Pintades de roig, ocre, verd, taronja, violeta i tots els colors del blau, les antigues i humils cases de pescadors de la Vila Joiosa dibuixen una estampa de postal que desprèn vitalitat i alegria, i no és estrany que s’hagen convertit en l’emblema d’aquesta ciutat marinera. Però no només d’exuberància cromàtica presumeix la Vila, com és coneguda aquesta població situada entre Benidorm i Alacant. Quinze quilòmetres de platges —poc massificades—, una rica gastronomia de tradició pesquera, tres fàbriques de xocolate, un nucli antic emmurallat i nombroses torres de guaita són les credencials d’aquesta localitat medieval, assetjada durant segles pels pirates barbarescos i construïda sobre les ruïnes de la ciutat romana d’Àl·lon.
Divendres tarda
Encetem el nostre cap de setmana al port. La Vila sempre fou un poble de pescadors i, hui, la seua flota ronda les quaranta embarcacions. L’entrada dels vaixells és digna de vore i la vista de la badia des d’ací és immillorable. Cap a les 17 h comença l’espectacle de la subhasta, a la Llotja del Peix. No ens deixaran comprar, però ens farà venir aigua a la boca contemplar tot el que podrem tastar més tard. La Vila és sinònim de bona taula, i peix i marisc de qualitat. Sota la marca la Vila Gastronòmica, cada any s’organitzen jornades dedicades a l’arròs, la cuina marinera, la pebrereta (plat típic fet amb sangatxo de tonyina, carabassa i pebrera) o la Xocolatíssima. A la Cantina la Lonja podem prendre un cafè o, si hi hem arribat molt prompte, picar uns mollets acabats de pescar. Enfront de les drassanes, on encara continuen reparant-se naus, s’obri un passeig que porta a tres petites cales: Varadero, Tio Roig del Pal i Estudiants.
De tornada, recalarem en la Taverna Valenciana el Pòsit. Demaneu el menú degustació de tapes i vos xuclareu els dits amb les originals miniatures que prepara Toni Mayor, com ara la brandada de peix vilero o el foie gras sobre coca Maria a la planxa amb encenalls de xocolate. Voldreu tornar-hi seguit. Per dormir, hem triat els Apartaments HappyVila, al nucli històric.
Dissabte matí
Despertem de cara al Mediterrani, en una de les cases de pescadors construïdes en el segle XIX i convertides en moderns allotjaments turístics. Ens preparem per endinsar-nos en el món del xocolate, una indústria que va arribar a tenir trenta-set fàbriques a la Vila, de les quals només en queden tres: Valor, Clavileño i Pérez. Pugem per la Costera del Mar, seguint la muralla, i arribem al carrer de Canalejas, on s’han trobat les termes de la ciutat romana d’Àl·lon, una descoberta arqueològica pendent de museïtzar-se. Més amunt hi ha el Mercat Central, renovat el 2003 i recobert amb una carcassa de fusta. Temps per esmorzar. Podem fer-ho a la cafeteria Guzzi o, si voleu recrear-vos a plaer, a la Cantina Gallina, on cuinaran allò que compreu al mercat i només vos cobraran per la beguda. El Museu Valencià del Xocolate es troba a les instal·lacions de Valor. Notareu que hi esteu arribant quan una intensa olor inunde les vostres fosses nasals. La silueta del puig Campana us acompanyarà fins a la mateixa porta d’entrada d’aquesta empresa fundada el 1881 i on diàriament s’elaboren 65 tones de plaer dolcíssim. Podeu complementar la ruta a Chocolates Pérez, una empresa familiar molt més menuda i artesanal. Però mireu de no afartar-vos gaire. Per dinar, demanarem caldero de peix, amb el seu arròs a banda, a la Taverna Tres14.
Dissabte tarda
Arriba el moment d’explorar la vila vella i perdre’s pels seus encisadors racons. La població, fundada per Jaume II el 1300, conserva el traçat de vila nova cristiana, amb carrerons estrets i costeruts i petites places, com la de l’Església, on s’alça el temple fortalesa de l’Assumpció.
Conten que va ser idea dels pescadors pintar les façanes de colors cridaners per tal de reconèixer les seues llars des d’alta mar. Hui, aquell costum s’ha estès fins a esdevenir un dels trets més identificadors de la població. El pont que creua el riu de la Vila, o Amadòrio, ens ofereix una de les millors vistes, amb un mural multicolor de cases abocant-se al barranc per on baixa un filet d’aigua cap al mar.
Extramurs queda el Raval de Ponent, amb carrers deliciosos, com el del Pal. Des d’allí podem pujar a l’esplanada de l’antic castell, convertit en mirador. Quan us entre la gana, aneu al Zerca i tasteu-hi la tempura de bacallà amb mel i la cavalla en escabetx.
Diumenge matí
Al llarg dels segles XVI i XVII, la costa de la Vila va ser objecte de nombrosos atacs dels pirates barbarescos, i per protegir-la es va alçar un sistema defensiu de torres de guaita. Marxem cap a la de l’Aguiló, després de desdejunar de cara al mar, a la terrassa del T-Class. Cal desplaçar-se fins a la platja del Torres, a dos quilòmetres del nucli urbà en direcció nord. Aparquem al costat de la torre de Sant Josep, el monument funerari més gran i millor conservat de la península Ibèrica. Allí arranca la senda que, en poc més d’una hora, vorejant la mar i la cala nudista Racó del Conill, ens portarà al tossal sobre el qual s’alça la torre de guaita de l’Aguiló, del segle XVI, recentment restaurada.
La vista des d’allí és impressionant. Per sobre la silueta urbana de Benidorm, s’alcen indiferents al temps i als gratacels el puig Campana, la serra de Bèrnia, Oltà, el morro de Toix, el penyal d’Ifac i la serra Gelada. Amb aquesta visió a les nostres retines, desfem el camí i ens acomiadem de la Vila Joiosa gaudint d’un arròs del senyoret grandiós a l’emblemàtic restaurant Madrid.
Aquest article es va publicar en el número 204 del Descobrir (Febrer 2015)