De Portinatx a cala d’en Serra

Des de l’aparcament de la platja de Portinatx ja podem divisar el far des Moscarter. Sembla a prop, però no ho és tant. El camí està perfectament indicat amb fl etxes blaves o pilonets de pedres, tot i que amb la intuïció ja ens en podem sortir. Al cap i a la fi, és qüestió d’anar resseguint la línia costanera, tot i que si patiu un vertigen acusat més val que de tant en tant aneu prenent algun camí interior o us agafeu ben fort al vostre acompanyant. I és que els penya-segats són espectaculars, tallats per la força de l’aigua i el vent, amb pedres que semblen d’esponja. En aproximadament tres quarts d’hora serem sota del far, llarg i prim i amb franges blaves, envoltat d’un rudimentari mur de pedra.

Seguint el torrent

omés deixar enrere el far, el camí fa baixada fins que ens aboca en un torrent. Seguiu-lo sense por, tot i que hi hagi moments en què sembli que us trobeu enmig de la Lluna i ni tan sols s’hi escolti l’esclat de les onades, només les gavines que us sobrevolen i observen. El torrent va a parar directament a una caleta molt menuda, en què més val que no proveu d’estirar-vos-hi amb la tovallola ja que és plena de roques irregulars, però potser us ve de gust un bany. Ara cal escalar una mica, sense cap difi cultat, i seguir pel camí indicat, a voltes entre arbres i arbustos. De nou anem a parar a un torrent, en aquest cas més curt que l’anterior i que, com aquell, desemboca en una caleta de les mateixes característiques. Al cap de poca estona de deixar enrere aquest punt, per primera vegada el camí es fa més ample. El seguim i arribem a cala d’en Serra, amb uns escars (garatges) de barques molt casolans i que es poden veure a molts altres llocs de l’illa. Per tornar, ho podem fer per una carretera semiasfaltada rodejada de boscos i d’algunes plantacions que duu en poca estona directament a Portinatx.