajuntament i és coneguda per les trobades que acull. La nit del 23 de juny, s’hi fa la sortida de les completes: tots els elements del seguici popular fan una ballada conjunta. El 24 de juny, s’hi celebra la diada de Sant Joan, que és el tret de sortida de la temporada castellera a Valls. Acull, a més a més, el Firagost (el primer dimarts d’agost), la diada de Santa Úrsula (el diumenge posterior al 21 d’octubre) i la cloenda de la temporada de castells.

Un dels plats forts és el concurs de menjar calçots que es fa a la plaça del Pati i que consisteix a veure qui és capaç de menjar-se més calçots en tres quarts d’hora. Els darrers anys el barceloní Adrià Wegrzyn n’ha estat el clar dominador, i en va batre el rècord en l’última edició després de cruspir-se 275 calçots, gairebé quatre quilos en quaranta-cinc minuts. La normativa no permet a Wegrzyn participar en l’edició d’aquest any, però el barceloní ja ha avisat que l’últim cap de setmana de gener del 2016 prendrà part en el concurs.

A la plaça del Blat es fan els concursos del cultiu i de les salses dels calçots

En les darreres edicions del concurs de menjar calçots han augmentat considerablement els participants estrangers, sobretot japonesos, que vénen en viatges organitzats per gaudir de la festa. A l’hora de dinar, el nostre amfitrió ens deixa triar entre entaular-nos o bé optar per la bossa que es ven amb dotze calçots, una terrina amb salsa, pa, pitet de roba i taronja, per fer una calçotada exprés, com un fast food, però de tradició i qualitat envejables.

El passeig per Valls s’acaba a la tarda amb una darrera visita a l’església arxiprestal de Sant Joan i amb una mirada a aquell campanar que presumeix de ser el més alt de totes les esglésies parroquials del país, amb els seus imponents setanta-quatre metres d’alçària.

La popularització de les calçotades arreu del país fa que avui en dia Valls reivindiqui l’autenticitat de la seva calçotada. Els vallencs volen protegir la festa tradicional, aquella de tota la vida, la que han vist a casa i que ha passat d’avis a néts en les últimes generacions, aquella calçotada que diuen que ha de ser amb àngel i ha de tenir com a teló de fons la serralada de Miramar; com a escenari, una masia vallenca, i com a platea, la ciutat de Valls amb el seu campanar alterós.