Agramunt, dolça passejada

Amb orígens pròxims al 1070, Agramunt va ser fortificada pel comte d’Urgell Ermengol IV per fer front als àrabs. Quasi cent anys després, el 1163, Ermengol VII va concedir a la vila la Carta de Població. En un turó que està a una altitud de 337 m, flanquejat pel canal d’Urgell i el riu Sió, hi viuen uns 5.300 agramuntins i agramuntines. El municipi té una superfície de 78 km², on s’inclouen també els pobles de Mafet, Almenara Alta, Puelles i la Donzell d’Urgell. Tot i haver desenvolupat amb importància les activitats agràries, la indústria és la principal activitat de la vila, amb diversos sectors com la confecció, el metall o el paper. Però el que l’ha fet més coneguda ha estat el torró, un producte documentat des de 1741 que s’ha convertit en el primer producte de pastisseria-rebosteria en rebre el reconeixement d’Indicació Geogràfica Protegida.

Iniciem la ruta a peu -senyalitzada en tot el seu recorregut- al pont romànic o Pont Vell, que data dels segles XII-XIII, per on passa canalitzat el riu Sió (hi està marcada la gran riuada de 1874). Molt a prop, hi tenim la plaça del Pou, on hi ha l’Oficina de Turisme, ben assortida d’informació tant de la població com de la comarca. Disposa d’aparcament. Creuem el carrer Àngel Guimerà (o L-303, carretera de Cervera a Agramunt) i pel carrer de Sió arribem fins a la parròquia de Santa Maria d’Agramunt. El temple està documentat des de finals del segle XI i, tot i sofrir modificacions, es considera romànic de l’Escola Catalana. L’any 1931 va ser declarat monument històric artístic i forma part de la Ruta del Cister. Sota el temple es troba el Refugi Antiaeri, un equipament singular recuperat i museïtzat com a símbol del patiment de la població durant la Guerra Civil. 

De l’ajuntament als afores de la vila passant per l’Espai Guinovart
A la cara sud de la plaça de l’Església hi trobem Ca la Vila, l’ajuntament, edifici sobri i ben encaixat en l’entorn; d’estil barroc, porxat i que en un gravat és datat de l’any 1761. Ens dirigim seguidament pel carrer Sabateria de Dalt fins a la plaça del Mercadal, quadrada i porticada, el plànol de la qual data de 1804 i es considera una de les primeres places catalanes amb projecte previ. Per la baixada del Mercadal i el carrer Sant Joan arribem a l’actual plaça del Mercat, on trobem l’Espai Guinovart, centre d’art contemporani on s’exposa l’obra de Josep Guinovart, amb tres elements principals: ‘El mural de les quatre estacions’, ‘La cabana’ i ‘L’era’.

Passem per la plaça Onze de Setembre amb el monument a Rafael Casanova i per Estudis Vells arribem al carrer Muralla. Derruïts el castell i la muralla a mitjan segle XVIII, les úniques restes les trobem en aquest carrer. Encara ens queda temps per visitar Lo Pardal, la casa-museu de poesia visual de l’escriptor Guillem Viladot, un dels primers a Catalunya i Espanya en desenvolupar aquest estil, i finalitzar la ruta per la vila tot retornant a l’inici. Sortim ara als afores per posar la cirereta a la visita: el Pont del Ferro (a l’oest), el Pou de Gel (al vessant nord-oest del turó del Convent), els Safareigs al camí vell de Mafet (nord) i la torre de defensa del Pilar d’Almenara.